| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 26 d'agost de 2001 >
Episodis mèdics
crítica literària
XAVIER FERRÉ . La vinculació entre ciència (esperit físiconatural) i història (processos de canvi social) assenyalada per J.D. Bernal a Història social de la ciència és una característica ben remarcable entre sectors acadèmics i intel.lectuals que cerquen una humanització de la metodologia cientifica. Així, el projecte d'establir marcs descriptius i explicatius més amplis que els pròpiament quantitatius és el que va elaborant l'autor que ens ocupa en diversos estudis publicats (Anotacions mèdiques[1995], Pinceladas de historia de la medicina [1997]). En el conjunt d'assaigs i narracions de la present miscel.lània el lector es familiaritza amb una descripció del marc històric baix medieval, modern i contemporani de l'antiga confederació catalanoaragonesa. L'aportació de conjunt dels textos de Sànchez Ripollés o del Dr. Lluís Delclòs (Guillem Colteller, médico de los reyes de Aragón), que reflecteix les innovacions mèdiques catalanes del segle XIV, consisteix en el desenvolupament d'històries viscudes de metges que practiquen aquesta ciència -concebuda com a art en l'Edat Mitjanaen escenaris diversos. Hi destaquen temes com les aljames jueves l'expulsió dels jueus de la ciutat de Valls per part de la inquisició (Al nord-est de Sefarad, el temps d'un somni) ; la centralitat de la tasca científica i mèdica il.lustrada i experimental de Pere Virgili (Sobre alguns escrits de Pere Virgili); el rescat de la figura del cirurgià Josep Ribera (1852-1912) a través de la biografia d'Eduard Toda, Joseph Ribera y Sans [1930] (Un gran cirurgià, originari de Reus vist per Eduard Toda); l'àrea d'influència de la Universitat de Montpeller cap als Països Catalans al segle XVIII (Los estudios de medicina en Monpellier en tiempos de Luis XIV) i la tasca d'un metge rural en la societat medieval a càrrec de Sànchez Ripollés i d'Antonio Jiménez Aznárez (Memòrias de un médico rural). Amb tot, el text que exemplifica significativament la vinculació entre àmbit històric i mèdic és la narració, a tall de dietari (4-II-1707/14-X-1753), que situa l'experiència científica i política i filosòfica del Diari d'un metge de Valls al llarg del segle XVIII en el marc de l'ocupació dels exèrcits de Felip V de Valls. També s'hi palesa el diferent estatut dels metges i dels cirurgians (concebuts com a tècnics subordinats als professionals de la medicina) i, sobretot, la introducció d'idees il.lustrades (Enciclopèdia) i angleses (Locke) que reflectien la crisi de les doctrines escolàstiques: «[...] les idees que s'estan escampant per França [aterreixen] pel que signifiquen, per la pèrdua del sentit comú [...]. Les noves idees semblen guanyar terreny de dia en dia, i ho fan amb aital rapidesa que els professors de les grans facultats d'arreu estan dividits i fins i tot enemistats [...]. Els homes estàvem vivint una època [...] la de la innocència de la humanitat [...] la consciència generalitzada de dependència de Déu, tan difosa en el poble». Comptat i debatut, aquest conjunt de narracions, aconduïdes per la versemblança històrica, constitueix un esforç de divulgació de la història social de la medicina, no tan sols per a la població universitària sinó per al lector interessat en el coneixement de les polèmiques metodològiques i conceptuals que han marcat un procés d'acumulació creixent de canvis en la ciència catalana. El binomi «recerca més desenvolupament», com a impuls al progrés social, no és una fórmula actual: té una trajectòria, com bé es pot apreciar en aquest assaig. |
|
Títol: A la medicina de la Corona Catalanoaragonesa |
Autor: J. M. Sánchez Ripollés |
Edita: Departament de Medicina i Cirurgia [URV], Valls, 2001. |
Paginació: 233pp. |
|
Paginació: 233pp. | |||
 | |||
|