Una programació variada, d'èxit, d'assistència massiva. Vallencs i vallenques intergeneracionalment al carrer. Tots i totes? La participació ha tingut algunes cares, però la no participació ha tingut la cara dels nouvinguts, que només he vist en comptades ocasions. Preocupant absència.

Una organització genèricament bonica, amb cara de jaqueta blau cel dels voluntaris. Mancances importants detectades (llegiu-hi ball de gala fosc i amb olor de frankfurt, deficient gestió de la recollida d'abonaments, falsificació d'abonaments, vela del col·legi la Candela amb espectacles no adients a l'espai, caos general en la trobada de colles castelleres...): tot pendent de revisió final per ser justos.

Una festa que ajuda a la identificació vallenca; orgull vallenc, en diem. Amb un origen clarament cristià, amb indiscutible centralitat de la Mare de Déu de la Candela, amb actes litúrgics ocupats per la laïcitat majoritària de la societat civil vallenca, pendents de revisió del perquè d'algun acte, per part de tothom.

Una idea de festes, anomenades “les festes de tothom”; les festes amb les autoritats versus les festes de les autoritats. Uns horaris posats perquè hi puguin assistir i una centralitat innecessària en molts actes (a més d'elements distintius –banda, medalló– per qui no ho tingui clar) per part dels regidors. Incís no estalviable al molt lamentable discurs de la vicepresidenta del Parlament a l'acte dels fotògrafs Català. Després ens preguntem per la distància entre la política i la ciutadania i no sabrem què respondre. Fem de regidors o som regidors?

Uns dies que han semblat una bombolla dins la realitat per molts ciutadans que viuen la cruesa de la realitat econòmica imposada pel model neoliberal. També una oportunitat perduda per aquelles empreses vallenques que veien les festes amb possibilitat de treballar-hi. On és el vallenquisme de l'Ajuntament en aquests casos?

Jordi Escoda, gerent del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya