Zapatero ha reconegut que l'economia espanyola patia una sèrie de debilitats, amb un excés d'endeutament privat, amb massa poca productivitat, amb un relaxament de la facilitat financera i deixant, des de mitjan anys noranta, que la construcció fos el motor de creixement. Però ha insistit que si no hi hagués hagut la crisi a Wall Street, primer, i la situació de Grècia no hagués estat crítica, la crisi a l'estat espanyol no hauria estat tan profunda i greu com ho és ara.

El llegat de Zapatero

L'ex-president espanyol es veu obligat a cedir la cadira després d'una segona legislatura al govern marcada per la crisi i les promeses incomplertes. D'entrada, va cedir la candidatura a la presidència del govern a final de 2011 a Alfredo Pérez Rubalcaba, després que Chacón es desdís de presentar batalla per les poques opcions que tenia de guanyar. Rubalcaba va treure els resultats més dolents que es recorden del partit a l'estat espanyol. I Chacón, com a candidata a Catalunya, va passar dels 25 diputats del 2008 a 14, superada per CiU per primera vegada a la història.

Chacón o Rubalcaba

Ni Chacón ni Rubalcaba no són cares noves de la política espanyola. Si bé Carme Chacón vol mantenir la bandera de ZP, Rubalcaba és el màxim representant del socialisme espanyol que va fer la transició.

La batalla entre la continuïtat del 'zapaterisme' i la continuïtat del 'felipisme' -per Felipe González- es resoldrà demà a migdia (12.30) amb la votació del plenari, format per 972 delegats territorials, dels quals 956 tenen dret de vot. El guanyador tancarà diumenge el congrés després de la votació dels òrgans 'federals' del partit. Tots dos candidats arriben a la vigília de la votació assegurant que tenen plenes opcions de guanyar-la i hom calcula que hi ha uns 80 delegats indefinits. La majoria de les direccions territorials del partit han evitat definir-se a favor d'un dels dos candidats. La delegació andalusa, la més nombrosa de totes, tampoc no ha definit preferència i pot decantar les opcions d'un o altre. Tothom vol preservar les bones relacions amb el candidat guanyador en una confrontació que s'ha presentat més igualada del que hom preveia d'entrada.

La davallada electoral i la manca de lideratge fan d'aquest congrés un dels més importants de les últimes dècades del socialisme espanyol. Però el debat sobre la renovació d'idees i de projecte ha quedat tapat i ha estat escombrat per una estratègia de cacera del delegat pels dos candidats. En aquest mateix sentit, el PSC ha mantingut un silenci absolut sobre aspectes que han estat de màxima actualitat en l'agenda catalana. Hom diu que el silenci ha estat la manera d'oferir a Chacón una campanya tranquila sense haver-se de posicionar en aspectes que la podien perjudicar. Però lluny d'això, Chacón ha optat per marcar un clar perfil espanyolista i per fer-se perdonar els origens catalans. Les declaracions aquesta mateixa setmana contra el pacte fiscal i el concert econòmic han estat l'última prova de lleialtat a la visió tradicional centralista del PSOE.

Amb aquesta campanya, Intersindical Valenciana reclama que la indignació popular que s'ha evidenciat contra el govern valencià en les multitudinàries mobilitzacions recents convocades pels sindicats també es traslladi a les entitats financeres.

El vídeo acaba amb un uníson 'Som mestres i ens agrada la nostra professió, estem orgullosos de ser-ho', amb què reclamen més respecte per la feina dels mestres. Paco Cholbi publica avui al seu bloc de +VilaWeb 'Caminant, caminant' aquest vídeo i explica que els protagonistes són mestres del CEIP Port de Xàbia.

Les seves reivindicacions també es poden seguir per Twitter amb l'etiqueta #MésRespecte.

Zaplana és actualment adjunt per a afers europeus al secretari general de Telefónica. Després de deixar la presidència de la Generalitat Valenciana, el 2002, va ocupar càrrecs d'importància en el govern de José María Aznar: ministre de Treball i portaveu de l'executiu. Després, ja a l'oposició, fou portaveu del PP entre el 2004 i el 2008.

Un dels diaris que avui parla de la possibilitat que Zaplana ocupi la presidència de RTVE, el Diario de Sevilla, diu que el PP espera disposar del suport del PSOE per a nomenar-lo mitjançant la creació d'una comissió al congrés.

Uns altres dels noms que s'han sentit últimament com a possibles presidents de l'ens són els de Francisco Marhuenda, director de La Razón; Gloria Lomana, responsable d'informatius d'Antena 3; Ángel Expósito, ex-director d'ABC, i Carlos Dávila, director de La Gaceta.

Avui acabava el termini per a comunicar la decisió de presentar o no el recurs. Tot i la decisió de la fiscalia, és possible que el Suprem revisi l'absolució, si admet a tràmit el recurs de l'acusació popular, representada pel PSPV.

El magistrat president del tribunal, Juan Climent, va dictar dilluns la sentència d'absolició contra Francisco Camps i Ricardo Costa, després del veredicte de no culpabilitat del jurat. També va ordenar l'anul·lació de les fiances pagades.

Tant el ministeri públic com l'acusació popular acusaven Camps i Costa d'un delicte de suborn passiu impropi per rebre vestits com a regal de la trama Gürtel. Però ara el ministeri públic, que ha canviat de responsables amb el canvi de govern espanyol, ha decidit de no recórrer l'absolució.

L'oposició acusa la fiscalia de manca d'independència

El diputat del PSPV-PSOE, Ángel Luna, ha dit que la renúncia de la fiscalia anticorrupció a recórrer l'absolució de Camps i Costa correspon a un 'canvi de criteri' i a una 'clara mostra de manca d'independència política' del nou fiscal general de l'estat, nomenat pel nou ministre de Justícia. En termes semblants, la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, ha qualificat d'escàndol la decisió i ha assegurat que l'anunci constata que amb el PP torna l'ús partidista de la fiscalia general'.

L'any 1913 Josep Maria de Sagarra va guanyar l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema 'Joan de l'ós', que havia començat a gestar durant un viatge a Itàlia (vídeo). 'Joan de l'ós' és un dels poemes èpics que tenen l'origen en la cultura popular, com ara 'El mal caçador' i 'El comte Arnau'.

La peça és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

De condició humil, Ovidi Montllor va participar en obres de teatre i en una cinquantena de films. A final dels seixanta va començar a musicar poemes d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu o Joan Salvat-Passeit. Aleshores començà la seva vinculació amb la Nova Cançó. I és que la seva trajectòria artística no es pot deslligar del seu compromís social; a voltes irònic, a voltes cru i contundent. D'aquest compromís, en són exemple cançons com 'Sí, senyor', 'Perquè vull', 'Va com va', 'La samarreta', entre moltes més. També tenia una consciència clara de país, com es reflectia perfectament a 'La cançó del cansat', dedicada justament a Joan Fuster, el gran promotor dels Països Catalans. 

Tot i que les institucions li van fer el buit durant molt de temps, companys i entitats han procurat que ningú oblidi l'Ovidi. Abans de morir, els seus amics i companys van retre-li un homenatge a Alcoi, poc després de rebre el Micalet d'Honor. I l'any 2006 es féu un acte d'homenatge al Palau de la Música Catalana, 'L'Ovidi se'n va a Palau' (fragments del documental).

Són molts els músics joves que han fet versions de les cançons d'Ovidi Montllor, com Feliu Ventura, Verdcel, o Arthur Caravan; o que li han dedicat cançons, com Cesk Freixas, amb la cançó 'Ovidi'; i fins i tot discs sencers, com l'Homenatge a Ovidi' dels Inadaptats, que més tard van vestir-se de 'Fera ferotge' per rondar les versions d'Ovidi Montllor en format acústic, o 'Deu catalans i un rus' de Toti Soler, un homenatge a Ovidi Montllor, amb Ester Formosa i Carles Rebassa. 

#70anysOvidi

Des de VilaWeb us animem a celebrar l'aniversari d'Ovidi Montllor sota l'etiqueta de Twitter #70anysOvidi, i a recordar-lo a la xarxa. Demà, dia de l'aniversari, VilaWeb us oferirà un especial amb les opinions de dues persones que van compartir molts moments amb ell, Toti Soler i Paco Muñoz.

Si finalment el govern espanyol obligués la Generalitat a computar aquests 759 milions, la Generalitat insistirà que no té sentit de castigar el dèficit català amb uns diners que l'estat s'havia compromès a pagar, segons que ha explicat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

Mas-Colell ha destacat 'l'esforç extraordinari' de la ciutadania, que per primer cop ha aconseguit no només frenar la despesa ,sinó reduir-la en 2.420,2 milions, el 9,35%, sense tenir en compte els interessos del deute. Mas-Colell ha dit que no calia ser rigorós amb la lectura del resultat i ha qualificat de molt útil l'esforç de reducció que s'ha fet i ha assegurat que la inèrcia d'aquest esforç confirma que 'som en el bon camí', per complir l'1,3% del dèficit aquest 2012.

La redacció i els col·laboradors que apuntalen el nou diari es recalquen en tres grans pilars: 'periodisme de qualitat, noves tecnologies i llengua gallega.'

Com Vieiros, el diari tindrà microespais especialitzats i algunes edicions locals, i prestarà molta importància a la presentació estètica (vídeos, fotografia, infografia...), desenvolupada pel mateix equip tècnic que tenia Vieiros.

Una particularitat de Praza és la del model de negoci, atès que el nou digital vol ser autosuficient, a base de combinar ingressos per publicitat, patrocinis i aportacions econòmiques directes dels lectors. En aquesta línia, el diari vol ser un mitjà transparent i pensa informar periòdicament de l'origen dels ingressos i de les despeses.

Les entitats tenen fins al 30 de maig per a presentar els projectes de fusió, que hauran de resoldre's un mes després, a final de juny. Un cop fet aquest pas, les operacions hauran de ser aprovades pels òrgans socials respectius abans del 30 de setembre i hauran de culminar l'1 de gener de 2013.

'No sé quantes entitats restaran. Allò que volem és un sistema amb entitats més sanejades i més sòlides i millor govern corporatiu', va dir De Guindos.

Amb aquesta reforma hom vol pressionar entitats com CaixaBank perquè es fusioni amb uns altres bancs; en aquest sentit hi ha hagut rumors d'una possible fusió amb Bankia.

A més, el govern espanyol s'afanyarà a subhastar CatalunyaCaixa, Unnim i el Banc de València, entitats intervingudes pel FROB.

El procés de sanejament

La reforma obligarà les entitats a augmentar les provisions per actius problemàtics fins al 80%, segons els casos, a més d'una provisió genèrica del 7% per a la resta del crèdit promotor. L'executiu espanyol estima que el procés de sanejament costarà 50.000 milions d'euros, el més dur de tota la UE.

Amb el català, s'hi incorporen també el croat, l'eslovac, el grec, l'hebreu, el romanès, el tai i l'ucraïnès. Així, doncs, el sistema operatiu del Mac ja funciona en vint-i-nou llengües. I el català és la que fa vint-i-tres (o vint-i-u, si tenim en compte que en la llista el precedeixen dues versions xineses, simplificada i tradicional) i dues de portugueses (europea i brasilera).

El primer avís de la nova traducció va saltar el 10 de gener proppassat amb una notícia del portal MacRumours, readreçada pel Bloc d'Apple en Català. S'hi deia que l'última versió beta del sistema operatiu Macintosh, la 10.7.3, semblava que incloïa la traducció en català de base. L'expert en aplicacions de xarxes socials, Oriol Martí Anguera, va ser un dels qui va poder accedir a aquella versió de prova, distribuïda solament entre programadors i desenvolupadors perquè la revisessin abans de llançar-la al públic, i va poder comprovar que, efectivament, Apple havia incorporat finalment el català. D'una manera parcial, això sí: la traducció cobria únicament el Finder (l'escriptori) i el navegador Safari. Els programes externs no s’hi inclouen i, per tant, continuen en l'idioma original, o en l'idioma definit en el moment d'instal·lar-los.

Precedent els anys 1990

No és pas la primera vegada que Apple aposta pel català. El 2010, el sistema operatiu iOS, el que fan servir tots els aparells mòbils de la casa de la poma, va introduir la nostra llengua a l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad. I els anys 1990, Apple ja n’havia proposat algunes versions per als ordinadors Macintosh, que va deixar d’actualitzar a partir del Mac OS 9. La companyia va justificar la decisió, parcialment, en les generoses subvencions de la Generalitat a Microsoft perquè traduís les versions de Windows.

Les campanyes llançades aquests últims anys perquè Apple tornés a tenir en compte el català, juntament amb les peticions oficials del govern català a partir del 2005 i l'obertura recent de botigues oficials a Barcelona i València, sembla que han convençut la companyia californiana d'atendre la petició dels molts usuaris catalanoparlants dels seus productes.

L'advocadessa defensora de Mollà ha estat la seva companya de partit, i també diputada, Mònica Oltra.

El síndic de Compromís, Enric Morera, ha expressat el 'ple suport del seu grup' a Mollà. Segons ell, 'l'única cosa que ha fet Mollà és denunciar la corrupció'. I ha manifestat: 'És inaudit que els qui combaten la corrupció acaben asseguts en la banqueta; són els qui han vulnerat les regles de la nostra democràcia i que s’han beneficiat del saqueig de les arques públiques que haurien de pagar per les seues culpes.'

El col·lectiu Joves amb Compromís de l'Alacantí ha convocat una concentració a les 12.30 a les portes del jutjat per fer costat a Mollà. I la coalició ha obert l'etiqueta #ambMireiaMollà 'perquè tothom puga donar suport a la diputada via Twitter'.

L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa celebra que "això carrega de raons les demandes catalanes, que responen a un desig no només d'autogovern i de sentiment identitari sinó també de gestió eficaç dels diners públics".

L'esmena, que ha quedat recollida en el punt 11 de l'informe del liberal suec Olle Schmidt, és una iniciativa conjunta de Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Oriol Junqueras (fins ara, eurodiputat d'ERC), Izaskun Bilbao (PNB), Alyn Smith (SNP escocès) i Frieda Brepoels (N-VA flamenca). L'Eurocambra demana així a la Comissió Europea que impulsi el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. La comissió d'Economia i Finances de l'Eurocambra ja hi havia donat suport el 20 de desembre, amb el vot de populars, liberals i verds.

"Europa mostra sensibilitat, un cop més, cap a una política de federalisme fiscal que ja està implantada en molts països, com Alemanya o Suècia", que "redueix els fluxos entre territoris" i "millora molt l'eficiència de la lluita contra el frau fiscal i la gestió del diner públic", ha explicat Tremosa. L'eurodiputat convergent assegura que la votació d'aquest dijous "reforça la demanda catalana d'aconseguir un millor model de finançament que l'actual, que tracta la Generalitat com una gestoria de despesa pública descentralitzada però manté el monopoli recaptador d'impostos en mans del govern espanyol".

"Incentius per gastar de qualsevol manera"

Per federalisme fiscal, l'Eurocambra entén la descentralització no només de la despesa (com passa actualment a les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, tret del País Basc i Navarra) sinó també de la recaptació dels grans tributs, que és el que dóna poder als governs regionals en la negociació amb els estatals. Tremosa critica que l'Espanya del règim comú "dóna incentius als governs regionals per gastar de qualsevol manera", ja que "només gasten" i no han de recaptar. "Hem arribat al cap del carrer, l'Estat de les autonomies i el règim comú s'ha demostrat com un sistema pensat només per aigualir les demandes de Catalunya", ha denunciat l'eurodiputat.

A Alemanya, per exemple, els 17 estats federats tenen 17 agències tributaries que recapten tots els grans tributs, els governs regionals paguen el govern federal de Berlín pels serveis prestats i financen els seus ajuntaments. Aquest sistema, afegeix Tremosa, s'ha demostrat "molt eficaç per evitar dèficits públics excessius a nivell regional i local".

Al País Valencià el nombre de desocupats ha crescut en 16.757 persones al gener, és a dir, un 3,13% respecte el desembre, fins arribar als 551.793 desocupats. A més, si es compara amb el gener de l'any passat, veiem que la xifra de desocupats ha augmentat un 7,39%.

A les Illes, hi ha 840 desocupats més que al desembre, això és un 0,86% més. D'aquesta manera, el nombre total de desocupats se situa en 98.927 i representa el cinquè mes consecutiu d'augment de la desocupació.

D'acord amb aquestes dades, al país hi ha actualment 1.283.930 persones sense feina. Les dades no inclouen els desocupats de Catalunya Nord ni de la Franja.

El cas Emarsa

El cas Emarsa investiga presumptes irregularitats en la gestió del tractament d'aigües residuals de la ciutat de València a través d'una empresa municipal. Els seus directius es podrien haver apropiat de manera indeguda de fons públics per un valor d'entre 17 i 40 milions d'euros, segons les primeres investigacions judicials que han sortit a la llum.

Entre els implicats hi ha Crespo, ex-conseller delegat de l'empresa. Uns altres, com l'antic gerent i batlle popular del municipi pedani de Benimàmet, Esteban Cuesta, han estat suspesos de militància de manera cautelar.

La investigació judicial, en marxa al jutjat número 15 de València, investiga presumptes pagaments de viatges de plaer, rellotges, joies, bosses de marca Loewe i facturacions presumptament irregulars com reparacions d'ordinadors que mai varen existir, compra de maquinari informàtic excessiu per al volum de treballadors o la facturació del servei de traductores provinents de Romania allotjades en luxosos hotels.

'Més val prevenir que no pas curar', ha dit Artur Mas en una entrevista a Catalunya Ràdio, i ha reblat: 'Ja tenim experiència d'haver de fer cures en aquest sentit molt empipadores per a molta gent', en referència a la nevada del març de l'any 2010.

Mas ha remarcat la necessitat de prendre 'precaucions' tenint en compte que quan fa molt de fred hi ha incidències a les carreteres, on 'sempre hi ha una mica més de risc'. Per això ha defensat que ahir al vespre es decidís suspendre per a avui el transport escolar interurbà a tretze comarques.

Per la seva banda, el conseller d'Interior Felip Puig ha dit que les decisions del govern no havien estat 'exagerades ni condicionades' pel temporal del 20120. 'Estic convençut que qualsevol ciutadà hagués pres decisions similars' tenint en compte els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya i els episodis de neu i fred que es preveien, ha dit Felip Puig. Amb tot, ha demanat disculpes pels possibles perjudicis causats.

Alerta per fred

La segona onada de fred siberià va entrar ahir a la nit per l'Empordà acompanyada de nevades. El temporal de neu es va estendre cap al sud i ha arribat de matinada a la Selva i el Maresme. Però un cop allà, ja s'ha dirigit cap al mar i no ha nevat més al sud, com apuntaven les previsions. Ara les alertes es mantenen pel fred intens que fa i les temperatures sota zero que hi ha a molts punts del Principat i que s'intensificaran en els dies vinents.

Alguns municipis del Baix Empordà i de la Selva, com Palafrugell, Palamós, Santa Coloma de Farners i Hostalric han optat per suspendre les classes i tancar les escoles. Els ajuntaments addueixen raons de seguretat per causa de la neu i del glaç. La resta obren amb normalitat, ja que Interior no ha donat ara per ara ordre de tancar els centres escolars, tot i que no descarta prendre decisions més dràstiques si la situació empitjora. En canvi, ha suspès el transport escolar interurbà a bona part de comarques d'una part del litoral. Tampoc no hi haurà classes a la Universitat de Girona.

Incidències viàries

El gel i la neu obliguen també causen complicacions a la xarxa viària. A hores d'ara hi ha cinc carreteres tallades: són la GIV-6612, la GIV-6744 i la GIV-6821 a Llagostera (Gironès), la GIP-6821 a Tossa de Mar (Selva) i GI-682 a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Cinc carreteres més presenten dificultats per plaques de gel o neu, també  a comarques nord-orientals. Són la C-31 a Santa Cristina d'Aro, la GIP-6531 a Begur, la GIV-6612 a Llagostera, la GI-653 a Regencós i la GI-662 a Santa Cristina d'Aro. Finalment, a la carretera C-28, al seu pas pel Port de la Bonaigua, a Vielha e Mijaran, cal circular amb cadenes.

Transport escolar interurbà, suspès

El transport escolar interurbà de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Selva, el Maresme, el Vallès Occidental i l'Oriental, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Bages, la Segarra i Osona estarà suspès avuipel fort temporal de fred i neu. Les majoria d'escoles obriran amb normalitat a totes aquestes comarques. Ho vaanunciat el conseller d'Interior, Felip Puig, després d'haver-se reunit amb el consell assessor del Pla Neucat. Algunes comarques de l'interior ja havien pres la decisió de suspendre des d'ahirel transport escolar interurbà. El conseller demana que s'estigui pendent de la informació per si hi ha canvis. 

Accés obert als números anteriors de la revista

El mes passat vam publicar un número especial de la revista de VilaWeb, '#Uf. S'acaba un món. Resum del 2011', obert a tots els lectors del diari, amb el resum del 2011, també alguns dels temes que marcaran el 2012 i els vídeos de l'any de VilaWeb TV.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Els membres de +VilaWeb reben la revista per correu. També poden accedir al mensual des de la pàgina de +VilaWeb, apartat 'Gestió del Compte' amb el seu nom i password.

Si no encara no sou membres de +VilaWeb us en podeu fer. Consulteu aquesta pàgina per a saber-ne més o telefoneu al 934 426 439.

Número 3. El sistema segrestat. Novembre 2011

El número 3, dedicat a la crisi econòmica, conté un article de reflexió de Vicent Partal, titulat 'El sistema segrestat', que exposa com el capitalisme, alliberat de competidors, ha perdut també prejudicis i s'ha convertit en un sistema embogit que no té en compte cap més principi fora del guany. 'Les alarmes han començat a disparar-se, no sols en relació amb l'economia, sinó també en relació amb la salut democràtica dels nostres països.' Aquesta número també inclou un 'Especial llibres per Nadal', el reportatge d'investigació 'Salvador Iborra: La mort gens casual d'un poeta', un resum de les noves retallades anunciades pel president Mas, l'anàlisi post-electoral i més.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 2. Sense ETA. Octubre de 2011

Octubre va ser un mes informativament molt intens, amb l'anunci d'ETA del cessament definitiu de l'activitat armada, fet que va ocupar la portada d'aquest número; però també hi ha la decisió de la Unió Europea de prioritzar el corredor mediterrani complet, encara que incloent-hi Madrid, i la mort del dictador libi Muammar al-Gaddafi, i d'altres.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 1. La mort de Steve Jobs. Setembre de 2011

Aquest número vol ser un homenatge a Steve Jobs i per això hi hem inclòs la traducció catalana del seu famós discurs a la Universitat de Stanford. També hi trobareu els grans temes del mes de setembre, com ara el debat sobre el corredor mediterrani o l'atac a les escoles en català, la secció de dades elaborada exclusivament per a la revista, i un avançament editorial de la nova novel·la de Ferran Torrent, 'Ombres en la nit'.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 0. La dimissió de Camps. Juliol 2011

La dimissió del president de la Generalitat Valenciana Francesc Camp va centrar el número 0 del mensual. La publicació inclou les seccions habituals, entre les quals un avançament editorial, una cronologia del mes i una secció de periodisme de dades.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o  ací, si la voleu en format pdf.

Aquest serà un dels actes destacats de la programació d'aquest mes a l'Espai VilaWeb. Un altre serà la presentació del llibre 'Valencians contra la fil·loxera', de l'enòleg Joan C. Martín. L'acte serà el dia 15.

També dins la programació de l'espai VilaWeb hi ha les reunions i actes regulars, com el curs organitzat per Media140, el dia 20, sota el títol 'Crea una marca i cura de la teva reputació' o un aplec de Què llegeixes?

VilaWeb llança avui una nova campanya d'afiliació centrada en el 0,16. Aquesta xifra representa el preu de l'afiliació bàsica a +VilaWeb, la de 60 euros, dividida pels dies de l'any. Es pot dir, en aquest sentit, que seria el preu diari de VilaWeb. 0,16 vol remarcar la necessitat de compromís amb el diari dels seus lectors.

Preguntes i respostes sobre +VilaWeb i la proposta 0,16

I per què hauria de pagar jo, si qui no paga té accés a la mateixa informació?

Per responsabilitat envers la informació, el mitjà i la nostra societat. La responsabilitat és personal, i cadascú ha de decidir si és correcte pagar. Però nosaltres veiem que en la situació actual, si els lectors no paguen, serà molt difícil de sostenir cap mitjà a llarg termini. En canvi, projectes com VilaWeb poden créixer molt més que mai, si tu ens fas costat. Un petit esforç teu, 16 cèntims d'euro el dia, fa la diferència per a nosaltres.

Pagar, a més, només és una part del compromís que demanem als lectors. Amb +VilaWeb els cridem a participar del treball de la redacció a través d'una sèrie d'eines. Els membres de +VilaWeb reben cada dia un correu amb els temes que s'estan treballant i poden aportar el seu coneixement i els seus contactes a la feina periodística. També poden participar en espais de debat com Implicats, en el qual personatges rellevants de l'actualitat tenen una trobada amb els lectors.

Però tot és de franc, no ?

Avui preval la idea que la informació d'internet és de franc. Però VilaWeb vol subratllar que la informació costa diners i que és just pagar per la bona informació que reben els lectors. Per això hem creat la comunitat dels lectors, que accepta aquesta premissa.

A partir d'ara hauré de pagar, doncs, per poder llegir VilaWeb ?

Únicament si creus que és correcte pagar. Amb el projecte +VilaWeb sempre hem deixat clar que tant qui vulgui pagar com qui no tindran accés a la mateixa informació. Però demanem als lectors que siguin conscients de la necessitat de pagar i d'involucrar-se per a fer del diari una comunitat forta.

D'acord: vull pagar. Com ho he de fer?

Omple aquest formulari o envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat amb el teu telèfon i et telefonarem. També pots trucar al 934 426 439 (de les 9.00 a les 14.00 hores) i et gestionarem l'alta nosaltres mateixos. És convenient que llegeixis els serveis i les modalitats de pagament que t'ofereix +VilaWeb.

Si no pago, què?

Si no pagues no contribueixes a l'enfortiment del diari i de la comunitat dels lectors que estem creant. No podràs participar per tant en la dinàmica creada al voltant de +VilaWeb que cerca fer d'aquesta comunitat un referent encara més important per al país i el mitjà de comunicació més innovador ara també socialment. Això sí podràs accedir al diari igualment.

Perquè 16 cèntims d'euros ?

 De la mateixa manera que en música iTunes ha revolucionat el mercat venent cançons per uns quants cèntims, mentre que els discos valen uns quants euros, nosaltres creiem que en el mercat de la informació no es pot demanar ja un euro i vint el dia per notícies que són a l'abast de tothom.

On puc trobar més informació sobre +VilaWeb?

A www.mesvilaweb.cat.

VilaWeb és el primer diari que fa això?

+VilaWeb replega i adapta propostes fetes des de diaris digitals de tot el món, com ara Texas Tribune o Rue89. A partir d'elles formulem una proposta que vol respondre als enormes reptes que té al seu davant la premsa i el país. La desaparació dels mitjans tradicionals ja no és una teoria sinó una realitat i veus i capçaleres que han representat molt ara es troben en un atzucat de difícil sortida. A VilaWeb pensem que precisament per això cal que propostes com la nostra, que han demostrat durant setze anys una gran capacitat de lideratge i innovació siguin més fortes que mai.

I si s'acaben els mitjans?

És una possibilitat real que els mitjans deixem de ser necessaris. Els mitjans tradicionals ho tenen molt difícil per a sobreviure però per als digitals tampoc no serà fàcil. Si la societat no necessita mitjans simplement desapareixerem tots. Però aleshores caldrà trobar qui parla en nom de la nostra comunitat humana perquè tal i com Norman Mailer va dir un diari és 'una nació que parla amb ella mateix'. I això exactament volem que siga +VilaWeb.

M'agradaria parlar de tot això...

Si vols organitzar un debat o una xerrada sobre el futur de la premsa envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat Estarem encantats de parlar-ne.

En aquest disc Miquel Gil torna a defugir les pureses i a demostrar l'heterodòxia del seu folk, que manlleva estils d'arrels diverses i que tant adapta cançons tradicionals com poemes contemporanis. Ho explicava ell mateix quan va passar per VilaWeb a presentar el disc i a tocar-ne una cançó en directe, la 'Rosa de paper' de Vicent Andrés Estellés.

La inauguració del festival es feu dijous amb la projecció de 'Ithemba' d'Elinor Burkett i Errol Webber, un relat al voltant d'una colla de joves discapacitats de Zimbawe que crea un grup de música per a reivindicar-se. La cloenda es farà al Petit Palau de la Música Catalana diumenge a les 19.00, amb la projecció de 'The Human Tower' de l'indi Ram Devineni i del xilè Cano Rojas, documental dedicat al món dels castellers en tres cultures ben diferents: la catalana, la xilena i l'índia.

Entre la vintena llarga de documentals d'arreu que ofereix el festival en destaquem tres: 'Minut de glòria' d'Èric Motjer, que centra el relat en el personatge de Jimmy Jump, Jaume Marquet, que amb 37 anys deu a l'Estat espanyol més de 200.000 euros en multes i té embargats els comptes bancaris. Però els seus salts a més de trenta esdeveniments l'han dut per tot el món. Jump no deixa de perseguir el seu dsomni: ser el centre del món durant uns segons.

'Give Up Tomorrow' de Michael Collins s'endinsa en la polèmica història de Paco Larrañaga, l'espanyol condemnat a mort a Filipines acusat de matar dues germanes. El documental mostra els estrats de la corrupció i la injustícia, la lluita d'uns pares per rescatar un fill innocent, i inclou un gir sorprenent: l'abolició de la pena de mort a les Filipines.

També es pot veure 'Viva las Antípodas', el darrer documental del director rus Victor Kossakovsky, considerat per molts el 'Kubrick del documental', fa més de vint anys que es pregunta de quina manera estan connectats diferents llocs del planeta. Durant la seva visita a quatre parells d’antípodes, captura imatges que posen de cap per avall la nostra visió del món. 

L'edició online

Aquest any el DocsBarcelona té la seva edició online en dues plataformes pioneres a Europa en la distribució de cinema independent a través de la xarxa: Filmin i Mubi. Filmin programa les DocSessions, una retrospectiva que permet veure divuit pel·lícules que han format part del catàleg del festival durant aquests quinze anys. Com ara dos treballs de Joaquim Jordà: 'Mones com la Becky' i 'De nens'. I el portal europeu de cinema independent Mubi és la sala online de la secció Doc!Doc!Doc!, i projecta cinc dels set documentals dirigits per la nova generació de cineastes.

El festival és dirigit per Joan González, fundador de la productora Paral·lel 40, i es proposa divulgar el gènere documental, ampliar la base de públic que s'apropi al cinema documental, i enfortir el mercat de projectes documentals (actualment és el tercer mercat del món). L'any passat van passar pel DocsBarcelona 5.032 espectadors en cinc dies i va reunir 485 professionals del sector documental d'arreu del món.

El dissabte és dia de concursos, amb el concurs popular de truites, el concurs de Coradella dels restaurants i bars de la vila, i el III concurs de Tast de vins per parelles. Durant tot el cap de setmana els visitants podran gaudir dels tallers de granja, en el marc de la Mostra de Bestiar, activitats gastronòmiques per a infants a la plaça del Mercat, botifarrada popular, esmorzar de traginers, la Fira del Planter, dels Arbres Fruiters i de la Jardineria, la Fira de la Maquinària Agrícola i la Fira de l'Alimentació, amb  una àmplia i diversa varietat de productes alimentaris de qualitat i parades d'artesania d'alimentació.

El 1991 els turistes alemanys Erika i Helmut Simon, en una excursió per les muntanyes de la vall alpina d'Ötz, van descobrir un cadàver enfonsat en un bassal de desglaç. Ara sabem que és la mòmia humida més antiga del món, anomenada Ötzi.

El descobriment ha permès a metges i arqueòlegs d'estudiar amb detall, per primera vegada, les restes intactes d'un home de fa més de cinc mil anys, juntament amb la vestimenta i les pertinences. L'estudi ha revelat que Ötzi era un home d'uns quaranta-cinc anys, de cabells llargs i foscos, d'ulls marrons, de 1,60 m. d'alçada i d'uns 50 quilos de pes.

També s'han descobert els últims aliments que va ingerir i les malalties que havia tingut. Segons Angelika Fleckinger, les investigacions sobre el menjar han permès de trobar-hi 'restes de carn, de verdura i de cereals'. 

Fleckinger també diu que ara s'investiga l'ADN d'Ötzi,que 'permetrà de saber com era biològicament; ara sabem que tenia els ulls marrons i no blaus, com s’havia dit al principi'. Però encara hi ha molts interrogants per a resoldre, com per exemple el seu 'assassinat'.

L'exposició ensenya des de l'entorn en què va viure i morir Ötzi, fins a la reproducció de la mòmia i de tots els elements amb què fou trobat.

Tot seguit, un cop d'ull a les estrenes:

>Moneyball. Direcció: Bennett Miller. Intèrprets: Robin Wright; Brad Pitt, Jonah Hill. Gènere: Drama. Esbós: Billy Beane veu que el seu petit equip, els Oakland Athletics, torna a perdre els millors jugadors, que se'n van a clubs més grans. Llavors contracta un economista perquè li analitzi cada moviment del joc. Els nous mètodes irriten tothom, però l'experiment canvia alguna cosa més que la manera de jugar. Vídeo.

>Katmandú, un espejo en el cielo. Direcció: Icíar Bollaín. Intèrprets: Verónica Echegui, Sumyata Battarai; Norbu Tsering Gurung. Gènere: Drama. Esbós: La Laia se'n va a Katmandú per treballar de voluntària en una escola local, i emprèn un ambiciós projecte pedagògic, però aviat s'adona que no pot menar-lo tota sola. De mica en mica va introduint-se en la societat nepalina i al fons de si mateixa. Vídeo.

>The Muppets. Direcció: James Bobin. Intèrprets: Amy Adams, Rashida Jones; Jason Segel, Chris Cooper. Gènere: Comèdia. Esbós: En Walter i els seus amics Gary i Mary descobreixen el pla nefast del petrolier Tex Richman, que vol perforar el vell teatre dels Muppets. Per salvar-lo es necessiten 10 milions de dòlars i això obliga a reunir tots els Muppets. Vídeo.

Ideat per Robert Abbott i Alex Randolph, dos dels grans del món dels jocs, i editat per Morapiaf, és un joc pensat perquè s’hi entretinguin uns trenta minutets de dos jugadors a quatre, de més de deu anys. L'Oriol Comas ens el presenta en aquest nou capítol de Jocs Populi.

A Balenyà, la constitució de l'assemblea local coincidirà amb la inauguració de l'exposició "De l'Assemblea de Catalunya a l'Assemblea Nacional Catalana (1971-2011)" i es farà a 2/4 de 9 del vespre a l'Espai Cultural de Balenyà, plaça Josep Espona en un acte on intervindrà Miquel Sellarès, fundador de l'Assemblea de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya.

A Gurb, la constitució de l'assemblea local es farà també a 2/4 de 9 del vespre, a la sala de cultura de l'Ajuntament, al mas l’Esperança. Així es va decidir divendres passat a la reunió informativa a la qual van assistir una trentena de veïns. Durant l'acte s'elegirà l’equip local, el coordinador, el secretari i el tresorer.

A Santa Eulàlia de Riuprimer, l'assemblea local es constituirà a les nou del vespre al local del Jovent, tal com es va decidir diumenge passat en una reunió on van assistir una cinquantena de persones.

En altres municipis de la comarca està avançant el procés de creació d'assemblees locals. A Calldetenes, aquest dijous a 2/4 de 9 del vespre hi ha una reunió informativa a l'Ajuntament. A Seva, la reunió es farà aquest divendres a les 8 del vespre a cal Pastor. I a Folgueroles hi haurà una jornada assembleària diumenge dia 5, de les 9 a la 1 del migdia, a la sala de plens de l’Ajuntament i al Centre Cultural.