Qui era en Manel Viusà?
Nascut l’any 1918 a Barcelona, fill d´un descarregador del moll del port. Va cursar estudis primaris a les escoles de la Generalitat, als 14 anys va començar a treballar en una empresa de decoració de vidre, que durant la revolució de 1936 esdevingué un model d´empresa col.lectivitzada. En aquests anys de joventut va compaginar l´activitat laboral amb la seva formació artística a Belles Arts. Als 18 anys es va fer voluntari a la guerra i en el marc de la seva activitat al Servei de Transmissió compleix missions d´alta perillositat.
El 1940 es va casar amb l´escultora i pintora Gertrudis Galí i va ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC) recentment constituït. Instal.lats a Terrassa, on iniciaren una intensa activitat artística i política, la seva casa es va convertir en un centre de resistència artístico-política. D´aquesta època daten les seves activitats d´ajuda a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. La greu caiguda del FNC el 1948 va obligar el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites a passar la frontera clandestinament i exiliar-se a Catalunya-Nord on va néixer un quart fill.
Allà van seguir treballant en tasques de resistencia político-cultural (edició de "Per Catalunya Lliure" òrgan del FNC).
La pintura de Manel Viusà es va caracteritzar per la tendresa i la candor de la figura humana, especialment femenina, i també per la representació de flors i animals (galls, cavalls, ocells, gossos… abundants en la seva obra). La crítica ha valorat de manera especial el tractament delicat i sensual del nú femení, un dels principals elements del seu estil inconfusible. Una de les seves principals obres va ser la pintura dels frescos de l’esglèsia de Santa Maria de Terrassa, acabats el 1948 i, malauradament, desapareguts posteriorment a causa d’un incendi.
El 1956 la família Viusà s´instal.la a París des d´on ajuden política, econòmica, moral i professionalment a molts catalans, així Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor els hi deuen els seus primers recitals a París.
Els anys seixanta Viusà empren l´edició de la revista "Som" que publica un número monogràfic dedicat al president Companys i un altre dedicat a Macià.
El 4 de març de 1979 Viusà va ser detingut per la policia francesa a requeriment de l´espanyola que l’acusava de pertànyer a l’ "Exercit Popular Català" i demanava la seva extradició; la manca de proves aportades per la justícia espanyola i la mobilització popular van aconseguir la seva llibertat.
En la seva vessant de gravador, cal remarcar l’ús del carborúndum que ilustra els Exemples, trets del llibre de les bèsties de Ramon Llull, editada a París el 1978. Va ser docent a París i a la universitat de Caracas, intervenint també en la fundació i la direcció del Centre de Gravat d’Encamp. Va exposar la seva obra a Barcelona entre 1941 i 1993, a Andorra el 1977, París, Perpinyà, Vichy, Londres, Nova York, Washington, Zuric, Schaffhausen, Caracas i Miami.
Viusà, pintor, gravador i historiador de l’art va morir el dia 11 de febrer de 1988 a l’edat de 80 anys.
Qui es en Manel Viusà?
En Manel Viusà es un casal independentista que porta el nom d’aquest patriota, situat al carrer Sant Antoni Mª Claret, nº5 de Vic, representa just al contrari de tots els valors que havia representat.
Viusà, persona unitària, estudiós, ordenat, enemic dels extrems i amb la unitat i la feina pel país com a tasca, dista molts d’aquests joves que cada quant volen omplen aquell local.
Els seus integrants, cridaners, vestits tots iguals com si fossin una secta, als quals no agrada parlar, ni discutir, ja que a sobre es creuen amb la seva única veritat, i amb la característica de poder criticar tot el que es fa per altres bandes per tal d’engruixir l’independentisme català, fan la gran tasca d’autodestruir.
Ho voleu més clar? Si en Manel Viusà veies el reguitzell de joves sectaris fins i tot amb la manera de vestir, i amb el seu grau d’implicació en el linxament de qualsevol idea que no coincidís amb la seva, faria el toc d’alerta...
Si veies aquests joves que amaguen el cap sota l’ala quant veuen algun espanyolista corrent per la comarca, però s’enfronten, com a mínim amb crits, empentes, i riure estúpids, amb d’altres membres del moviment independentista que no són del seu agrat... diria si teniu clar perquè lluiteu...
Si us plau, no embruteu el nom dels patriotes que abans de vosaltres han fet feina per la Nació.
El seu llegat era treballar, construir, i tenir clar qui era l’enemic... Esperem que n’aprengueu.
En el nom dels que vam compartir amb ell, el seu temps, la seva lluita, la seva esperança.
Atentament,
F.P.
VIC
RespondreInapropiat
