En primer lloc, com a professional de l’ensenyament, voldria deixar molt clar que el format actual d’impartir les mateixes hores de llengua catalana i de castellana i la resta de matèries en català, a banda de les d’idioma estranger, ens demostra que els alumnes tenen, al final de la primària, el mateix nivell de competències en les dues llengües, tal com indiquen els resultats de les proves objectives que es fan a final de 6è de primària. La similitud d’aquests resultats són fruit de causes diferents, que no és el moment d’analitzar, però que mostren que la realitat és aquesta. La conclusió objectiva que se n’extreu és que el sistema funciona tal com l’apliquem.

En segon lloc, voldria comentar que, en aquest estat, Espanya, i en aquest país, Catalunya, perdem molt de temps, d’esforços i de diners parlant constantment d’una política virtual, de ficció, de llargs debats inútils (l’Estatut, la Llei d’educació estatal (LOE), la Llei d’educació catalana (LEC), el decret d’autonomia de centres, el decret de direcció, les ordres i les resolucions) que no ens condueixen enlloc i que serveixen només per anar omplint els quatre anys de cada legislatura. D’aquesta manera, no parlem de la retallada de recursos materials i humans que hem patit a l’escola pública aquest curs, a l’espera de mesures molt més restrictives per als propers (això sí, fins després de les municipals de maig, els vots són els vots). Tinc la sospita que la cadena de recursos i sentències dels diferents tribunals de l’Estat, als partits majoritaris d’Espanya i també de Catalunya els va més que bé per seguir marejant la perdiu i per seguir en debats i més debats totalment estèrils.

Personalment, ja fa uns anys que sóc dels convençuts que Catalunya i els catalans no tenim res a fer en aquest estat de les autonomies, de les quotes d’autogovern, dels traspassos de competències. Ens cal ser un país independent o, com a mínim, formar part d’un estat federal dels de veritat (com els Estats Units, Alemanya, Suïssa…). Potser aquesta sentència pot ser clarificadora: Si no es compleix, com queda l’estat central i els seus tribunals? I si es fa complir, potser a l’anterior govern tripartit i a l’actual govern de Catalunya els caldria fer una profunda reflexió.

Pere Gatell Artigas, director de l'escola Eladi Homs de Valls

Personalment, ja fa uns anys que sóc dels convençuts que Catalunya i els catalans no tenim res a fer en aquest estat de les autonomies, de les quotes d’autogovern, dels traspassos de competències. Ens cal ser un país independent o, com a mínim, formar part d’un estat federal dels de veritat