dissabte, 2 de febrer de 2002
>
Una persona excel·lent
la crònica
ANDREU MAS
.
Salvador Simon era, abans que res, una excel·lent persona. Un badaloní d'aquells de soca-rel, convençut d'uns ideals de ciutat i de país que, malauradament, cada cop són menys freqüents a Badalona i a Catalunya. La ciutat i el país han perdut, doncs, com jo mateix, un amic. Si alguna cosa el distingia era, a banda de la seva afabilitat i educació, el seu entusiasme per la defensa de les coses en les quals creia, com ho demostra la seva tasca a Llefià, un barri de la ciutat en el qual molts badalonins de tota la vida ni tan sols han posat els peus. Era el seu convenciment que la ciutat n'era una de sola el que ho feia possible.
A en Salvador li agradava la polèmica. Fa ja uns anys que em va demanar per primera vegada que donés a Òmnium Cultural de Badalona un cop de mà en l'organització d'una de les seves activitats anuals, un debat conferència sobre temes relacionats amb el creixement com a país de Catalunya. El primer any en què hi vaig participar el tema del debat era la llengua. En Salvador em va instar a trobar algú que defensés, com a mínim, el bilingüisme. Volia enriquir el debat. I ho vam aconseguir amb el sempre polèmic Miquel Porta.
Aquest any, a la taula posterior del sopar hi faltarà en Salvador. Els que poc o molt el coneixíem trobarem a faltar la seva vitalitat. La gent d'aquest diari trobarà a faltar la seva cortesia quan ens saludava en creuar la porta de la redacció per portar una convocatòria d'una activitat cultural. Molta sort allà on siguis.
|
