Si el nombre d'abonats afectats és de 100.000, com que d'abonat, n'hi ha un per cada llar, la quantitat de persones sense subministrament és encara més alta.

Alguns batlles ja han expressat el malestar per una situació cada vegada més insostenible. El batlle de Lloret de Mar, Xavier Crespo, ha dit que no es creia pas que el nombre d'afectats sigui de cinquanta mil, i pensa que n'han de ser molts més. I el batlle d'Arbúcies, Roger Zamorano, diu que l'ajuntament exigirà conjuntament amb els comerciants afectats les responsabilitats que calguin.

Fonts de Red Eléctrica van explicar que encara hi ha punts per a reparar i que es treballarà intensament les pròximes hores. En total van caure trenta-tres torres d'alta tensió i es van congelar una desena de subestacions.

L'apagada elèctrica deixa Girona sense telèfon

La manca d'electricitat afecta també les telecomunicacions d'aquestes comarques: una part del territori de les comarques nord-orientals no té cobertura de telefonia mòbil i unes cinquanta mil línies de telefonia fixa no funcionen. La ciutat de Girona es troba especialment afectada per la manca de comunicació telefònica. Segons el secretari general d'Interior, Joan Boada, en aquesta zona hi ha un 50% dels mòbils que encara no tenen cobertura.

Montilla lamenta la lentitud i l'oposició, la gestió del temporal

El president del govern, José Montilla, va lamentar ahir que el subministrament elèctric no es recuperi tan ràpid com voldria l'executiu. En una visita a Sant Feliu de Guíxols, població de vint-i-dos mil habitants que està sense llum des que va començar el temporal, Montilla va avisar que 'hi ha coses' que no depenen del govern, tot i que també va dir que 'hi ha destrosses que no es reparen en hores'. El president va ressaltar que els ciutadans 'han estat a l'alçada' en el temporal i va destacar que les 'pròximes hores' s'aniran recuperant la majoria de serveis.

CiU i PP van reclamar ahir responsabilitats al govern i dimissions, respectivament. Els partits de l'oposició van criticar la manca d'informació prèvia i posterior al temporal. Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament, va dir que la prioritat en aquests moments és 'recuperar la normalitat' i que ja hi haurà temps per a compareixences i responsabilitats. En canvi, el PP va demanar a Montilla que cessi el conseller Joan Saura si ell no pren la iniciativa i presenta la dimissió.

Ara mateix es calcula que uns cinc mil camions són blocats a la Jonquera, esperant que s'aixequin les restriccions. La resta de vehicles, poden circular per la AP-7, tot i que hi ha circulació complicada en el tram entre el Portús i el Voló. En general, a la xarxa viària encara hi ha desenes de carreteres afectades per la neu i pel glaç.

Protecció Civil i el Servei Català del Trànsit avisen que les plaques de glaç fan la xarxa viària summament perillosa, i que cal conduir amb precaució i solament en cas de necessitat. Més concreament, desaconsellen de circular per la AP-7 i la N-II en direcció nord.

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha mostrat confiat que podria oferir 'en poc temps' alguna bona notícia sobre l'alliberament dels cooperants segrestats per al-Qaida al Magreb Islàmic. Segons que ha dit, l'executiu espera 'que es confirmin algunes bones notícies' i ha comentat que 'les coses van en la bona direcció'. Zapatero ha demanat paciència però ha insistit que era 'qüestió de poc temps' que es pogués donar alguna bona nova.

Els tres cooperants catalans van ser segrestats el 29 de novembre mentre viatjaven en l'últim vehicle d'un comboi organitzat per l'ONG Barcelona Acció Solidària. La vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega va comunicar ahir per la tarda a les famílies que la cooperant seria alliberada juntament amb una ostatge italiana, segrestada per la mateixa organització, però va dir que no sabia on es produiria l'alliberament. Els altres dos cooperants, Albert Vilalta i Roque Pascual, no serien alliberats encara.  

El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, Miquel Ángel Moratinos, ha evitat de fer cap comentari al respecte'.

La llei regula les consultes populars sobre qüestions d'interès especial per a Catalunya, però també les consultes d'àmbit municipal, sempre que tinguin el permís de l'estat. El govern ha preparat la norma d'acord amb les competències derivades de l’estatut, que a l’article 122 atorga a la Generalitat la competència exclusiva per a convocar instruments de consultes populars a Catalunya.

La llei regula les consultes des del parlament i des dels municipis

Segons la llei, de referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial, se'n podran fer de promoguts pel president de la Generalitat; pel parlament, a proposta d’una cinquena part dels diputats o de dos grups parlamentaris; per un 10% dels municipis del Principat, que han de representar no pas menys de mig milió d’habitants; per iniciativa popular amb el suport del 3% de la població. Totes aquestes consultes requereixen un acord per majoria absoluta del ple del parlament i l’autorització de l’estat.

La llei també regula els referèndums d’àmbit municipal sobre afers de la competència pròpia del municipi, a iniciativa del batlle, d’una tercera part dels regidors o amb l’aval de signatures de ciutadans empadronats. En aquest cas, el ple de l’ajuntament ha d'acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però sempre amb el permís de l’estat.

El PP va demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va avalar la constitucionalitat de la llei, llevat de cinc articles concrets, i tots els grups hi han presentat noves esmenes per a resoldre'ls.

Aquest projecte de llei arriba al ple amb 449 esmenes, 357 de les quals de CiU, 58 del PP, 24 del grup mixt i 10 dels grups que donen suport al govern.

ERC i CiU es fan retrets

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, defensa la llei de consultes populars perquè és una eina 'indispensable' quan la gent es desentén de la política. Segons ell, la llei servirà 'perquè aquest país pugui ser un estat'. ERC ha atacat CiU perquè rebutja la llei amb l'excusa que dóna a l'estat l'última paraula a l'hora de convocar referèndums, i en canvi 'el pacte Mas-Zapatero va fer incloure a l'estatut el permís de l'estat'. 'Sempre dependrem de si l'estat l'autoritza o no, però serà una qüestió política, no jurídica.'

Convergència i Unió (CiU) ja va explicar per què no acceptava la llei a final de gener. I Dolors Batalla, diputada de CiU, ho va reiterar al parlament: la llei és poc ambiciosa, va dir; serà font de frustració perquè permet consultes com la d'Arenys de Munt i les altres sobre la independència, però solament si les autoritza l'estat espanyol. CiU volia una llei sobre consultes sense autorització estatal, amb un registre que es basés en l'IDESCAT, no pas en el cens, justament per evitar aquest permís estatal. En fi, segons Batalla, ERC 'confon la gent i dóna suport a un text incomplet i enganyós per raons electoralistes'.

Fonts de Caixa Girona van explicar ahir que la fusió no acabava de plaure a molts dels consellers de l'entitat perquè no hi veien satisfets els seus interessos i que, per tant, ara l'entitat se centraria a enfortir-se en solitari.

En la votació es van imposar netament els vots negatius. Tan solament va haver-hi algunes abstencions i tres vots favorables a continuar la fusió.

La fusió de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa, la segona de les caixes catalanes, tenia previst de començar a operar al juny sota el nom d'Unnim. La decisió de Caixa Girona obliga ara a refer les línies de la fusió entre les tres caixes restants i a renovar les previsions del calendari de fusió. Totes tres van manifestar ahir mateix, després de la decisió de Caixa Girona, que prosseguirien la fusió, si bé refent-ne les dades i l'estratègia prevista.

A les dues ciutats principals del país, Barcelona i València, l'apagada analògica conclourà el dia 30 de març.

A les Illes ja fa dos mesos que van desaparèixer les emissions de televisió analògica i fins a mitjan de febrer no es van recuperar els canals de TVC que havien desaparegut amb l'apagada. De fet, actualment els governs català i balear mantenen un segon múltiple que permet la recepció dels canal Super 3 i 33, a més de TV3, TV3Cat i el 3/24. Una reciprocitat que encara no és plena.

No hi ha hagut sorpreses en les eleccions al rectorat de la Universitat de València. La candidatura favorita, la del doctor Esteban Morcillo, ha superat la que va arribar per sorpresa a la segona tanda, la de Maria Antònia García Benau. La catedràtica d'economia financera va obtenir el vot dels estudiants i del PAS, però no en va tenir pas prou per a esdevenir la primera rectora de la UV.

La participació total en aquesta segona tanda va ser semblant a la de la primera: un 16,76%, que vol dir 9.619 votants. Per estaments, va votar el 86,75% del PDI doctor amb vinculació permanent, el 50,58% del PDI no doctor o sense vinculació permanent, el 10,18% dels estudiants, el 73,21% del PAS i el 33,98% del personal investigador en formació.

Quant a suport, la major part del PDI va votar Esteban Morcillo, i els estudiants i el PAS van donar més suport a María Antonia García Benau, que també va aconseguir una mica més de suport del personal investigador en formació.

El doctor Esteban Morcillo es va confessar ahir 'aclaparat per la responsabilitat' de dirigir la Universitat de València i, alhora, satisfet de la gran participació. També va subratllar 'la responsabilitat de tirar endavant el nostre projecte, amb la voluntat d'integrar i de treballar en un projecte comú per una universitat pública i de qualitat'.

Esteban Morcillo va néixer a Oliva (la Safor) l'any 1951. L’any 1974 va obtenir la llicenciatura en medicina de la Universitat de València, i el doctorat el 1976. Becat per la Comissió Fullbright i el ministeri, va completar la formació en alguns centres dels Estats Units i del Regne Unit.

Coneix la Universitat des de sota, perquè va començar-hi d'alumne intern i n’ha estat becari, professor encarregat de curs, professor ajudant, professor agregat i, finalment, catedràtic (1990), després d'haver passat per la Universitat d'Alcalá (1983). Ha estat vice-rector d'Investigació i Doctorat de la Universitat d'Alcalà (1986-1988), representant ministerial a Biomed2 i COST de la UE (1997-2003), degà de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València (1999-2006), delegat rectoral de docència als centres assistencials (2006-2007), i vice-rector d'Investigació i Política Científica des de l'any 2007 fins al moment d'optar al rectorat.

Fonts properes al pres fan una interpretació d'aquesta situació que afirma que Amadeu Casellas 'ja havia complert més anys dels que li tocaven', sense incidir en el canvi de doctrina del 2008.

Casellas ha protagonitzat tres vages de fam (l'última, l'any passat) com a mesura de protesta pels 'incompliments de les promeses dels serveis penitenciaris' i per 'les males condicions de les presons catalanes'.

Juli Castells va aprendre l'ofici del seu pare i després ha hagut d'ampliar coneixements amb estudis. Practica tècniques gairebé desaparegudes, com repulsar (fer capses de bobines a partir d'una planxa plana). Juli Castells, ple de vitalitat i energia, ha conegut noms històrics del cinema com Fructuós Gelabert que a principis de segles buscava ajuda per a fer cinema en tres dimenions.

Castells ha viscut en un districte cinquè on encara hi traginaven bèsties de càrrega, els boxadors entrenàven a gimnassos i les putes feien la seva feina pel carrer, tranquilament. Un món, el de Juli Castells, que desapareix. Amb ell comencem la sèrie 'Gent del Barri', que vol oferir una mirada al barri del raval de Barcelona a través dels ulls dels que hi viuen i treballen.

Juli Capilla, director de la revista, en defineix la intenció, els trets que li donen caràcter: 'Sempre mirem d'oferir pluralitat i de transcendir el País Valencià, fent crítica literària de tots els Països Catalans. Per dir-ho d'alguna manera, procurem que no hi haja 'reserves', que la crítica s'òbriga, de manera que, si un llibre es publica a València, en faça la crítica algú del Principat. I a l'inrevés. Busquem un distanciament. Aspirem a fer crítica literària seriosa i professional, fugint de l'adulació i del to personalista. I aspirem a ser una referència, no solament al País Valencià, sinó també a Catalunya i a les Illes Balears.'

De Daina a Caràcters

Vicent Alonso, fundador i durant dues dècades director de la publicació, n'esbossa la història: 'Hi ha un precedent de la revista Caràcters: una altra revista, Daina, que publicàrem amb 3i4 del 1986 al 1991. Era una revista literària, però de contingut marcadament acadèmic. En un moment donat volguérem obrir-nos a un públic més general i va sorgir Caràcters, l'any 1992. La nova capçalera tenia la voluntat de fer crítica literària i reflexió de fons i d'incorporar gent jove que hi donàs continuïtat. Llavors Caràcters encara era un projecte de quatre amics que ens havíem agrupat sota el nom de Jordi de Sant Jordi, amb uns estatuts i amb seu a ma casa… Una revista literària és un projecte ruïnós i difícil de tirar endavant, sobretot a València. Amb la voluntat de professionalitzar-la, tornàrem a fer un pas endavant: començàrem la segona època aixoplugats per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que ens donà més estabilitat. Però amb la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el futur de l'Institut esdevingué incert, i per això passàrem a dependre de Publicacions de la Universitat de València, que ens té molt ben acollits.'

Diàleg amb les arts plàstiques

La història de Caràcters va íntimament lligada a artistes plàstics i a dissenyadors gràfics de primer rang. El disseny de la primera etapa de Caràcters (1992-1994) va recaure en dos pesos pesants: Joan Brossa i Enric Satué. En les dues renovacions posteriors, la qualitat no va baixar gens: l'any 1997, quan comença la segona temporada, el grafisme de la revista passa a Josep Palàcios, que se'n responsabilitza fins al número 20. Després va venir Albert Ràfols-Casamada, desaparegut fa poc, que va fer-ne un disseny que vol ser de vida llarga. Alonso recorda amb un afecte especial les converses amb Ràfols-Casamada, que van portar al disseny actual. 'Em commogué el canvi de Palàcios a Ràfols i tot l'esforç que Ràfols va posar a construir la nova imatge', comenta Alonso.

A Vicent Alonso, el vell patró d'aquesta història, li demanem que ens destaqui algun número de la col·lecció o alguna anècdota particular. I diu que el número més difícil va costar tant que es convertí en una experiència única, i no s'ha repetit. No recorda quin número fou, però sí que es féu amb la voluntat d'avaluar la producció literària de l'any abans. Era un salt qualitatiu, entrar a fer valoracions de fons, per gèneres, per territoris, per respondre, al capdavall, aquesta pregunta: 'N'hem tret profit, de la literatura publicada l'any passat?' Quant a l'anècdota, es relaciona amb la impossibililitat de dedicar les planes centrals de la revista a Quim Monzó, publicant-hi un relat inèdit. 'Mira que vaig insistir-hi, però no me'n vaig eixir.' En aquest número 50 les pàgines centrals són dedicades a Monzó, però Juli Capilla no ha aconseguit tampoc que l'escriptor hi enviés un text inèdit.

Un futur digital

El projecte de futur que tant il·lusiona Capilla com Alonso és d'arribar a fer una versió digital de Caràcters. Sense abandonar la publicació en paper, voldrien que la versió digital de Caràcters els vinculés amb els lectors, que hi hagués un 'feedback' constant. De moment, la revista és a punt de renovar una bona part del consell de redacció, que es rejovenirà notablement.

El perfil més literari d'Ovidi Montllor s'aplega a la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el seu vessant més musical s'analitza al portal Botiboti.org. Sense deixar la música, a Kumbaworld hi ha un bon grapat de lletres i partitures; a Cancioneros.com s'esmenta la seva llarga discografia, i a Música de Poetes es poden escoltar desenes de poemes d'autors dels Països Catalans interpretats per Montllor. I el seu pas davant les càmeres, queda recollida a l'Internet Movie DataBase.

Pel desè aniversari de la seva mort, TVE Catalunya va preparar el programa Te'n recordes, Ovidi? (descripció detallada), consultable íntegrament a YouTube. Al mateix servidor de vídeos de Google s'apleguen molts més vídeos amb l'artista alcoià de protagonista, entre els quals hi ha l'Ovidoscopi, un homenatge personal i audiovisual de Gilberto Dobon. TV3, per la seva banda, va dedicar-li un capítol del programa Noms.

Ovidi Montllor ha fet passos fins i tot a les xarxes socials: disposa de grup a Facebook i de compte a MySpace.

La nevada que aquest dilluns ha pintat de blanc el país ha deixat petjada també a Arenys de Munt. Després d'un matí amb nevades intenses a alguns punts del municipi l'accés a Collsacreu per la C-61 va quedar tallat des de les 4 carreteres així com la carretera de Sant Iscle de Vallalta. A Arenys de Mar la neu va caure tímidament però el vent i el temporal marítim han fet estralls. La platja de la Musclera ha desaparegut i la Policia Local ha informat el vent va fer caure dos fanals, algunes senyals de trànsit i un arbre de 8 metres al Pla dels Frares.



A Arenys de Munt durant tota la tarda d'ahir es van dur a terme les tasques de neteja de les carreteres i la situació va quedar normalitzada ahir a la nit a Collsacreu. Aquest matí s'han reprès les feines i s'estan condicionant els accessos a la urbanització Tres Turons i a La Creueta. La neu va cobrir molts punts del poble i en algunes urbanitzacions com Collsacreu es van acumular gruixos de fins a mig metre.

Un altre dels problemes més destacats va ser el tall en el subministrament elèctric que es va produir a les 4 de la tarda i que no es va restablir fins a la mitjanit. L'Institut Domènec Perramon continua tancat després que ahir es va decidir suspendre les classes. D'altra banda, l'escola Sobirans està oberta però no es fa classe mentre que l'escola Sant Martí funciona amb normalitat.

A Arenys de Mar la cobertura de Vodafone va caure ahir a la tarda i tot i que en algun moment es va restablir aquest matí encara contínuen els problemes.