dimarts, 8 de març de 2005
>
Punt i a part. La dissenyadora Nina Pawlowsky i Demano s'alien en el projecte més modern i ecològic
Ha fet una col·lecció de pluja reciclant banderoles i vol promoure una passejada anual de gent amb barret
X.A.
.
Barcelona
Si les barreteries ofereixen les col·leccions que els grans fabricants treuen dos cops l'any, de manera paral·lela s'articulen a la ciutat un seguit de petits tallers destinats a una creació del tot artesanal i per encàrrec. En aquest àmbit, el talent més reconegut és el de Nina Pawlowsky, escenògrafa i figurinista de 46 anys que és també un dels darrers fitxatges de Demano. L'empresa que va saltar a la fama per reciclar les banderoles de PVC de la ciutat en bosses de disseny li ha encarregat una col·lecció de barrets de pluja. Ella aspira a instaurar a Barcelona una passejada anual de gent amb barret.
+
Liliana Andrade i Marcela Manrique (centre) amb algunes de les creacions de Nina Pawlowsky (amb barret).
Foto:
EL PUNT
|
Nina Pawlowsky, llicenciada en escenografia i figurisme, va estudiar barreteria a Londres i va fer pràctiques a Nova York. Actualment té un taller a Ciutat Vella, on canalitza la seva passió pels barrets fabricant-ne «molt pocs» l'any, de manera que també dóna classes de complements a l'escola Bau i dirigeix un seminari sobre barrets a l'Escola Massana. Tot i la producció limitada, el seu mestratge és àmpliament reconegut pel disseny de vestuaris i escenografies de tota mena d'espectacles de teatre i cinema, i també pels barrets d'òperes com El barbero de Sevilla (Liceu, 2003) i Oedipus Rex (Festival d'Òpera de Granada, 2001).
«El barret sempre m'ha interessat», confessa la creadora barcelonina, que va arribar a tenir-ne uns 200 en la seva col·lecció particular. Pawlowsky necessita un mínim de tres setmanes de feina i 150 euros de pressupost per fer un dels seus exemplars únics, però ara els seus dissenys estaran més a prop del gran públic gràcies a la seva aliança amb Demano. L'empresa amb què les arquitectes colombianes Liliana Andrade i Marcela Manrique van saltar a la fama transformant les banderoles de PVC que anunciaven diferents actes culturals de la ciutat en bosses que actualment es venen a Nova York, Tòquio i París llançarà el pròxim hivern una sèrie de gorres de pluja. «El preu bàsic serà de 40 o 45 euros, però és un producte més pensat per a mercats com el japonès i l'holandès que per al local», expliquen. El complement ideal seran unes botes d'aigua, també reciclades, de Dorotea. Un altre dels mercats on els barrets de Demano poden causar furor és a Anglaterra, on Pawlowsky considera que hi ha hagut una certa revifalla del sector. «Aquí, en canvi, no crec que mai torni amb força. Amb tot, el costat positiu és que ara qui en porta ho fa per elecció pròpia», explica la dissenyadora.
Desfilada popular de barrets
Per això, i per la passió que sent pels barrets, Pawlowsky ha començat a moure's per aconseguir instaurar a Barcel
ona una passejada anual de gent amb barret. «A Nova York, el diumenge de Pasqua, la gent queda per passejar per la Cinquena Avinguda amb els seus barrets. Jo voldria fer el mateix per la rambla de Catalunya», explica.
Pawlowsky, que el 1992 va participar a ARCO amb una col·lecció de 22 barrets únics dissenyats segons els dibuixos d'Eduardo Arroyo, no comprèn la poca acceptació del barret a Barcelona: «Sobta que sigui una ciutat amb tant criteri per al disseny i en canvi estigui tan mal vist sobresortir entre la massa per un barret. Fins al punt que la gent passa fred però no se'n posa.»
En el circuit artesanal de creació de barrets per a espectacles també hi ha Pepita Mercadé (el seu avi Artemi ja en feia el 1938), mentre que tallers com Rius de Forns (amb orígens el 1922) i Araceli s'han especialitzat en creacions per a celebracions.
|
)
