Després d'haver publicat Bella Lluna treu el nas... (Arola Editors, 2005), Fina Anglès ens presenta un nou llibre de poemes de la Bella Lluna: Bella Lluna fa l'ullet... Es tracta d'un llibre escrit pensant en xiquets de totes les edats que, com usuaris que són de la llengua parlada i escrita, estan vivint una etapa de maduració que els portarà d'emprar el llenguatge literal, de significat únic i inequívoc, al llenguatge que té també sentit figurat.
Poemes i il·lustracions, doncs, adreçats als xiquets i xiquetes que estan en edat de convertir-se, pels camins del raonament, en usuaris de les prestacions que el llenguatge reserva als adults i que pels camins de la poesia poden descobrir sensibilitat, enginy, agudesa, visió inusual de les coses, una lectura més eclèctica de l'entorn, la senzillesa i la transcendència de la quotidianitat.
Aigua dolça és un recull de 52 poemes, en vers lliure, que ret homenatge al planeta Terra i exhorta els nostres xiquets i xiquetes a conservar-lo. Cada poema va acompanyat de la corresponent il·lustració. Temàticament, en el conjunt del recull hi ha dos móns que es troben, paradògicament, en el seu contrast. Una potent i rica naturalesa que crea un referent idíl·lic i desitjable, sovint castigat i malauradament llunyà, i la concreció dels espais urbans i estris casolans, que és el món proper on creixen la majoria dels nostres infants.
Un panteisme immanent de fons, amb l'ànsia de la llibertat que comporta viure o contemplar l'aire, el mar, el món vegetal i el món animal, incita a la convivència amb els elements del nostre planeta, sovint identificat com la nostra "veritable casa". Entremig de tot aquest afany, hi ha el sarcasme i la crítica a l'home com a ésser que no sap gestionar la riquesa natural de què forma part ell.
Uns poemes que pretenen ser grandiosos, pensats per als adolescents que tenen el sentit crític molt despert en aquesta edat i, amb la intenció d'ajudar a fomentar l'estimació cap a la naturalesa i cap a si mateixos, donat que ambdues coses n'esdevenen una. Hi ha també un bon nombre de poemes, indicats per als més petits, que són jocs de llengua, no del tot intranscendents, per aprendre divertint- se.
Aquest treball està pensat per a un públic essencialment infantil i juvenil. La intenció, però, és que sigui una eina d'usos amplis, en un referent familiar o escolar. Orientativament, s'hi poden trobar composicions per a edats entre els 5 i el 15 anys.
Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. És una compilació de 107 propostes, procedents del folklore català que aplega: moixaines, jocs, jocs dansats, recitats i cançons. Han estat triats per ser treballats amb nens molt petits, preferentment nadons i nens d'un, dos i tres anys d'edat. Cada proposta està organitzada a mode de fi txa que inclou:
· el text i el ritme del recital o la melodía de la cantarella;
· una explicació de com es juga o com es fa la moixaina;
· una enumeració dels continguts més evidents que treballa cada proposta, especialment els relacionats amb els àmbits de comunicació, afectivitat, llenguatge, cos i moviment, i música; OBRA Marta Badia Solé Angels Vidal Mombrú
· un text de caire pedagògic amb recomanacions i propostes d'ampliació del joc o moixaina descrits.
Acompanya el llibre un CD amb l'enregistrament de totes les propostes.
El llibre està pensat per a pares, mares, educadores, mestres, oncles, avis i qualsevol altre adult que tingui un infant al seu càrrec. Vol ser una eina que faciliti un repertori i unes propostes per treballar- lo fàcilment i immediatament.
Tots els infants necesiten un adult que els ensenyi i els faci jugar.
Recull de cançons tradicionals de Nadal. Estan endreçades en tres apartats: Cançons de fer cagar el tió, Cançons de Nadal (albades, naixement i pastors) i Cançons de Reis. Hi ha 91 cançons d'arreu de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord, acompanyades de la partitura i de la classificació per edats segons el seu grau de difi cultat.
Cançoner de Nadal per als més petits, d'edats compreses entre els 2 i 8 anys. Ordenades en tres parts: Cançons de fer cagar el tió, Cançons de Nadal (captiris i albades, naixement i pastors) i Cançons de reis. Més de cent cançons amb partitura i classificació per edats.
«18 de març de 1975. Allà era davant nostre, davant díun públic afamat i fins als collons, el gran Lou Reed, interpretant els primers versos de "Sweet Jane" sota els solos de la retronadora guitarra de Steve Hunter. No podia ser! (...) La ciutat bullia i de mica en mica es posava al capdavant de les capitals de la música moderna, cita obligatòria per a moltes de les grans estrelles del rock. Eren moments de canvi i alguns promotors esdevenien herois perquè aconseguien convèncer homes com Dylan o els Stones perquè finalment actuessin aquí. (...) Cada espectacle era un esdeveniment, ben al contrari del que passa avui, quan a la ciutat poden actuar quatre músics de primer nivell internacional el mateix dia o coincidir en els macrofestivals tan de moda. (...) En el nostre llibre no hi són tots els concerts que va haver-hi, però sí una selecció interessant feta en funció de les fotos disponibles i, especialment, dels nostres gustos. (...) No hi són tots, però sí una molt bona representació. (...) Les fotos són, així mateix, un estat d'ànim que us hem volgut encomanar. Algunes no s'han vist mai, altres han tingut una visió efímera en diaris com l'Avui, que va publicar-ne un grapat. Les condicions per fer-les no sempre van ser les propícies, per dir-ho suaument, i els emplaçaments sovint es convertien en autèntics camps de batalla, per les prohibicions dels músics, per la situació dels espectadors o per les "carícies" de la policia. No obstant, si haguessin estat fetes en les millors condicions possibles no tindrien cap mèrit. I ara tornem enrere. Cap al 1977. Rejovenim...
Només cal recordar algunes de les figures que es deixarien caure aquell any: Eric Clapton, Carlos Santana, Supertramp i Dr. Feelgood, que van actuar al Nou Pavelló del Joventut de Badalona, a la plaça de toros de Les Arenes i al Palau dels Esports. Algú en dóna més? Eren actuacions amb nervi, que nosaltres percebíem intensament. La ciutat entrava en els circuits, tot i que ens semblava poc.» (De la introducció de David Castillo)
Ja tenim una nova edició -la divuitena- de la Guia Elecció Gourmand, la corresponent a l'any 2009. Des de l'any 1992 aquesta guia es publica anualment sota la direcció i realització de Fèlix Llovell i de Ramon Segú, i a partir d'ara serà editada per Arola Editors. La guia continua tenint el mateix objectiu: esdevenir un manejable i útil volum anual que reculli en les seves pàgines els bons restaurants i hotels de Catalunya i Andorra, qualificats i amb tota la informació actualitzada que es pot necessitar. I des de l'edició de 1997 s'inclou també una selecció acurada de restaurants i hotels d'altres llocs d'interès gastronòmic i turístic de la resta d'Espanya i de les zones més turístiques de França i Mònaco. En total, aquest volum aporta informació d'uns 650 establiments que interessen al gourmand.
Els restaurants s'han puntuat sobre 10 després de fer-ne la corresponent visita, i tenint en compte les qualificacions i puntuacions que els atorguen les guies més prestigioses, així com les opinions que ens remeten els lectors. La guia està estructurada seguint el criteri alfabètic, i hi tenen preferència, en el cas dels restaurants i dels hotels, les puntuacions més altes i les categories dels respectius establiments seleccionats. En cada edició la Guia Gourmand atorga una distinció en reconeixement a la tasca d'un restaurant i un establiment hoteler; són el Restaurant de l'any i l'Hotel de l'any.
Les muntanyes més atlàntiques de l'Aran són l'objecte d'aquest nou llibre de la col·lecció De Ferradura. La guia es centra en el cordó de cims i crestes que des de Montgarri a l'Artiga de Lin tanquen la Val pel nord, amb l'única concessió feta a la Garona per tal que les aigües puguin sortir a buscar l'Atlàntic. Són les muntanyes per on tradicionalment s'ha traçat la frontera amb el veí del nord; frontera que ha estat, com comprovareu, molt més permeable que no pas es podria imaginar.
Els ports de muntanya han vist passar soldats, miners i romeus, pastors i grans ramats transhumants, bisbes fugitius, músics i enamorats, carrabiners perseguint contrabandistes, maquis derrotats... Ni comtes, ni reis, ni emperadors o dictadors han aconseguit tancar l'Aran i impedir que els seus habitants creuessin amunt i avall els seus colls.
Creuar d'una vessant a l'altra dels Pirineus no ha estat mai un fet excepcional. Tant de sud cap a nord com a l'inrevés, el trànsit de persones, bestiar i mercaderies a través dels passos i camins més accessibles ha estathistòricament una constant, fins al punt que molta gent ha pogut afirmar que els Pirineus no han estat mai frontera física entre els veïns occitans i els catalans.
Aquesta nova guia per a «caminants curiosos» us acompanyarà a nou ports de muntanya que creuenla gran serralada des del Pallars Sobirà i que han estat tradicionalment portes d'unió entre les comunitats franceses i catalanes. Les caminades transcorren per alguns dels més bells i millors conservats paisatges de l'alta muntanya del nostre país, protegits avui pel Parc Natural de l'Alt Pirineu. Per a aquells que busquen propostes suaus i gens exigents, la guia inclou també la descripció de passejades i caminades curtes al peu de cadascun dels ports. D'acord amb la línia editorial de la col·lecció De Ferradura, en aquest volum trobareu, a més de les descripcions, mapes i croquis necessaris per fer els itineraris, un extens recull d'informació sobre el patrimoni natural i cultural de tota la zona, i una curosa selecció de fotografies fetes expressament per a aquesta guia.
Una de les veus més sòlides i coherents de la història cultural catalana en la segona meitat del segle XX, tot i que heterodoxa, fou la de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Marcada profundament, més que per la guerra, per la victòria franquista i la repressió de la dictadura, Maria Aurèlia Capmany fou una autora literària que va diversificar els seus esforços en molts de gèneres -narrativa, teatre, traduccions, assaigs, guions radiofònics i cinematogràfics, articles periodístics, conferències- adaptant-se a tot tipus de canals de transmissió d'idees. Compromesa, a més, amb el seu temps i amb la defensa de les llibertats individuals i col· lectives, amb un tarannà polèmic, va esdevenir una figura cabdal en el pensament intel· lectual de la cultura catalana de postguerra.
Maria Aurèlia Capmany fou una dona, catalana, lletraferida, lúcida i impertinent. Un resum simple de la trajectòria personal i intel·lectual i, alhora, ben complex. Els temes sobre els quals va investigar i escriure s'emmarquen en aquestes coordenades: la consciència del seu gènere de dona i de la seva nacionalitat catalana; lletraferida amb un important bagatge intel·lectual; que abordava les qüestions amb lucidesa, propagant o construint teories i opinions amb certa impertinència, perquè, justament, es decantà per aspectes progressistes en el seu temps i per trencar motllos i reivindicar un nou ordre. Entre totes aquestes aportacions, cal assenyalar que Capmany fou una de les pioneres a introduir en el context català el primer feminisme modern. Unes teories feministes que han deixat petjada en les generacions posteriors i que, malgrat la distància, encara són totalment vàlides per entendre l'evolució històrica i la situació actual.
La intenció d'aquest llibre és aprofundir en alguns aspectes de l'obra i la trajectòria de Maria Aurèlia Capmany, amb especial interès per les seves teories i formulacions sobre la condició de les dones, les seves identitats i els feminismes.
Aquest és el recull dels articles que Gonzalo Pérez de Olaguer, un dels crítics teatrals més reputats del país, ha signat per a la secció "Memòria Crítica" de la revista Teatre BCN durant els últims 5 anys i que ara, a finals del 2007, s'ha donat per finalitzada.
En aquests articles Pérez de Olaguer repassa alguns episodis de la història de l'escena catalana que ell mateix va viure; són, per tant, relats en primera persona sobre fets històrics -fets, avui, poc recordats- i profusament il·lustrats amb material de l'època.
Hi trobem el retrat teatral de Catalunya de finals dels 60 i principis dels 70, una època políticament convulsa però intel·lectualment valenta i activa, profusament il·lustrat i acompanyat amb material documental del moment -retalls de diaris, programes de mà i fotografies.
Les cròniques de Pérez de Olaguer ens descobreixen velles polèmiques, ens donen a conèixer un context escènic ofegat per la censura i un integrisme polític asfixiant, ens mostren els entrebancs que van dificultar la feina de molts artistes en Aquest és el recull dels articles que Gonzaloels inicis de la restablerta democràcia, i ens apropen a un patrimoni i uns personatges cabdals per a la nostra cultura que van posar els fonaments de l'actual teatre català.