I entra dins de les publicacions relacionades amb el Canal, que enguany fa 150 anys que va regar les primers terres de la plana d'Urgell.

Miquel Galitó va destacar la lectura dels documents inclosos en el llibre perquè mostren “l'esforç del poble per tenir aigua (conjuntament amb Ivars d'Urgell). Va qualificar de “procés únic” on hi van particapr bona par de les cases i es va donar veu a les dones (tenint en compte que era l'any 1915).

Fiadors

I sobretot va remarcar la figura dels fiadors. Cinc veïns del poble “ de cases de poca anomenada i de patrimoni no gaire gran”, segon Galitó, que van avalar la subvenció que Castellnou va demanar a la Mancomunitat de Catalunya per poder fer la sèquia. Galitó va dir que “els hem d'honorar d'alguna manera” i que calia esmentar a Antoni Adern Gasset, Antoni Balaguer Ribalta, Francesc Pascual Martí, Gabriel Pijuan Rosell, Ramon Carrera Clota i Francesc Gené Pons.

A l'acte també hi van intervenir Lluís Pagès, director de Pagès Editors; Jordi Llanes i M.Elena Capdevila, alcalde i regidora de Castellnou, i Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, qui va destacar l'esforç dels Estudis Castellnouencs en recollir la història del municipi. I hoi vaposar d'exemple quan a vegades es menysprea la funció dels petits municipis.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Castellnou de Seana.

Les obres participants en aquesta nova edició, que han de ser inèdites i escrites en llengua catalana i versar sobre un tema de lliure elecció, provenen de diferents punts de la geografia catalana, fins i tot, de poblacions del País Valencià.

Jurat

El jurat, integrat pels escriptors Pep Coll, Ramon Rubinat, Albert Villaró, la directora de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, Diana Solé, i el també escriptor Josep Borrell, com actua com a portaveu, donarà a conèixer el seu veredicte en un acte literari que es farà el proper 13 d’abril en el marc de les Festes de Sant Isidori. Cal recordar que aquest concurs concedeix també, a criteri del jurat, un accèssit dotat amb 1.000 euros.

Eduard Ribera

L’escriptor de Balaguer, Eduard Ribera, de 46 anys, fou el guanyador del XXIII Premi de Novel·la Breu “Ciutat de Mollerussa” amb l’obra titulada “Bergadan o La vida assistida”, un relat filosòfic que planteja un possible paradigma de l’home actual, solitari i fastiguejat de tot, però amb voluntat missionera de salvar el món.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

La participació és gratuïta però cal fer una inscripció en la mateixa Biblioteca. La Gran Rua de Carnaval de Mollerussa es celebrarà el dissabte, dia 18.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Germà del poeta Màrius Torres, durant la guerra del 36-39, Víctor Torres va lluitar en la columna Macià-Companys i quan tornà de l'exili l'any 1976 a Catalunya es va reincorporar a la direcció d'ERC.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, i el secretari general, Joan Ridao, han expressat en nom del partit el condol a la família de Víctor Torres davant la seva pèrdua. Víctor Torres serà enterrat dimarts vinent al matí a Lleida en una cerimònia civil.

El president de la Generalitat, Artur Mas, també ha fet arribar el condol a la família de Víctor Torres, a qui ha considerat un 'exemple d'integritat i de coratge'.

Un dels últimes actes públics on va assistir Víctor Torres va ser, el passat 19 de març a Barcelona, a la celebració dels 80 anys d'ERC, juntament amb l'ex-president d'ERC i del parlament Heribert Barrera, l'actual president d'ERC, Joan Puigcercós, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, i el dirigent d'Esquerra Jordi Carbonell. En l'acte, Torres va desgranar alguns dels moments històrics per a ERC: alguns feliços, va dir, com el final de la dictadura de Primo de Rivera i l'arribada de la Segona República i altres de tràgics, com el 15 d'octubre del 1940, quan Lluís Companys va ser assassinat. 'La meva vida ha estat un llarg idil·li amb el meu partit perquè m'he sentit compenetrat amb l'ideari d'aquells homes iniciadors del partit, i parlo, sobretot, de Francesc Macià i de Lluís Companys', va afirmar.

Un documental sobre la seva vida

La Universitat de Lleida va acollir, el 6 d'octubre del 2010, l'estrena del documental 'Víctor Torres i Perenya. La grandesa d'un home', un film que repassa la vida de l'ex-diputat i senador. 'Lògicament, 95 anys d'existència no es poden reduir a uns minuts, i falten coses', va bromejar Torres, que va recordar amb especial satisfacció els set anys que va ser a París al costat dels presidents Josep Irla i Josep Tarradellas. Un altre dels records més destacats, va afirmar, fou la guerra del 36-39, ja que va tenir 'el coratge d'anar voluntàriament cap al front d'Aragó'.

El documental fa un repàs de la vida de l'històric militant d'ERC i ressegueix la història de la ciutat i de Catalunya, mostrant diferents períodes de la seva trajectòria política i personal, com ara la República, la guerra, l'exili a França, la relació amb el seu pare, Humbert Torres, i amb el seu germà, el poeta Màrius Torres, del qual Lleida celebra enguany el centenari del seu naixement, entre altres. Víctor Torres destaca algunes etapes que l'han satisfet, com els set anys a París, lluitant per la permanència de la Generalitat. Però també es refereix a moments difícils, com la tragèdia del seu germà, que va morir al sanatori de Puig d'Olena, 'sense haver-li pogut donar una abraçada'. 'Igual que al meu pare, que tampoc li vaig poder donar perquè no tenia el permís del general Franco'. L'homenatjat va agrair el document, fet per la Diputació de Lleida, i esperava que donés a conèixer una visió no tan coneguda d'ell, mostrant una 'bona persona que ha fet tot el possible per defensar els interessos de Catalunya i de Lleida'.

Es tracta de “L'home i el paisatge de la Segarra geogràfica: de la vall del Llobregós a la vall del Corb” de Josep M. Miró Rosinach.

La presentació, a càrrec de Joaquim Capdevila, professor de la Universitat de Lleida, es farà a Maldà (dissabte, dia 25, a dos quarts de nou del vespre) i els Omells de na Gaia (diumenge, dia 26, a la una del migdia).

La col·lecció Cum Laude es va crear “en reconeixement a la investigació i a la socialització de coneixements”.

El primer número de la col·lecció és “Origen històric de les comarques catalanes” de Guiu Sanfeliu i Rochet.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

Amb els cursors podeu buscar entre les 21 imatges publicades.

La protesta i mostres d'indignació contra la situació actual s'ha estès a la xarxa amb pàgina al facebook i la creació de l'etiqueta #acampadalleida al twitter.

Altres propostes de suport són les de tocar el clàxon del cotxe quan es passa per la vora de la plaça.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

El llibre és el primer publicat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Pla d'Urgell i des de la seva aparició, tot just fa un parell de mesos, es va presentant per diferents indrets de la comarca, la darrera a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, que també ha col·laborat en la seva edició.

Els documents recollits permet mostrar la relació, no sempre fàcil, entre els responsables dels Canals d'Urgell i els pagesos que, l'any 1863, un després de que es comenci a regar, “ja es van plantar davant” de la Casa Canal.

Els tractes entre propietaris i masovers, en que “els amos portaven a coll als masovers” quan els primers havien de mantenir als segons perquè les collites no anaven bé i els masovers poguessin continuar treballant la terra.

Costums com el ball de moros i cristians o la importància de l'Hostal de Mollerussa i les disputes amb el de Fondarella, són altres temes tractats a partir de la documentació recollida.

L'apartat dedicat a la guerra, des de les carlinades fins la del 1936-39, mostra la seva influència en la vida tant dels que són al front com en la reraguarda, així com les seves consrqüències (represió, presó,...).

Punt de sortida

Pels curadors del llibre aquest és “un peu perquè algú s'animi a fer estudis amb més profunditat del Pla d'Urgell”.

El llibre també inclou un CD que inclou el llibre en pdf, fitxes dels documetns i dels aspecte més destacats.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

Miquel Torres, president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, va fer una contextualització històrica del llibre, del que va dir que s'explica “d'una manera plana i senzilla” però que demana una lectura “amb calma, de reflexió i entre línies”.

Gallart situa l'acció en les guerres carlines, al XIX, un segle que “m'agrada, tot és versemblant”. Un període en que els habitants de la plana de Ponent “van patir molt” i que va fer (i fa) que “tenim més rauxa que seny, no podia ser d'altra manera”.

Miquel Torres va parlar d'un temps en que “la guerra és un fet comú... la gent és violenta i va armada... la violència és un fet corrent, quotidià”.

Per Torres hi ha dos fets històrics que ajuden a entendre la violència que es genera a partir del segon terç del segle XIX. Per una banda, la derogació de la llei Sàlica, perquè Isabel, filla de Ferran VII, pugui regnar, i el conflicte que genera entre els partidaris de la reina (liberals) i els contraris (carlins).

Per altra la desamortització de Mendizabal, amb el perjudici que genera a l'Església catòlica i que fa que molts capellans lluiten dins les partides carlines. Tot plegat és, per Torres, “la desaparició de l'Antic Règim” encara que, a la pràctica, només és un canvi de mans del poder.

Lo Parrot

Dins d'aquest context Miquel Torres va fer una reflexió sobre Jaume Banqué, lo Parrot, un dels rics hisendats de la plana d'Urgell. Alcalde de Mollerussa, propietari de l'hostal,... Torres es va preguntar si la seva detenció i execució fou perquè era un cap de bandolers o perquè estava vinculat a la causa carlina. Tot plegat, va reiterar, fou “la desaparició dels antics cacics per uns de nous” encapçalats pels germans Girona, que promourien el Canal d'Urgell.

Relacionat amb la figura del Parrot el president del Grup de Recerques va demanar “aprofundir” en aquesta figura històrica.

Els perjudicats

Entre altres reflexions Miquel Torres que dir que, en èpoques convulses, “sempre paga la població” especialment quan s'hi afegeix “la violència institucional”. Torres va dibuixar un període difícil acompanyat d'una climatologia adversa per acabar amb un inquietant “molts d'aquests mals podrien tornar”.

Una plana plena d'històries

Per la seva part Felip Gallart va afegir que el XIX sembla “més mitologia que història” i de la que la plana de Ponent en va plena. Així va explicar la recomanació que va rebre quan va dir de fer una novel·la sobre bandolers “no cal que et moguis de Lleida... a la carretera reial (l'actual N-II) hi ha moltes històries”.

També es va referir al “to especial” de la història del Parrot, que surt en un capítol del llibre, que “com més l'estudio, menys l'entenc i la conec”.

La gent de la plana

Tot i els personatges històrics que apareixen, Gallart va dir que la novel·la està feta “pensant en la gent que aguantaven el país. Els que es van quedar malgrat tot”. D'aquí ve, per l'autor, el caràcter d'una territori, la plana, que ha primat “la voluntat d'estar (davant de la voluntat del ser de Vicent Vives)”, perquè “estimaven la terra”.

Va tancar dient que “no podem jutjar l'època, perquè eren així “ i que “som aquí gràcies a aquesta plana salvatge, que la van defensar”.

També va intervenir Marc Solsona, alcalde de Mollerussa que va parlar de una “època dura, apassionant, i força convulsa, tant políticament com socialment”.

En el seu torn l'editor German París va recordar que “La plana salvatge” és una “narració històrica” que té una segona part, que agafrà fins l'obertura del Canal d'Urgell, el 1862, com també va explicar l'autor.

L'acte va estar amenitzat pel grup Teatre de Butxaca que va llegir i cantar relats relacionats amb la novel·la.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Tot plegat es va presentar divendres, a L'Amistat de Mollerussa, on es va poder sentir la veu de Núria Miret o la música de Pep Gaya, Ultrascene, Marc (Marzenit) Martínez o Hewel.

Durant la presentació hi van intervenir algunes de les persones que han col·laborat en el projecte com Pep Guasch, Miquel Ardèvol o el propi autor, Llorenç Bonet, a més de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

Es va destacar que fos una iniciativa sorgida des del Pla d'Urgell (Bonet és del Poal) i la capacitat de l'autor per convertir una iniciativa personal en un projecte col·lectiu.

Una presentació on hi van assistir els participants al projecte i els que d'una manera o altra l'han seguit de prop, tret, si més no, no es va fe present, del singular Raimund de Peñafort.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Podeu llegir les primeres pàgines del llibre o tenir més informació en aquesta entrevista del Bon Dia o aquest article de Segre.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Bell-lloc d'Urgell.

L’autor, Emili Sánchez-Rubio (Palma de Mallorca, 1983), s’inspira en termes tan volàtils com la bellesa i acaba donant forma a un compendi de poemes en què la idea de deambular pel segle XXI com els darrers humans que encara no sabem com funciona la matèria i l’Univers esdevé protagonista absolut. Emili Sánchez utilitza la seva inspiració i la seva intuïció per explicar el món sensible que l’envolta a partir de qüestions més o menys tel·lúriques.

Acaba, però, sense tenir molt clar què vindrà després, en una lluita dual entre la recerca de noves preguntes, sempre més importants que les pròpies respostes, i el retorn als orígens, cantant el misteri de les mans que ens acaronen o dels llavis que volem que ens besin...

Part de la història que es narra al llibre transcorre a Can Niubó, edifici d’estil modernista que va ser cedit per Flórido Niubó ( parent de l’autor) a l’Ajuntament de Mollerussa l’any 1988, el qual, al seu torn, en va cedir l’ús al Consell Comarcal del Pla d’Urgell perquè hi tingués la seva seu.

L’acte de presentació, al qual hi han assistit més d’un centenar de persones, ha comptat amb  les intervencions dels escriptors del Pla d’Urgell Anna Maria Freixes i Francesc Pascual, així com també de l’editor Ramon Badia, de Pagès Editors i també de editorial Milenio, que ha editat el llibre. El president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Reñé, ha donat la benvinguda als assistents.

La presentació s'ha fet a Cal Niubò de Mollerussa, l'actual seu del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

La presentació va anar a càrrec de Josep Camps i Jordi Soldevila, membres del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, i Joan Reñé, president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, a la seu del qual es va fer la presentació.

Reñé es va mostrar satisfet per la sortida de la publicació de la que va dir posa “la cultura a l'abast de tothom”.

Per la seva part Jordi Soldevila va dir que la revista és un espai per poder exposar les investigacions del Pla d'Urgell, que fins ara no hi era i s'havia de fer en altres llocs. També va manifestar la voluntat de consolidar el projecte i que surtin més números.

En el seu torn, Josep Camps, que va portar el gruix de la presentació, va explicar que la revista aplega diferents temes i que ho posa a l'abast d'un públic que “estigui disposat a conèixer el seu territori”. De les jornades de l'any passat va dir que van servir per veure “l'estat de la qüestió de diferents temes de la comarca”, que la seva publicació en revista ha d'ajudar a la seva continuïtat i va recordar que el Centre de Recerques estava obert a altres estudiosos. De fet va parlar de “treballs encomanats” (d'un segon número) i que “ja plantegem el tercer número”.

Temari

El primer inventari d'escriptors del Pla d'Urgell, la Guerra de Successió i la I Guerra Carlina al Pla d'Urgell, el republicanisme a la comarca, la primera aproximació científica al cineasta mollerussenc Ramon Monfà, l'etimologia de dos topònims: Linyola i Utxafava,... són alguns dels temes tractats en les prop de 200 pàgines de la revista Mascançà i de la que Camps va dir que no s'hauria pogut publicar sense l'ajuda de l'Arxiu Comarcal i l'IEPCU, als que va agrair de manera explícita la seva col·laboració.

Josep Camps també va agrair la col·laboració de diferents persones relacionades amb el món de l'educació i la cultura, la majoria treballant i vivint fora de la comarca, però que també s'han implicat en el projecte. Per últim també va explicar que la revista inclou una ressenya de llibres editats al 2009 relacionats, d'una manera o altra, amb el Pla d'Urgell.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

Tot just Forner, amb el periodista Antoni Puigvert, han estat els encarregats de fer la presentació del llibre a la sala d'actes del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

A més de la salutació de Carles Tejedor, president de l'Associació Amics del Bisbe Deig, el pròleg del mateix Climent Forner ens introdueix alguns detalls de la poesia de Deig, preguntant i responent “Més versaire que poeta? Potser sí. Li agradava de jugar molt amb les paraules i el ritme...”

Alhora destaca el fet que es tracta de “...poesies amb bon humor i sobre el bon humor...”

Set poemaris

El llibre recull els set poemaris que el bisbe Deig va escriure, on apareix, en bona part, la figura del Dr. Josep Pont i Gol “...el seu pare, el seu mestre, el seu amic, el seu tot.” en paraules de Climent. El curador del llibre destaca el poemari “O, Menorca” com “el millor”, a més d'esmentar els dedicats als amics o als referents espirituals.

“Un camí de camins” també inclou poesies esparses o poemes dedicats al bisbe Deig. Alhora hi ha una breu ressenya biogràfica i una de més extensa de bibliogràfica, que es complementa amb uns annexos que contextualitzen alguns dels poemes.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

Fent un joc de miralls entre l’ahir i l’avui, l’escriptor alguerès segueix les petges dels nords-catalans Joan-Lluís Lluís i Joan-Daniel Bezsonoff i, des de la perifèria de la cultura catalana, ens mostra uns personatges que viuen cercant la pròpia identitat estirant els fils d’un passat irrecuperable.

Escrita paral·lelament en sard i en català, “Duty free” és el primer volum del projecte editorial internacional Medi Terra, en el qual participen les editorials Albiana-CCU d’Ajaccio-Corte (Còrsega), Condaghes de Càller (Sardenya) i Editorial Fonoll de Juneda (Catalunya). Medi Terra pretén acostar les literatures corsa, sarda i catalana publicant obres simultàniament en cors, sard i català. El segon títol del projecte Medi Terra serà la novel·la corsa “Última plana”, de Georges de Zerby, que veurà la llum traduïda al català durant l’any 2011.

Julià ha destacat la composició estructural i visual dels poemes que trenquen esquemes habituals tot i estar, però, “perfilats perfectament”.

Lluïsa Julià ha situat el grup de 8 poemes acròstics reunits en la part central del llibre sota el títol de “Arrel incerta” com el punt d'inflexió d'una manera de fer poesia a una altra. I ha convidat al lector a trobar el novè poema que surt del conjunt dels 8, en el que ha definit com a “nova forma de joc, de complicitat amb el lector”.

La presentació ha tingut com a escenari el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, ens organitzador del premi, en un acte que ha comptat amb la presència de l'autor, que ha llegit uns quants poemes del llibre. També han participat en l'acte Joan Reñé, president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, i Lluís Pagès, director de Pagès Editors, editorial que ha publicat “L'espiga del buit” dins del col·lecció Biblioteca de la Suda.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

L'edició ha anat a cura de M. Carme Calderó i Joan Cornudella i ha esta publicada per Editorial Fonoll en al seva col·lecció Quaderns.

A cavall de la novel·la rosa i la literatura fulletonesca, de la literatura folchitorresiana i la literatura de Districte Cinquè, Jacint Rosinach construeix dues novel·les urbanes que transcorren majoritàriament en la Barcelona de les primeres dècades del segle XX.

Una Barcelona en ebullició econòmica, social i cultural, que veu l'arribada del Metro com un dels símbols de la modernitat i que esdevé el somni del progrés social per als qui hi immigren procedents de la Catalunya rural. En aquest escenari, el lector podrà contemplar, amb no poc plaer, com els personatges de Jacint Rosinach s'ofeguen en un mar d'amor, misèria, odi i perversió.



El poemari és un pas més d'aquesta jove escriptora targarina, avalada ja per premis literaris, i del que podeu trobar més informació a la pàgina d'Editorial Tria.

Com a curiositat “Venen turbulències” ha estat publicat, alhora, en llibre, llibre digital i audiollibre,

Francesc Pascual va iniciar l'explicació del seu nou llibre amb un “Em sembla que t'has passat” tot i reconèixer, més endavant, que “explicat d'aquesta manera és un suïcidi, però llegit és molt racional” per acabar amb un “si el llegiu, no n'hi ha per tant”. Pascual va explicar que la novel·la recull “inquietuds de tot una vida”, recordant el seu pas pel seminari.

Epistolar

“La raó perduda” narra la vida de “un xicot que està malament del cap” que fa cap a un sanatori mental (la Residència) “on es troba limitat” i inicia la recerca d'una raó per existir. Una narració que el lector llegeix en forma de cartes que el protagonista de la novel·la escriu a la filla del seu millor amic. Una raó que la troba en Déu però no en “l'Església actual, que ho ha trinxat tot”. Un Déu que ha creat les persones lliures “amb tendència d'anar cap al bé”.

El protagonista iniciarà un procés que el porta al principi bàsic del cristianisme “l'estimació dels un amb els altres” i a trobar, en la mateixa Residència, la seva raó de ser.

Pascual va incidir en la crítica d'una Església que “ha fet Déu ...Jesucrist que mai diu que és Déu” o la figura de la Mare de Déu on “el més important és ser mare”. També va dir que rituals com la consagració del pa i el vi ha portat a que “la gent ha marxat de les esglésies”, per afegir que “si s'hagués cregut en Joan XXIII, no s'haurien buidat les esglésies” que “s'han quedat amb 4 vells cagats de por”. Amb tot Pascual va reconèixer que “explicat d'aquesta manera és suïcida, però llegit és molt racional,... no es tant aspre com ho explico” i “per molt heretge que sembli això, és molt més racional que el que fa l'Església actual”.

En tot cas Francesc Pascual va tancar la seva intervenció amb un punt d'humor, també present al llibre, recordant que és una novel·la “d'un paio que està boig” amb el que “jo tinc les espatlles guardades” demanant que, una vegada llegit el llibre “no em retireu la salutació”.

Fixar el llenguatge del Pla

L'acte de presentació va tenir lloc al Consell Comarcal del Pla d'Urgell on també hi va intervenir el seu president, Joan Reñé, que va destacar el “llenguatge fresc, directe, sincer i habitual” de l'obra de Pascual.

Un altre ponent fou Lluís Pagès, director de Pagès Editors , que va qualificar el llibre com el de “més invenció” de Pascual amb “gent que s'hi trobarà molt reflectit” ja que planteja “ dubtes de la forma de veure la vida”. Alhora va destacar, com una constant en l'obra de l'autor de Castellnou, el “llenguatge planer, que fixa en paper moltes formes del Pla d'Urgell”, un indret també present en aquesta, i tota, l'obra de Francesc Pascual.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

El llibre agafa un període que va de final del segle XIX fins el primer terç del segle XX i on narra les dificultats d'afermar la República i la democràcia en un territori amb forts opositors.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Linyola.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3819419/20101202/carles-porta-despullar-me-allo-mha-costat.html

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.



Tot i estar situada en el planeta roig el llibre no deixa de ser una ”irònica metàfora de la humanitat”.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

De tot plegat en trobareu més informació en aquesta notícia de VilaWeb.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Linyola.

El volum inclou treballs d’arqueologia, història medieval, història moderna, història contemporània, filologia, heràldica, etnologia i antropologia en l’àmbit de les Garrigues, escrits per un equip divers d’antropòlegs, historiadors, etnòlegs, historiadors de l’art, sociòlegs i filòlegs.

Miquel Maria Gibert, de la universitat Pompeu Fabra, és el responsable del pròleg on diu que: “La terra garriguenca fascina des dels bancals d’oliveres, sempre platejats, des de les feixes d’ametllers de branques canviants, nervioses, des de les raconades de vinya cansada, però fonda d’arrels, que dóna honradament el raïm, aspre o dolç que tothom n’espera. Captiva amb uns silencis tan profunds, al mig del camp o en plena vila, que sembla que al món no hi hagi res més per dir amb la sentor dels romers, del timó, dels pinars d’un verd febrós que remoregen als turons.”

La publicació ha comptat amb una subvenció atorgada per l’Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), Fundació Pública de la Diputació de Lleida com a publicació d’interès local i comarcal.

Pels que us interessi autors o temàtiques properes també podeu trobar “Passejant pel meu poble” de Ramona Sanfeliu (Col·lecció Estudis Castellnouencs). O un altre guardonat com és “Cafè amb sal” de J. C. Borrego, Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2009.

O “El secret de la roca sobirana”, de Ramon Arnó, una obra d'aventures on es barregen la Seu Vella, ibers i nazis sobre un secret dels primers pobladors d'aquestes terres.

Per altra banda Pagès Editors i Editorial Milenio tornen a celebrar el matí de Sant Jordi l'habitual esmorzar d'autors.

Altres novetats els trobareu a la pàgina de Pagès Editors.

També alguns dels seus autors amb obra recentment publicada, com Victor Verdú i el poemari “Pels camins de l'aigua” o Oriol Riart amb el llibre que recull l'exposició fotogràfica “Itinerari d'una memòria enfrontada”, que signaran llibre a Lleida.

De fet la col·lecció Banyetes es presenta a la plaça de la Paeria de Lleida, el dia de Sant Jordi a la tarda.

Trobareu més informació a la pagina d'Editorial Fonoll.

El nom va venir donat per la policia espanyola que el batejar com a Exercit Popular Català (EPOCA).

Trobareu més títols a la pàgina d'Edicions del Jonc.

La col·lecció Argumenta presenta “Una impossiblitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005)” un llibre coordinat per Montserrat Bacardit i Pilar Godayol. La lírica, dins la col·lecció Càlida Brisa, també hi es presenta amb “Arrelats a la brisa” de Francesc Pascual i il·lustracions de Ferran Ferrer.

Una altra proposta, difícil de classificar, seria “Facebook_francesc bononad” del Francesc Bononad que uneix prosa, poesia, microcontes,... en un mateix llibre.

Per un públic més juvenil trobem “Dura, on els gats eren blancs” de Ton Creus i il·lustracions de Laura i Pol Blanco i pels més joves “Ha nascut el drac” amb text de Montserrat Balada Herrera i Susana Peix Cruz i il·lustracions de Lorena Torres Quesada, entre altres.

Trobareu més novetats a la pàgina de El Cep i la Nansa.

També hi trobareu un altre títol del creador de “Tarzan” com és “La terra que el temps oblidà” o el recull de contes curts “Lectures d'estació” de Javier Leiva Aguilera.

Aquests i altres títols que distribueix l'editorial els trobareu a la pàgina d'Edicions del Llancer.

Algunes molt recents com el llibre “L'Agrupació Sardanista de Torregrossa, 50 anys. 1960-2010” del torregrossenc Ramon Manuel Ribelles.

També hi ha “Lo nou diccionari lleidatà-català”, de Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, amb pròleg de Lo Cartanyà. Aquest dijous, dia 22, es presenta al Palau d'Anglesola)

Amb més recorregut al mercat hi ha “LACTOgraphies” del reconegut dibuixant Ermengol que en aquest cas ha elaborat un seguit de poemes visuals que recull en aquest llibre. Del mateix autor tenim una història de Cervera en historieta.

Una altra possibilitat és “Bandolerisme, bandolers i bandositats”, un treball sobre els bandolers a la plana d'Urgell del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.