La realitat és 'lo ser de la cosa que és fora de l'enteniment', va deixar dit Ramon Llull. La realitat és la Inòpia, on el temps es congela i l'espai s'esborra, les hores queden suspeses, i el panorama és inabastable, infinit. En un any els canvis que s'han esdevingut són imperceptibles, no sóc capaç de descriure'ls, ni de fotografiar-los. Són mil·limètriques variacions en la foscor, insignificants mutacions en la disposició del caos, partícules de pols en ebullició salvatge i tumultuosa, aleatòria. El polsim màgic que reposa dibuixant bells paissatges damunt les ales de les papallones. L'essència del secret que els permet d'aixecar el vol. Vol capriciós, agònic. Les papallones no tenen pressa, ni quan les empaiten. La pols que ballava dins els raigs de sol que s'escolaven per les escletxes dels porticons dels balcons de l'Eixample. Feia molta xafogor i pels balcons oberts de bat a bat el sol pentinat es projectava impassible, a través del reixat, sobre un món sense interès. Natures mortes. Un rellotge de pèndols, una foto sèpia amb marc de plata o un ram de flors seques. La llum pintava fantasmagories a terra, enfocant a l'atzar conjunts de rajoletes de colors. Quan les trepitjaves, fimbraven com les tecles d'un piano desafinat. El sol, enmig d'aquell marasme, entre tanta lassitud, sempre acabava il·luminant les closques pelades dels cretins. Brillants closques pelades¡ Escopiu-hi al damunt¡, que va dir en Salvat-Papasseit. Totes les closques pelades que van somriure i bavejar entusiasmades quan Ferrer i Guàrdia va ser afusellat. Aquelles closques anaven de bracet amb els adoradors d'hòsties consagrades. Escarbats bum-bum. Després, va venir el foc. I les mòmies ressuscitades. La pólvora i la tinta. La sang. La foscor. El secret no és dins la llum. És a l'ombra que es projecta als interiors, on perviu l'indici. Ha passat un any. Ha estat una absència momentània. Gràcies per l'espera. Trec el cartell. Un moment, ja obro. Endavant. Compte amb el cap. Quanta pols¡ Catalunya és un magatzem ple de teranyines. Catalunya és una teranyina. Podeu pecar i blasfemar. Conegueu el vostre veritable jo. El germà fosc. The dark side of the moon. Els fills de la nit. Els exiliats i els desintegrats de la gran ejaculació sideral. Els folls i els perduts. Els insectes. A la Inòpia, com a Dadà, si cadascú diu la contrària és perquè té raó. La mentida és l'èxtasi. Benvinguts a la Inòpia.