diumenge, 3 de març de 2002
>
Parents i amics
Escriptor
la galeria
ALBERT IBÁÑEZ.
.
Fa pocs dies es presentava a Badalona la segona novel·la de la conciutadana Eva Santana, Parents, amics i altres calamitats inconfessables. Una narració generacional que retrata els hàbits i els costums de la joventut que està per sota dels trenta anys, aquells que els caps de setmana van a dormir a no sé quines hores de la matinada i que vesteixen estrafolàriament, amb botes militars, tatuatges i robes de cortines de l'àvia. En fa un retrat entranyable i demostra que totes les joventuts de totes les èpoques s'assemblen. S'assemblen en el sentit que els joves busquen el seu lloc en un món que, amb l'edat, se'ls fa immens i incomprensible. Si el món de la infantesa es redueix al clos familiar, l'escola i els carrers i places més propers, amb l'adolescència i la joventut, les persones descobreixen una geografia molt més rica d'indrets i de persones. I afirmar una personalitat en aquest món ja és més difícil. Per això la joventut s'arrecera en la intimitat dels amics i en la calidesa d'una besada. I si ocupen els carrers fins a la matinada és perquè és l'hora que els altres som a dormir. La joventut necessita el seu espai i no el volen compartir amb dinosaures. Llegiu la novel·la, us distraureu i, a més a més, potser entendreu una mica millor la rebel·lia dels joves d'ara, ni millors ni pitjors que els de la vostra generació. Encara és l'idealisme que els mou.
|
