A Nova York, has anat a sopar a casa de traficants de diamants a la set de la tarda. Has gaudit del seu pa de jala, has callat davant la Torà i a les onze eres al llit. A la ciutat dels gratacels has vist l'Óssa Menor des dels terrats de Brooklyn, on has fet un pícnic nocturn amb pintors abstractes a la recerca de beques concretes, i a la una ja dormies. A la ciutat dels vuit milions de criatures has travessat el Central Park i tot allò que has begut durant la fosca era aigua de la font. A la ciutat de les estrelles has anat a un concert experimental a The Stone per descobrir que la música, quan és nova, t'obre habitacions del cervell que t'ignoraves. Després has fet una copa amb la cantant, l'Ela Orleans, i has recordat el bateria Kevin Shea tocant com ningú abans, seguint l'escola de John Zorn. Aquella nit, excitat, a la una ja clapaves. A Nova York has tornat d'un sopar al barri de Queens travessant la metròpoli per sota terra durant una hora i has vist vagons plens com d'hora punta. A les dotze t'adormies, tranquil i descansat.
A Nova York, per fi, vas a dormir d'hora. Ja no ets ocell de nit, ara ets home lliure. Ja cap responsabilitat no et cau a sobre. Després d'hores de vol, has pogut plegar les ales a la ciutat que mai no dorm. Només ella t'ho ha permès. Respires alleugerit: ets en una ciutat que té cura de la nit i de la seva economia. Ets en un racó on la nit va sola sense tu. La teva participació s'agraeix, però no cal. Aquí, per fi, pots anar-te'n a casa sempre que vulguis, i no per això la ciutat s'aturarà. No et toca, a tu, de tirar la persiana avall. Això, a Nova York, no es fa. Nova York no necessita que els cràpules de la nit li allarguin la vida. Sou totalment prescindibles. Més aviat molesteu. Aquí són les àvies de Manhattan les guardianes de la fosca. Les has vistes, amb els carrets d'anar a comprar, sortint de casa a la una de la matinada. Ben vestides i pintades, se'n van al mercat a comprar verdura i peix fresc. Es trobaran la parada oberta i parlaran amb les amigues. Dins les llibreries que no tanquen, els lectors es passen bibliografia; dins els túnels del metro, que no para, homes grassos van camí d'un gimnàs, i a les boques de sortida, uns estudiants compren diaris, uns immigrants compren la sort i uns borratxos et saluden.
Dolgut, maleeixes la ciutat on vas néixer per haver-te esclavitzat. A Barcelona, tot el pes de la guàrdia recau en tu, d'una manera injusta, i ple d'ira t'ajuntes als exèrcits que habiten la barra i guanyen batalles damunt de camells. Eufòrics, victoriosos, manteniu la nit oberta, però sou els únics. A Barcelona, si no és pels quatre cràpules, la ciutat se'ns adorm a les onze del vespre, mirant la TV. On són les iaies de Manhattan? On les llibreries i els gimnasos? Desagraït, cec de província, l'alcalde i els acòlits us combaten amb lleis.
Després de mil batalles, busques descans en la ciutat que mai no dorm. La nit, aquí, se la carreguen els altres, començant per l'alcalde, que atorga llicències d'obertura, i acabant amb les iaies de Manhattan que compren verdura a les dues de la nit. Tota una economia les sustenta. Tot un entramat me les defensa. No feu falta els mercenaris per a defensar el dret de la vida de nit. No hi ha hereus d'antigues dinasties socialistes combatent la llibertat d'economia i de mercat. A la ciutat que mai no dorm has descobert els matins: New York Times amb un cafè i la claror filtrada pels arbres. A la ciutat que mai no dorm has descobert la becaina, l'a poc a poc i bona lletra, sense estrès. A la ciutat que mai no dorm t'has llepat les ferides. Nova York, recer del descans, guardiana de la nit i de la seva llibertat.
Salut Nova York, els qui se'n van a dormir et saluden!
