Quan t'inviten a l'Upper West Side de Manhattan a casa d'un 'broker' de Wall Street esperes una altra cosa, tota una altra cosa. Quan visites un home que es dedica a comprar i vendre empreses sanitàries esperes, sí, tot un altre estil. Quan una nit d'estels guiats pels esperits tens l'oportunitat de veure, per una escletxa, com funciona la sala de màquines, el cap d'un 'broker', esperes The Master of the Universe i no pas un paio amb grans a la cara i amb la camisa a fora. En fi, quan t'inviten a casa d'un especulador, esperes trobar-te Sherman McCoy dansant dins la foguera de les vanitats, i va i resulta que et trobes l'Adi, a l'apartament 17E del carrer d'Amsterdam, caminant amb mitjons blancs.
L'Adi no arriba als trenta anys, és fill de psiquiatres jueus, llegeix el filòsof Maimònides i, els diners, els fa a T. W. Partners Group, des d'on compra hospitals, asseguradores, infermeries i clíniques. Un cop seves, l’Adi les fusiona en una sola empresa i, amb el monstre acrescut, la ven al millor postor. Aleshores el 'broker' Adi es fa d'or i no li caben dins de casa.
Ben encetada la matinada d'un dia entre setmana, quan entres al seu apartament, la primera cosa que es nota, sota els peus, és un escampall de papers per terra, i després ja vénen els coixins de sofà fora de lloc, manyocs de roba amuntegant-se pels racons i una butaca blanca en forma d'ou que barra el pas. La resta són detalls: a la pica, penjadors i, dels poms, en cauen corbates. Són les dues de la matinada i el 'broker', educat, es disculpa amb veu baixa: 'Fusiono dues empreses. Perdoneu el desordre. Un Bourbon?'
De fet, quan t'inviten a una copa a casa d'un 'broker' no esperes pas un Bourbon, sinó cocaïna. Però, allà, l'única cosa blanca era el sofà en forma d'ou i parts de la cara de l'Adi, borratxo de Bourbon i no pas d'ala de mosca: 'My son works for the health care, but not the one that cares for you. Psí, això diu el meu pare de mi....' No, avui no t'esperaves un cor trencat. No, no era això, ni menys encara el fons líquid, brillant, d'una mirada de cadell aferrat a l'esperança: 'Obama és aquí. Només cal llegir la història: a Wall Street sempre hem fet més diners amb presidents demòcrates que no pas amb republicans.'
La nit es va allargar. El silenci, el sorprenent silenci de Manhattan respectava, per sagrats, els pàlpits de l'Adi: va recordar les ànsies que el van fer patir a l'escola privada d'obediència religiosa fundada el 1937 pel rabí Joseph H. Lookstein i que és a pocs minuts del Museu de l'Holocaust. Allà, en aquella institució, l’Adi va portar-hi ferros, ferros a les dents lligats amb una veta darrere el coll, per escarni de la resta. De mica en mica l'Adi, que era el llest de la classe, s'esplaia i recorda el seu ball de promoció i algunes amigues i un francès frustrat i aleshores, un altre Bourbon?, explica que només es casarà amb una noia que sigui jueva i salta a elogiar les restes romanes de Tarragona i les compara amb les del Machu Picchu, i ja ho saps que la Mel s'ha casat? i acaba dient que la seva germana va millor i 'a la feina em faran fora'.
Glups!
'M'ho van dir fa mesos. I aquí m'estic, fusionant empreses sense saber si demà serà el meu últim dia...'
La primera claror del dia despunta i il·lumina l'últim cul de Bourbon de l'última ampolla de la que semblava que havia de ser l'última nit, quan ens hi anava la vida. L'Adi s'alça del sofà i s'aboca a la finestra, que dóna al tot Manhattan, fa una pausa i escup als gratacels: 'And when that day comes, I'll be broke..er'
El silenci es trenca quan li rius l'acudit. L'hi rius sincerament, espontània, i si no fos per aquesta cosa que tenen els americans amb el tocar-se, l'abraçaries. Sí, com si fos un nen petit, per fer-li companyia i dar-li consol. Et retens. Només somrius, i encara, quan t'explica que els seus plans, un cop l'hagin fet fora, són d'obrir una petita petroliera a Ohio o bé comprar una cadena de Subway a Nova York. Sí, t'has de controlar. No t'ho esperaves. Mai no ho hauries dit, en ta vida no t'ho hauries imaginat, però aquí ets, aquí et trobes, a casa d'un 'broker' especulador d'empreses sanitàries de Wall Street i tu, va i hi congenies.
It's beyond belief, nen.
