dissabte, 19 de febrer de 2005
>
Del Carmel a la lluna
DAVID MARÍN
.
Barcelona
+
Una dona passa davant de la tanca de les obres del metro, ahir al carrer Llobregós.
Foto:
LLUÍS CRUSET
|
La llosa que cobreix els cotxes que enfilen cap a la Vall d'Hebron és una plaça dura de ciment preolímpic i en la superfície hi picotejaven ahir al migdia un nombrós grup de coloms. És l'hora de dinar. Entre els comensals destaca un colom d'un verd tropical, exuberant.
Carmel tropical. Un colom verd? És una cotorra, que s'alça en sentir una presència humana i es refugia a la branca nua de la rambla del Carmel. Dalt l'arbre hi ha tres cotorres més, grosses i velles, assilvestrades, d'un verd selvàtic que brillaria sense la capa de pols grisa que cobreix les plomes. És el Carmel ciutat, com la resta de Barcelona, amb biciletes als balcons i ocells fugitius als arbres, places dures i un antic urbanisme tou, que va deixar aixecar al turó grans blocs d'edificis al costat de cases d'autoconstrucció. Un dens laberint porciolista ple de pujades i baixades.
Carmel apuntalat. El laberint s'obre a poc a poc. Uns metres més amunt de la zona accidentada es troba un carrer de nom imponent, el carrer Fastenrath. Un barranc el tallava en sec i ara les grues treballen de valent per connectar-lo amb el carrer Llobregós. Obrir carrers, guanyar espais en una de les zones més denses de la ciutat. Dues cases han quedat apuntalades amb murs de contenció dalt del precipici. La bastida és digna de la presa d'Assuan. Aquesta era la principal inversió municipal per al barri durant el 2005. Llavors no calien plans integrals i l'associació de veïns va arrencar-la a cop de megàfon i talls de carrer, ara fa un any, en unes desangelades protestes hivernals sense periodistes.
Carmel immobiliari. «Se us veu de seguida», diu al periodista abans que es pugui presentar. Últimament en veuen molts i han après a distingir-los. Com una cotorra entre coloms. «El que volem són respostes», diu l'home des de la immobiliària del carrer Llobregós, fart que sempre li preguntin pel mateix. Sí, des de l'accident ha baixat una mica l'activitat, però
no gaire. Sí, la gent de fora del barri no ve ara a mirar pisos, sembla que s'esperin a veure com s'acaba tot. No, la resta és tot normal, els preus continuen igual.
Divendres de mercat. Al mercat els preus són els mateixos però els venedors s'avorreixen. Divendres és el dia fort de mercat. O almenys ho era abans. «Falta molta gent. Ja ho veu, aquí, amb els braços creuats», diu en Francesc des de la seva peixateria. Molts clients seus són als hotels. La Montserrat, que té una carnisseria, és més optimista. «Des que van reobrir el pàrquing i hi arriben els autobusos torna a animar-se una mica. A poc a poc tornarem a la normalitat.»
Esquerdes i caramels. La Sandra, de la botiga de llaminadures Chichu, va apartar la prestatgeria dels caramels i hi va trobar una esquerda. Ahir ho va fer saber al punt d'informació de TMB al carrer Llobregós. Allà prenen nota del cas, apunten l'adreça i en un parell de dies els tècnics aniran a visitar-la. Aquesta setmana se'ls ha girat feina a la Teixonera. La parada següent del futur metro.
La fauna del Carmel. Teixonera. El nom del barri veí prové de Joaquim Taxonera, propietari de les terres del turó on es va aixecar una antiga colònia residencial. Al Carmel no hi ha teixons, però hi ha coloms, cotorres i al juny també s'hi veien rates. Les obres del metro havien fet sortir els rosegadors a la superfície. L'Institut Municipal de Salut Pública, com a tants altres llocs de Barcelona, les va fer recular. «Aquí sempre hi ha hagut rates -deia llavors Fernando González, president de l'associació de veïns-, hi havia molts solars buits i un veí del carrer Llobregós disparava contra els animals amb una escopeta de plom.»
Carmel de senyorets.
Solars i barraques entre antigues torres residencials que la burgesia barcelonina s'havia fet construir als turonets, per respirar aire pur fora de la plana industrial. «Regalem gatets», diu un cartell a la reixa d'una imponent torre de la rambla del Carmel. A prop es veu el cartell ple de pols, una de les persianes penja amb decadència. Cap gat al jardí. El Carmel ja no és ni un turó residencial ni una barriada de barraques: és un barri entre Horta i Vallcarca, sense que se sàpiga del tot on acaba un i on comença l'a
ltre.
Carmel estratosfèric. Deixant el Carmel hi ha una casa en obres. Al contenidor de runes sobresurt un diari groguenc. És El Noticiero Universal del 27 de desembre de 1968. «El Apolo VIII desciende por el pasillo espacial imaginario a 39.428 km/h», diu la portada. El lector del diari devia quedar sorprès per la notícia i va guardar-lo en algun racó. La ciència avança que és una barbaritat. Si el 1968 estàvem a punt de trepitjar la lluna, què no podrem fer una trentena d'anys després! La vida al Carmel s'ha acostumat a una normalitat estranya, trastocada per l'absència d'un miler de veïns obligats a dormir fora de casa i pel precintament policial. Ja no hi queda cap ombra de marginalitat. Només hi faltava el metro com a símbol de plena integració a Barcelona.
|
)
