Llibres per Nadal 2008
Regala històries, regala llibres.
L'escola contra el món
Gregorio Luri
2a edició
És una crida a l'esperança. Quan criticar l'escola i els mestres s'ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l'acció. La conclusió és rotunda: l'optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l'educador.
"Cuando alguien intente atormentarles con debates sobre la educación, recuerden las reconfortantes opiniones de Luri.
La lluvia de datos y observaciones es irrebatible."
Sergi Pàmies
"Atractiu i diferent, fuig del catastrofisme i fa una anàlisi crítica positiva."
Montse Serra
"Una demolidora revisió crítica dels pilars ideològics i les bones intencions en què se sosté l'escola catalana."
Ignasi Aragay
"Un llibre imprescindible."
Xavier Antich
"A contracorrent, sorprenent, nou i atrevit: vessa sentit comú."
Emili Manzano
"Enormement original. Estranyament estic d'acord amb tot."
Joan Francesc Mira
La dictadura de la incompetència
Xavier Roig
4a edició
Vostè es considera societat civil? Atenció: forma part d'una espècie amenaçada.
Aquest llibre defensa la iniciativa privada i per tant la llibertat. És un retrat clar i actual dels vicis d'Europa, sobretot del sud d'Europa. Ens fa veure les trampes de l'antiglobalització, deixa en evidència la falsa solidaritat i denuncia les relacions promíscues entre cert poder econòmic, el progressisme mal entès i el poder polític.
La dictadura de la incompetència no vol afegir-se a la "cultura de la queixa." Al contrari. Vol apel·lar a la consciència de cada ciutadà i de cada empresa per tal que siguin més exigents amb ells mateixos, perquè si volem superar la crisi que ja ha començat no podem comptar amb ningú més.
"Un lúcido ensayo, escalofriante."
Enrique Vila-Matas
"Saludablement provocador."
Jordi Vilarrodà
"Un sa exercici d'autocrítica. A favor d'un imprescindible i menystingut sentit comú."
Isabel Coixet
"Un llibre demolidor sobre l'Administració catalana i especialment contra els seus mimats i incompetents polítics."
Félix de Azúa
"... cal llegir-lo perquè diu massa veritats."
Ignasi Aragay
"Desmunta tòpics, malentesos, i equívocs (...) amb grans dosis de documentació i lucidesa. (...) acaba formulant denúncies de ferro picat i veritats com temples (...) Humanitat, amenitat, rigor, intel·ligència i mordacitat (...) la veu de Roig és una veu incòmoda perquè està carregada de raó i de sentit comú i d'arguments imbatibles.
Llegeixin el llibre."
Sam Abrams
Tretze tristos tràngols
Albert Sánchez Piñol
25.000 exemplars
Hi ha un esquimal que fuig d'un ós, o potser és l'ós qui fuig de l'esquimal? I un armari que s'empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l'excèntrica tripulació d'un vaixell fantasma. Són tretze faules modernes en què l'autor combina magistralment la fantasia, l'humor i l'existència quotidiana.
"Albert Sánchez Piñol ha emergit com un destacat autor europeu."
The Guardian
"Sánchez Piñol té l'habilitat de crear el seu univers carregat de personatges propis i amb la ironia com a bandera."
Jordi Milian
"Un escriptoràs que domina com pocs l'ofici d'escriure i les tècniques narratives, que sap escriure divertint-se i sap divertir el lector (...) El conte de Sánchez Piñol és pura literatura i, a més, molt agraïda, i mai un sermó moral."
Xavier Pla
"Desconcertante, asombroso, prodigioso, excepcional."
Jordi Galves
"No és, només, el millor llibre de Sánchez Piñol, sinó un dels llibres de contes més destacats que s'han publicat últimament al país."
Jordi Llavina
"Atrapen, provoquen emocions i s'acaben rellegint."
Antoni Bassas
"Seduce en las distancias cortas a sus lectores con la misma maestría que despliega en sus celebradas novelas."
Matías Néspolo
"Aquest home és un volcà imaginatiu en constant erupció."
Josep Maria Espinàs
Plató i un ornitorinc entren en un bar...
Thomas Cathart i Daniel Klein
5a edició
Pot haver-hi un llibre més original? Una aproximació a la filosofia a través d'acudits.
Morty arriba a casa seva i es troba la dona i el seu millor amic Lou despullats al llit. Quan Morty està a punt d'obrir la boca, Lou surt d'un salt del llit i li diu: "Abans que diguis res, amic meu, a qui creuràs, a mi o als teus ulls?"
És fantàstic, diuen els autors, hi ha una colla d'acudits que ocupen el mateix terreny d'idees que les disciplines filosòfiques.
Ironia i rigor al mateix temps. Una historieta sobre l'estadística: "Si vols pujar en un avió, i sentir-te segur, porta una bomba. Perquè les probabilitats que algú en porti una altra són ínfimes."
"Es llegeix amb delit i sempre amb el somriure - sovint la riallada."
Emili Teixidor
"La lectura és realment amena, estimulant i les reflexions que hi fan els dos autors contenen l'agudesa crítica de l'ortodòxia marxista més brillant: la de Groucho."
Carles Ribera
"Es llegeix com qui menja un panellet, sense adonar-te'n."
Jaume Cabré
"És fantàstic poder llegir un llibre d'acudits amb la coartada que estàs aprenent filosofia. T'ho passes de conya sense tenir remordiments. Perquè, en efecte, refresques coneixements. Què més vols?"
Eva Piquer
Esquizo
Ricard Ruiz Garzón
En aquest llibre podem sentir les veus d'aquells que habitualment no són escoltats. Perquè la societat es resisteix a entendre els qui viuen en el laberint d'una malaltia mental. Ricard Ruiz s'ha submergit en el món de l'esquizofrènia. Desmunta mites i fa parlar protagonistes. Un món ple d'emocions, presentat amb una eficàcia literària admirable.
"Una sèrie de narracions delicades i impressionants."
Presència
"Emocionarà un públic ampli per la qualitat i l'interès que té."
Emili Teixidor
"Una voz imprescindible."
Matías Néspolo
"Sense cap ànim de falsejament, Ricard Ruiz Garzón ha sabut donar a la confessió de cada protagonista del llibre una qualitat literària. I, per damunt de tot, en la narració respira un alè positiu. Sempre sobri, ni sermoneja ni sentimentalitza."
Josep Maria Espinàs
La memòria del tauró
Steven Hall
PER SOBRE DE TOT, NO PERDIS LA CALMA
Si llegeixes això és que jo ja no hi sóc. Despenja el telèfon i marca la tecla 1 dels números memoritzats. A la dona que agafarà el telèfon li diràs que ets l'Eric Sanderson. És la doctora Randle. Entendrà el que t'ha passat i podràs anar-la a veure de seguida. Agafa les claus del cotxe i vés amb el Jeep groc fins a casa seva. Per si encara no l'has trobat, dintre el sobre hi ha un mapa. No és gaire lluny i no és difícil de trobar.
La doctora Randle et sabrà respondre totes les preguntes que li facis. És molt important que hi vagis de seguida. Vés-hi de dret ara mateix.
Les claus de la casa estan penjades d'un clau al capdavall de la barana de l'escala. No te les deixis.
Amb tota la meva simpatia i tot el meu ànim,
El primer Eric Sanderson
"La filla natural de Matrix, Tauró i El codi Da Vinci. Molt entretinguda."
Mark Haddon
"L'experiència literària més original de l'any (...) La memòria del tauró és una novel·la que no s'assembla a res del que hàgiu llegit fins ara, i podria ser una gran inspiració per la propera generació d'escriptors com Auster i Murakami ho han estat per Hall."
The Independent
"Imaginativa, intel·ligent i molt diferent."
Publishing News
"Una novel·la ben estranya que m'ha enganxat."
Narcís Sastre
El cas de la vídua Lafarge
Alexandre Dumas
El crim de què acusen Marie Cappelle, la senyora Lafarge, és un dels crims més corrents: una dona que enverina el seu marit.
Hi ha res més banal? De mòbils mai no en falten. I tanmateix, quan el 1840 Marie Cappelle és jutjada per haver enverinat el seu marit amb arsènic, França es parteix en dos. D'una banda hi ha els que creuen en la seva innocència, i de l'altra els que estan convençuts de la seva culpabilitat. El país sencer viu pendent de sentir la seva sentència, que finalment condemna la jove a cadena perpètua.
I és que la senyora Lafarge no és una acusada qualsevol, sinó una dona de l'alta societat emparentada amb la reialesa i que fascina tothom per la seva intel·ligència i el seu magnetisme, mentre que la víctima és un home vulgar, brutal i odiós.
L'ombra de la senyora Lafarge inspira infinitat de textos, entre els quals el d'un prestigiós autor, Alexandre Dumas, que es va publicar en forma de fulletó i que fins avui no havia vist mai la llum en un volum.
Dumas pretén amb aquesta obra excusar el crim d'una dona que va conèixer en persona i amb la família de la qual se sent en deute. Per fer-ho se serveix a bastament de les obres autobiogràfiques que va escriure la condemnada. Tot plegat, per oferir-nos un text en què es desplega tota la força del gran escriptor.