Llibres per Nadal 2009
Regala històries, regala llibres.
|
Tornar a portada |
Poesia completaAnna AkhmàtovaTraducció i edició de Jaume Creus Per primera vegada al nostre país, el lector pot disposar de l'obra poètica completa d'Anna Akhmàtova traduïda al català. Considerem que aquest és un esdeveniment cultural de primer ordre, ja que no existeix cap altra edició d'aquestes característiques ni en català ni en castellà. Figura cabdal de la poesia russa del segle XX, Anna Akhmàtova és un referent imprescindible no solament per entendre part del que va passar a la Unió Soviètica amb la cultura i l'art no abocat a la lloança sistemàtica del nou ordre social, sinó també per comprendre que en la poesia russa els lligams amb el passat poètic no es trenquen mai, i a més a més es projecten en el futur. Akhmàtova va saber absorbir tot el pòsit cultural dels temps de Puixkin, quant a classicisme i temàtiques, per reportar-lo després a les noves generacions, que la tenien com a far en la foscor. Poeta que crea addicció en els seus lectors, sempre s'ha vist estimada i poc llegida, perquè no existien edicions a l'abast en la nostra llengua que no fossin breus antologies. Amb aquesta edició els que es volen adelitar en la poesia tenen tota l'obra poètica d'Akhmàtova a les mans. Un regal com pocs. |
Nit de vetllaJaume Serra FontellesJaume Serra Fontelles torna amb una novel·la deliciosa, sorneguera, tràgica i tendra Nadal, principis dels 60. Una gran nevada cau sobre la ciutat. L'Eduard, exiliat al sud de França, ha tornat per passar-hi les festes en un inútil intent de retrobar un temps que ha quedat enrere. Ja no hi té família ni amics, només uns quants coneguts. El seu periple transcorre entre els diferents racons del seu barri, una sinistra pensió, els bars on solia anar de jove i un bordell. L'autor ens mostra amb la mirada de l'Eduard una visió esperpèntica, hilarant i trista, entre la tragèdia d'una guerra perduda i la grotesca adaptació al nou règim, que, amb aparença d'opereta, continuava matant. Les descripcions dels carrers de Remansa, del seu declivi i de la seva grisor, impregnen la vida d'una mediocritat que va ser el segell d'aquells anys. |
El vigilant i les cosesPasqual FarràsPasqual Farràs torna després de La mort del fabulador amb un projecte consistent i una obra d'alta densitat August, un vigilant de posat indiferent però obsessiu i perfeccionista, viu una virulenta lluita interior. Desafectat de tot i de tothom, ha renunciat als records i als plaers i ha anat evitant el desfici dels bons propòsits. I tot per captar la intensitat de cada volva del seu temps. Però aquest comportament que el diferenciava i l'aïllava de tothom, ¿venia d'un fracàs o era el resultat d'un projecte llargament planificat? ¿Era un covard o un heroi? Un dia el vigilant August té el pressentiment d'un esdeveniment trasbalsador que ho podria capgirar tot. Estranyament desdoblat -alhora espectador i protagonista d'una aventura insòlita-, aquest home que hauria volgut viure sense compromisos i que odiava quedar-se sempre a mig camí de tot, ara es veurà atrapat en les coses quotidianes que amenacen la seva independència. És la vida autèntica que l'obligarà a intervenir. La manera com aquest singular personatge resoldrà aquests conflictes és el material amb què es basteix aquest llibre fascinant, d'intel·ligents reflexions, i amb una gran capacitat per mostrar-nos el racons més obscurs i incomprensibles de la naturalesa humana. |
El món de Joan FerrerCèsar-August JordanaEl món de Joan Ferrer és el balanç d'una existència vista de l'exili estant. Una novel·la que és també la crònica antiheroica d'un desplaçat, un solitari que observa i reflexiona des d'una cambra de dispesa o que camina per la gran ciutat, decidit no pas a sobreviure, només, sinó a habitar un espai físic no escollit d'antuvi. I disposat a conquerir, alhora, el seu jo moral dintre aquest espai. Joan Ferrer és, doncs -d'aquí el joc irònic amb el nom-, l'exiliat per excel·lència. |
FutJim DodgeTraduït de l'anglès per Martí Sales A les muntanyes de la costa del nord de Califòrnia viuen tres personatges més grans que la vida: dos humans i un ànec. Hi trobem l'avi, Jake Santee, de 99 anys, jugador empedreït i enemic acèrrim de l'ètica del treball. I en Menut, un noi alt, gros i dolç que l'avi va adoptar quan tenia quatre anys. I també un ànec de nou quilos, Fut, collverd i intransigent, que amb la seva mera presència imposa l'ordre a la llar dels Santee. Divertidíssima, estimulant i màgica, Fut és una faula contemporània que provoca un fervor gairebé evangèlic a tothom qui la llegeix. |
Una lletra femenina de color blau pàl·lidFranz WerfelTraduït de l'alemany per Ramon Monton Un alt funcionari, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Demana ajut per un noi. Sota la petició dirigida a l'home acomodat, revifen els records d'un amor antic que el trasbalsa amb la possibilitat d'un fill. Precisa i perfecta, aquesta obra mestra de Werfel és la història d'un trasbals i d'una traïció -a Viena, el 1936. |
Mentre la nit no arribaJosué GuimarãesTraduït del brasiler per Josep Domènech Ponsatí Dos vellets, un enterramorts i un poble en ruïna: mentre la nit no arriba, Don Eleutério i Donya Conceição trenen el relat de tots els gestos d'amor que han omplert la seva vida. Obra mestra de la literatura brasilera, aquest gran petit llibre de Guimarães ha estat adaptat al cinema per Beto Souza. |
Viatge al passatStefan ZweigTraduït de l'alemany per Ramon Monton El viatge al passat és la història dels retrobaments amb regust amarg entre un home i una dona que es van estimar i que creuen que encara s'estimen. Un home jove, pobre i mogut per una «voluntat fanàtica» s'enamora de la dona del seu ric benefactor, però l'envien uns quants mesos a Mèxic per a una missió de confiança. La Gran Guerra esclata. Ells no es tornen a veure fins nou anys més tard. L'amor, ¿ho pot resistir tot? ¿El desgast del temps, la traïció, una tragèdia? En aquest text colpidor, mai traduït al català fins ara, retrobem la manera de fer única de Zweig, el seu domini genial de la psicologia, la seva capacitat de suggerir amb un gest, amb una mirada, els turments interiors, les motivacions i els abismes de l'inconscient. |
El casament d'en TerregadaJuli VallmitjanaAdaptació d'Albert Mestres La renovació teatral modernista -una de les més agosarades de la història del teatre català del segle xx- va generar un dramaturg heterodox, Juli Vallmitjana i Colominas (Barcelona, 1873 - 1937). Partint del costumisme vuitcentista, l'autor de Sota Montjuïc (1908) i La Xava (1910) en capgirà els mecanismes per portar a l'escenari els sectors més marginals de la societat barcelonina del seu temps. Els textos teatrals més atrevits de Vallmitjana mostren sense atenuants aquesta Barcelona oculta, deliberadament ignorada pels «lleons» noucentistes que maldaven per bastir la «ciutat ideal». Vallmitjana volgué deixar un testimoni directe i veraç, despietat i tot, dels espais més marginals de la «ciutat maleïda» amb la intenció manifesta de facilitar-ne la regeneració social. Perquè estava convençut que el fet de conèixer i comprendre la realitat era un pas previ per esmenar-la. |
La dèria novaJuli VallmitjanaEdició a cura de Francesc Foguet i Albert Mestres Amb La dèria nova, mai publicada fins avui, es completa l'edició de l'obra de teatre de Juli Vallmitjana, que Edicions de 1984 havia publicat en els volums Teatre 1 i Teatre 2 La dèria nova o la fal·lera del senyor Jaume -títol amb què es portà a l'escena- despertà una gran expectativa, sobretot en el món futbolístic i els amants d'aquest esport. Aficionat i promotor d'activitats esportives de barriada, Vallmitjana no pretenia pas ridiculitzar els que practicaven el joc de la pilota, sinó únicament els que en feien una «dèria» impròpia o perniciosa per al cos social. A través de la caricatura d'un geniüt sabater que perd l'oremus pel futbol, l'obra fustiga l'efecte desestabilitzador de l'harmonia social, en la vida familiar i en els barris menestrals, que produeix el mimetisme de la pràctica futbolística no concebuda com un esport lúdic i prou, especialment apte per als joves, sinó com una rivalitat malaltissa entre clubs, càrrecs i conveïns. |