Llibres per Nadal 2009

Dimoni d'angelet!

Xavier Gonzàlez-Costa

Il·lustradora: Angelina Vilella

És Nadal! La Blanca, acompanyada dels seus pares, se'n va cap al teatre, perquè avui ha de fer Els Pastorets. Hi surten uns pastors que fan molt riure i uns dimonis que fan molta por. La Blanca hi fa el paper de l'angelet que anuncia que ha nascut el nen Jesús. Però, tot i que ha assajat molt, com que avui és el primer dia, està una mica neguitosa.

L'espai interior. Actituds, sensacions i conceptes projectats

Agustí Costa

L'espai interior proposa un exercici projectual rigorós practicat des de la racionalitat, però alhora manifesta una gran predilecció pels aspectes suggestius del disseny, és a dir, per tots aquells components que estimulen la nostra capacitat sensorial. Perquè, tal com defensa l'autor, "el projecte de l'espai interior actual té unes possibilitats expressives que el doten d'un gran potencial, però que administrades equivocadament dificulten l'obtenció de resultats adients, sobretot amb relació a l'interès cultural que tot bon projecte ha d'assolir". Amb aquesta obra, profusament il·lustrada, podem adonar-nos que "quan projectem convertim les nostres actituds en forma i que, per aquest motiu, és important adquirir hàbits consistents, per tal de desenvolupar formes sòlides, allunyades dels patrons febles que només saben captar l'aspecte extern més anecdòtic de la modernitat".

Shakespeare a Catalunya

Ramon Esquerra

Amb motiu del centenari del naixement de Ramon Esquerra, ens plau avui de reivindicar i de posar de nou a les mans del lector un altre del seus textos fonamentals, Shakespeare a Catalunya, que va aparèixer per primera i única vegada l'any 1937. Conjuntament amb Lectures europees, ambdues són obres d'un dels crítics que encarna com pocs la modernitat i l'esperit cosmopolita dels anys trenta. Com reconeix el propi autor en el prefaci, aquest llibre és "una història de l'evolució del concepte shakespearià, a través de les diverses èpoques de la història literària de Catalunya, des de la Renaixença". I, com remarca Josep M. Fulquet, en el pròleg, aquest llibre ens permetrà "conèixer la deriva entre nosaltres del més gran dramaturg que han conegut els segles", perquè posa a l'abast una "guia detallada de les nombroses versions que se n'han fet". A més, però, sembla evident que l'estudi comparatiu de les traduccions, que proposa Esquerra, "és un procediment prou vàlid per determinar el grau d'influència que una determinada obra literària ha exercit en una cultura estrangera, la catalana, i el tipus de recepció que aquesta literatura li ha dispensat". L'autor, amb aquest estudi, ens informa del que ha estat aquesta recepció a casa nostra del dramaturg anglès des de la Prerenaixença fins al anys immediatament anteriors a la guerra civil. Una tasca lloable que algú hauria de continuar per tal d'actualitzar-la fins al dia d'avui.

La culpa és dels forners. Trenta anys de periodisme en llibertat. Articles i fotografies 1978-2008

Salvador Redó

El país i la seva gent han canviat; el món no és el mateix avui que l'any 1978. Hi ha hagut sotraguejades fortes, molta matèria sobre la qual dir alguna cosa, sobre la qual interrogar-nos. Fer-nos preguntes i emetre parers, aquestes són les armes de l'opinador. Les preguntes posen en evidència per passiva les mancances que qui escriu vol posar sobre la taula. Les sentències, l'opinió en el sentit estricte del mot, marquen clarament el territori ideològic de qui escriu. Aquestes són les aigües per on ens movem aquells que exposem en públic els acords o desacords amb el món. Per a Salvador Redó, escriure i fotografiar són dues necessitats vitals. Ho ha fet, com reconeix Gonçal Mazcuñán en el pròleg, de manera directa, planera, entranyable, oberta, agraïda i contundent. Perquè, com el lector podrà comprovar, els seus escrits i les seves imatges, "no s'entretenen en foteses ni fan concessions". Sempre tiren pel dret: "hi ha massa actituds a combatre", com diu en el seu primer article recollit en aquest volum, encara que alguns no ho vulguin veure i prefereixin dar-ne "la culpa, als forners", com irònicament titula el darrer article d'aquest recull i per extensió el llibre que teniu a les mans.

D'Alexandria a l'era nuclear. Cinc dones de ciència

Santiago Riera i Tuèbols

Aquest llibre és, d'entrada, un homenatge a les persones que han dedicat la vida a la ciència. Però, d'acord amb l'autor, podem afirmar que "la història de la ciència l'han escrita vencedors i vençuts", i, en dir vençuts, es refereix a qui no sols no va rebre en vida el reconeixement que mereixia sinó que, en el millors dels casos, va ser ignorat. En aquest sentit, sens dubte, les eternes vençudes de la història de la ciència són les dones. Per tant, aquesta obra vol fer una mica de justícia en reivindicar cinc científiques de gran vàlua i de distintes èpoques: Hipàtia, Sofia Kovalèvskaia, Irène Curie, Emmy Noether i Lise Meitner. Totes elles, bàsicament físiques i matemàtiques, són dones plenament immergides en l'època que els va tocar viure i totes van haver de suportar la discriminació per raó de gènere en l'exercici de la seva professió. Com destaca Susanna Tavera, en el pròleg, el llibre de Santiago Riera és una obra "en què l'eficàcia analítica i la riquesa narrativa aconsegueixen lligar les categories científiques amb les inquietuds per la biografia": un gènere literari i alhora històric del tot atractiu i ple d'al·licients.

Venim de Roma

Lluís Casals i Pont

Lligats per uns títols llatins que els cohesionen, els contes de Venim de Roma dibuixen amb quatre pinzellades el món interior d'uns personatges del nostre temps més habituals del que pot semblar a primer cop d'ull. Des d'una perspectiva sovint irònica, a vegades més incisiva a vegades més condescendent, el que hi sura és una visió escèptica, si no crítica, d'una realitat que sovint ens causa perplexitat i se'ns escapa de les mans. Les obsessions malaltisses, les febleses incontrolables i les interioritats més diverses dels protagonistes que hi apareixen són, doncs, un reflex de la tortuositat de l'època que ens ha tocat viure.

Contes d'onada i de tornada

Jordi Cussà Balaguer

Contes d'onada i de tornada és un recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l'esperit dels personatges i en l'entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l'autor a les essències de la literatura. O sigui, la comunicació senzilla i directa amb els lectors, de persona a persona.

Atenció, rodem! Quaderns de Serafino Gubbio, operador cinematogràfic

Luigi Pirandello

Traducció: Jordi Estrada

En aquesta novel·la, publicada per primera vegada el 1919 amb el títol Si gira... (Rodem...) i reeditada el 1919 com a Quaderni di Serafino Gubbio, operatore, el protagonista-narrador, operador cinematogràfic de professió, observa i anota en un quadern el comportament dels "personatges" que l'envolten, els quals, més enllà d'una innocència aparent, revelen la part més fosca de la seva personalitat, dominada per l'egoisme, la passió i la gelosia. Per a Serafino Gubbio, l'únic objectiu de l'home és, tant en la vida com en el cinema, "enganyar els altres fabricant les ficcions més estúpides".

La flor de l'esperança

Josep M. Ballarín

Seguint un poema de Màrius Torres. Des de l'esperança cega on algun cop ens duen els físics, llisco cap a les penes, treballs i glòries d'aquest terrer.Arreu m'hi regolfa l'esperança, xica i tossuda.

Amb La flor de l'esperança, Josep M. Ballarín ens ofereix una obra molt pensada, amb la qual diu haver-se desfogat: "Si no les vento, rebento", reconeix. I no li reca. Parlant quan cal de política sense fer política, els seus escrits són altament reveladors no sols del temps que li ha tocat de viure sinó de la seva fidelitat i del seu compromís amb aquest país i la seva gent, tot acabant la seva lliscada, al dir d'ell, en el més ample terrer que és l'Església. Uns textos, en definitiva, oportuns i brillants, incisius i esperançadors, que fan un recorregut per tot allò que al llarg de la seva dilatada trajectòria l'ha marcat i que ha estimat. Les coses, els llocs i les persones, sense oblidar la guerra ni "el color dels nostres somnis"... Mossèn Ballarín ens brinda ara, com si fos el seu llegat literari, tot pensant en les noves generacions, una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua, la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

Un secret llunàtic

VI Premi Parcir d'Àlbum Infantil Il·lustrat

Quim Pujolar

Il·lustrador: Valentí Gubianas

M'ha passat una cosa extraordinària! I resulta que ningú no creu que sigui veritat. Ja començo a pensar que tenen raó i que només ha estat un somni. Però tots els que m'han dit que m'ho invento són gent gran i potser per això no em poden creure. Ja sabem que els grans tenen poca capacitat de deixar volar la imaginació: se'ls acaba aviat el fil. Jo ja he decidit que si he de deixar d'imaginar, no em vull fer gran. Tu seràs, doncs, el primer menut a qui confessaré la meva aventura nocturna: ja em diràs si em creus o també et sembla que ho he somniat.