Vivim en la inòpia unes quantes hores el dia. Fugim. Deixem la cara i el cos de penyora. Sense l'ànima, els muscles es distesen, els nervis s'afluixen, els ulls s'encanten. La cara se'ns torna de babau. D'ectoplasma inanimat. Viu en la inòpia el quiosquer que perd la mirada a l'infinit, el taxista que es furga el nas al semàfor, la dona que fa pinça amb els dits i se'ls fica a la regatera del cul per recol·locar-se les calces o airejar-se el fil del tanga. Plop. Inòpia és invisibilitat. O ceguesa. Inòpia pot ser la fluixera que es va apoderar de Stephen Hawking mentre feia tombarelles en estat ingràvid. I els pensaments d'aquells prohoms de pedra, estilites decapitats, que algun avantpassat nostre va sembrar al parc. Viure en la inòpia és estar sol enmig del caos. O de l'ordre.
En la inòpia té més valor l'ull buit d'una estàtua grega, o el braç que li falta, que no pas l'estàtua mateixa. Allà hi podem llegir les pistes per a sortir del laberint. O per a perdre'ns per sempre més. Als murs de la ciutat hi ha gravats signes actuals i empremtes del passat. Senyals de fum. Cicatrius de moltes batalles, grafittis invisibles, pintades absurdes, taques de sang als murs de les esglésies, idees que van rebentar, esclafades com tomàquets madurs llançats amb brutalitat. Passejar oxigena el cervell, activa la circulació de la sang, fa obrir els ulls cap al nostre interior, ens projecta en la inòpia, l'estat idoni per a resoldre l'enigma, per a revelar el misteri. Pels camins de la inòpia, m'agrada de recollir objectes trobats a l'atzar. N'hi ha que m'ajuden a comprendre, n'hi ha que m'allunyen de mi i del camí de retorn. És per això que aquests relats aniran acompanyats sempre d'alguna fotografia, d'un valor efímer, sovint d'un significat aliè o tangencialment relacionat amb les meves divagacions. O no. Són un intent de traspassar-vos les claus de l'enigma. Les col·lecciono amb passió, com papallones exòtiques, d'una bellesa delicada, fugissera, i llenguatge incomprensible. A la terrassa d'un bar, avui, una vella llegia el diari. Estava abstreta, els ulls clavats en un titular que deia: 'Classes de ioga per als gossos suecs'.
