diumenge, 24 de febrer de 2002
>
A la recerca del model territorial perdut
Arquitecte urbanista i membre del Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès
opinió
PAU BATLLE SOLÉ.
.
L'articulista, membre del grup ecologista del Baix Penedès, reflexiona sobre el model de desenvolupament territorial que s'està implantant a les nostres comarques davant la pressió de les nombroses infraestructures
Una notícia acaba de sortir a la premsa: el president del Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) anuncia la redacció d'un pla estratègic comarcal (PEC).
Es tracta d'un esdeveniment important, llargament reclamat des de les esferes ecologistes. I, per tant, cal felicitar, d'entrada, la decisió finalment presa pel CCBP. El Geven, com a grup de defensa mediambiental comarcal i com a membre de la coordinadora de grups ecologistes del Penedès, ja el reclamava des de feia temps. Precisament a l'acte de cloenda del 20 aniversari de l'entitat el desembre passat, davant del president del Consell Comarcal i dels representants dels partits polítics de la comarca, el Geven va reivindicar una moratòria urbanística i la redacció d'un pla comarcal del Penedès.
No només nosaltres, també el grup socialista s'ha interessat per aquesta proposta, preocupats per les dimensions que adquirien el caos de les infraestructures i el problema dels llocs de treball a la comarca. Sectors del mateix partit de CiU, dominant al Consell Comarcal, han aixecat veus en contra del CIM (Centre Integral de Mercaderies) de l'Arboç-Banyeres, temorosos que la desproporció de l'operació urbanística pugui generar impactes negatius sobre les economies del sector agrari i turístic. I ERC també treballava sobre aquestes bases.
Un repte complex i necessari
Per tant són moltes les veus que reclamen posar «seny» en un territori tan pressionat, on les decisions es prenen en funció del tarannà local del qui governa, sense una política coherent harmonitzada amb els interessos del conjunt del territori i, sobretot, sense tenir en compte els aspectes ambientals, cada vegada més presents en les modernes polítiques territorials.
Si la decisió és ben rebuda per molts sectors polítics amb responsabilitats i per la societat civil en general ara caldrà veure com es desenvolupa. Saber dur a bon port aquest pla és determinant per la seva futura
acceptació i implantació. Els forts interessos de determinats grups econòmics de ben segur que prendran posicions en la redacció del pla. Els municipis es podrien situar a la defensiva davant qualsevol criteri que no afavorís els seus interessos, podent-se refugiar, si cal, en la tan recordada últimament autonomia municipal. I, finalment, les organitzacions no governamentals reivindicaran la defensa del medi ambient i les prioritats socials amb criteris que moltes vegades divergeixen del creixement econòmic pur i dur, i dels interessos polítics més conservadors que dominen l'escena política comarcal.
La casa per la teulada
A més, aquest pla té d'entrada una dificultat afegida: l'existència de molts plans generals, plans estratègics i normes subsidiàries municipals acabats de revisar o en fase d'elaboració, que configuren un trencaclosques d'interessos urbanístics, condicionen un plantejament objectiu i entren en col·lisió amb una visió més integral i sostenible que, obligatòriament, ha d'aportar el PEC.
La urgència de la política
D'altra banda, la Generalitat té pensat enllestir ben aviat, abans que acabi l'actual legislatura, el pla territorial parcial del Camp de Tarragona on està inclòs el Baix Penedès. No és casual la coincidència. Sembla que la incògnita de no saber qui governarà en el futur imprimeix la urgència de deixar els deures fets abans de les properes eleccions autonòmiques. Tot i això, la coincidència dels dos plans pot aportar enteniment i cooperació entre les dues escales d'intervenció territorial que, òbviament, també guarden relació amb les dues escales d'interessos, en força casos divergents. El perill rau en el fet que el pla territorial parcial es farà a corre-cuita sobre un territori sobreexplotat, urbanísticament parlant, i per tant, sense temps a la reflexió i al diàleg, necessaris en una comarca on hi passa tot i no si queda res; bé, res no, s'hi queda el que l'àrea metropolitana no vol.
Una eina per al territori
Davant de la comarca «corredor» definida en el pla territorial de Catalunya, la classe política, tot i haver fet i refet plans i més plans, encara no està segura de quin model de territori vol. És preocupant la defi
nició que ha sortit a la premsa sobre el paper del pla estratègic. «... amb l'objectiu de definir el model de creixement urbanístic i industrial i quines infraestructures seran necessàries...» Donada la importància que adquireixen els factors ambientals en les determinacions del planejament és evident que la figura del pla estratègic s'ha de matisar i precisar en el sentit que tingui com a objectiu principal l'equilibri territorial i prevegi tant els aspectes de desenvolupament urbanístic i econòmic més propis del planejament tradicional com els aspectes ambientals i de sostenibilitat, desenvolupats en les auditories ambientals, eina encara no valorada i que cada vegada resulta més indispensable per desenvolupar el futur planejament urbanístic amb uns mínims de solvència i qualitat.
Sostenible o sostingut?
L'altre problema que es presenta és la «intoxicació» dels agents locals polítics, tècnics i promotors que intervenen en la gestió d'un territori llargament manipulat i amb una tradició de cultura urbanística i ambiental deformada i decantada cap als interessos promocionals més que no pas en els de la col·lectivitat. En un territori en què el grup dominant de cada municipi s'ha afanyat a tallar el seu bacallà urbanístic no es pot pretendre posar més llenya al foc amb un pla estratègic només dedicat al creixement i a les infraestructures. Cal que els responsables polítics que han assumit el repte de tirar endavant aquest pla tinguin la clarividència de veure que els aspectes ambientals són prioritaris i, per tant, assumeixin la necessitat de donar suport al PEC amb una auditoria ambiental i una agenda 21 comarcal, que hauria de ser condició prèvia a l'elaboració del pla i, en conseqüència, al seu posterior èxit.
Qui decideix el pla?
És evident que la redacció d'un pla estratègic comarcal s'ha de portar a terme entre tots i els seus resultats han d'ésser conseqüència lògica del debat de la societat, seguint el model de democràcia participativa amb la creació de fòrums ambientals ja assajats en l'elaboració de les auditories ambientals. El fet que sigui el Consell Comarcal el que gestioni i financiï el pla no vol dir que el redacti. Seria un bon començament
pensar que l'equip tècnic que porti a terme la tasca de recollir i interpretar les necessitats col·lectives dins del pla sigui un equip de tècnics competents i sense cap lligam professional amb la redacció i gestió de plans municipals o comarcals a fi de preservar la seva objectivitat tècnica i democràtica. Queda, doncs, un llarg i intens camí per recórrer, i dependrà de la voluntat dels qui tenen l'encàrrec de portar a terme aquesta tasca, que aquest pla no sigui un document buit de contingut, sinó una proposta de referència per a tots aquells que lluitem, vivim i construïm dia a dia aquest territori.
|
