dimarts, 23 d'abril de 2002
>
La documentació segrestada a Salamanca
G.G.
.
Reus
Era el 1995 quan Gonzalo Torrente Ballester, davant una multitud de ciutadans de Salamanca, i amb referència a la documentació que el franquisme va robar al govern català, sindicats i entitats cíviques i culturals del país, i que ara roman dipositada a l'arxiu d'aquesta població, va dir allò que aquells papers els pertanyien per dret de conquesta. Ha passat el temps i la documentació continua a Salamanca. Per conèixer quin és l'estat de les negociacions per aconseguir la devolució d'aquesta documentació, la secció de llengua i literatura del Centre de Lectura de Reus va organitzar per ahir, en el marc de la Setmana de les Lletres, un acte en què va participar el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, i Julià Garcia i Toni Strubell, de la Comissió Dignitat. Sans Travé, que en qualitat de funcionari ha participat en alguns dels contactes i negociacions amb personal del Ministeri de Cultura, va explicar alguns dels arguments pels quals creu que aquest tema encara no s'ha resolt. En primer lloc va dir que existeix ignorància per part de la classe política espanyola però sobretot mala fe. Segons un inventari, només de la Generalitat de Catalunya a Salamanca hi tenen retinguts 507 lligalls. Van estar a punt de ser retornats diverses vegades, però el seu retorn mai no s'ha consumat. Sans Travé apunta que quan diuen que no es pot trencar la unitat de l'arxiu, es manifesta que el que trenca la unitat de molts arxius és mantenir la documentació a Salamanca, perquè els falta part del contingut. Va afegir que en arxivística internacional és totalment incoherent plantejar grans arxius temàtics.
|
