dijous, 3 de gener de 2002
>
Guerra contra el terrorisme
Ò.P.
.
La resposta de les accions terroristes de l'11 de setembre no es van fer esperar, i el mateix dia dels atemptats, el president dels EUA, George W. Bush, va qualificar l'acció com «un acte de guerra», i d'aquí va néixer l'anomenada «guerra contra el terrorisme». La inseguretat d'Occident es va convertir en una demostració de força que va portar el país més poderós de la terra, els EUA, i els seus aliats, a emprendre una guerra contra l'Afganistan. L'operació Llibertat Duradora, que va començar el 7 d'octubre passat, tenia com a objectiu eliminar els talibans, la xarxa terrorista que va planejar els atemptats i localitzar el seu líder, Ussama Ben Laden. El govern nord-americà no descartava ampliar aquesta guerra contra el terrorisme a altres països. D'altra banda, després dels atemptats del Word Trade Center i el Pentàgon, els EUA van decidir accelerar la posada en marxa d'una nova estratègia per garantir la seguretat del territori nacional. En aquest pla s'inclou la retirada dels EUA del Tractat Antimíssils Balístics (ABM), que va firmar juntament amb la Unió Soviètica fa 29 anys, i la posada en marxa del controvertit sistema nacional de defensa antimíssils (NMD).
|
