Els albins, a l'Àfrica, són éssers amb poders. Llegeixo al New York Times que a Kenya, una dona albina ha mort a cops de matxet. Li han arrencat els ulls, els pits i la llengua. A Kenya i a Tanzània, homes i dones albins són perseguits i caçats per fer-hi rituals màgics. L'any passat, almenys dinou albins, entre els quals alguns nens, foren assassinats i mutilats, víctimes d'un comerç i tràfic d'òrgans criminal. Diuen que els bruixots tanzanians fan servir pell, ossos i pèl d'albí per elaborar metzines que prometen de fer rica la gent. I que alguns pescadors teixeixen les xarxes amb pèl d'albí perquè porta sort. Nosaltres, en canvi, quan vam capturar el nostre albí, Nfumu Ngui, àlies Floquet de Neu, el vam tancar en una gàbia i el vam convertir en un espectacle força rendible.

Nfumu i jo érem amics. Llegint el New York Times m'ha vingut al cap un incident que em va relatar, fa uns quants anys, poc abans de morir. Quan va arribar a Barcelona, va esdevenir una estrella mundial. Dalí va ser portada del Life. Ell, del National Geographic. L'alcalde franquista J. M. de Porcioles el va rebre al Saló de Cent. Ell, que no podia tolerar que el manipulessin, en venjança, es va cagar a sobre, estrepitosament i visible. En temps de memòria històrica, convé recordar l'acció de Nfumu. És molt lloable i més ara, que l'esquerreta nostrada elogia i reivindica la tan franquista figura de Porcioles. Comparteixen el mateix model de ciutat, aquell en què els albins, els 'freaks', els dissidents i els contraris no tenim cabuda, si no acceptem l'estatut d'atracció de fira o de pres. M'explicava Nfumu que, aquells dies, un escamot anarquista va provar de segrestar-lo. Volien demanar, en canvi, la llibertat dels presos polítics i desfermar, així, un escàndol mediàtic universal que posés en evidència la dictadura de Franco. Nfumu els va deixar arribar, de nit, al cau. Amb un ull obert, els espiava. Quan van aconseguir d'obrir la gàbia, els va tombar d'una plantofada i es va escapolir, tan tranquil. Un cop lliure, va voler venjar-se de l'abstinència sexual a què l'havien condemnat entre reixes. Es va dedicar a empaitar les dones que trobava pel Saló de Víctor Pradera. Totes fugien esperitades. Compte el gori-iiii-iiii-iiiiil-laaaaaa.........!, cridaven. Al final, quedaven una vella i un jutge amb toga, que sortia del jutjat. 'Pel bé de la justícia, cadria matar-los a tots', va recordar. Per Nietszche!, va cridar. I es va endur el jutge darrere una palmera. La festa va acabar així, tal com va relatar l'anarquista de Seta, Georges Brassens.

'La continuació seria deliciosa
però, per desgràcia, no puc explicar-la
i és una llàstima
ens faria riure un poc
perquè el jutge al moment suprem
Cridava: mama! I plorava molt
Com aquell que aquell mateix dia
Havia fet executar.'

Compte el gori-iiii-iiii-iiiiil-laaaaaa.........!