Com deia l'escriptor i periodista Gabriel García Márquez: "El periodisme és el millor ofici del món". Quina gran veritat!. Per a mi, el periodisme és un art; l'art d'informar. Si avui em pregunten perquè vull dedicar-me al periodisme, segurament no sabria escollir la millor resposta. El primer que penso és que, per a mi, és una necessitat. És l'obligació d'aportar alguna cosa a la societat, plena de problemes i injustícies, treure-ho a la llum i transmetre-ho. No obstant, treure tota la veritat és difícil i, a vegades, perillós.

Llegeixo una cita de José Luís Cebrián que diu així: "La millor manera de transformar el món és ajudar els altres a conèixer-lo". Malgrat aquesta actitud de somiatruites, en el periodisme no tot és tan fàcil. Darrere del sacrifici en el treball diari, l'ofici està fortament mediatitzat i els interessos dels empresaris prevalen moltes vegades per sobre de la resta de principis. No obstant, estar ben informat és un requisit imprescindible en ple segle XXI. Per a mi és una gran responsabilitat mantenir la societat ben informada, donar a conèixer els fets, generar l'opinió pública i conduir a la reflexió i al debat.

Si avui em pregunten per què vull dedicar la meva vida al periodisme, respondré, convençut, per què és la professió que millor et veu créixer com a persona. Ser periodista, bon periodista, requereix saber, conèixer i estar sempre ben documentat. És una professió vocacional exigent i sacrificada. Però que, tard o d'hora, acabarà donant bons fruits. És l'ofici de diürns i noctàmbuls on l'experiència i la polivalència hi juguen un paper clau i, estar al lloc a l'hora certa, és una prioritat.


Web de l'autor: www.crisialsmitjans.blogspot.com

Xavier Pete Vega