Gironès ha anat a declarar a les deu del matí al jutjat número 13 de València, gairebé dos mesos després de l'agressió que va patir i que va relatar el mes d'abril passat a VilaWeb. Gironès denuncia que aquests dos agents el van detenir, amenaçar i agredir per haver-los parlat en català.

'Que em parles en espanyol, collons!'

Gironès havia aturat el cotxe en un carrer de Benimaclet abans d'anar a una entrevista amb la periodista Amàlia Garrigós.

Mentre recollia les seves coses i sortia del vehicle li van caure uns papers a terra. En aquell moment una patrulla de la policia espanyola s'hi va acostar i un dels agents li va etzibar en espanyol: 'Escolta, porc, t'has pensat que això és una paperera?' Gironès va intentar explicar a la parella d'agents la situació. La reacció va ser, també en espanyol: 'I a sobre, en valencià, o català, o el que siga. Vinga, baixa del cotxe.'

Els agents li van demanar el carnet d'identitat i van començar a escorcollar-li el cotxe. Els va dir que no havia fet res, però li van dir que callés, fent servir 'expressions denigrants'. A més, un dels agents, 'més agressiu', li va retreure que era una falta de respecte que els parlés en català si ells li parlaven en espanyol. A la qual cosa ell va respondre: 'Tinc dret de parlar valencià i no tinc perquè parlar en castellà.' 

Li van remenar el maleter, on hi havia un estoig tancat amb un llaüt, que li havia regalat son pare uns quants dies abans. Li van exigir que l'obrís, però Gironès no en tenia la clau: 'O l'obres o el rebente.' Gironès explica que l'agent estava cada vegada més agressiu i que ell es va començar a espantar: 'Li dic que telefonaré al meu advocat i el denunciaré si continua intimidant-me, que no té dret de parlar-me així i que no he fet absolutament res il·legal que justifique que em tinguen retingut.' Però l'agent, 'fora de si i cridant', li va etzibar: 'Que em parles en espanyol, collons!'

Gironès li va dir que denunciaria a la premsa aquella situació i quan va anar a buscar el mòbil, l'agent se li va plantar al davant, insultant-lo. En aquell moment, el músic li va respondre 'en estat quasi de xoc': 'Què em faràs, em trencaràs la cara?' Aleshores l'agent el va empènyer violentament i el va emmanillar: 'Ja tens el que volies, dormiràs a comissaria.'  

Els insults i les agressions van continuar dins el cotxe de policia, amb cops a la cara i expressions com: 'Merda, deixalla, porc, ja m'has posat nerviós' i 'A mi no m'amenaces, com publiques alguna cosa, sé on vius i hauràs de fotre el camp de València'. I durant tota l'estona va insistir a retreure-li l'aspecte físic, la roba que portava i la llengua en què parlava. 

Aquell dia Gironès va sortir de comissaria cap a quarts de dotze de la nit. L'endemà va anar a la doctora de capçalera, que va diagnosticar que tenia una contusió a la mandíbula pels cops rebuts.

De moment, de paraules de representants de l'ONU sobre el procés català pràcticament no n'hi ha. S'hi imposa la prudència. El secretari general, Ban Ki-Moon, va respondre a una pregunta directa sobre la qüestió en una visita a Andorra el mes passat. 'Tots els problemes entre països s'han de resoldre amb mitjans pacífics i amb diàleg, respectant les aspiracions genuïnes dels pobles', va dir.

'Si dic que la UE i les Nacions Unides no són aliats nostres, no mateu el missatger', afegia Duran i Lleida com a comentari a la carta a Rajoy que va publicar en el seu bloc, vistes les crítiques que rebia.

'Escòcia seria molt benvinguda'

En canvi, un reportatge a la BBC emès a començament d'aquest mes ens donava una visió ben diferent de la qüestió. En el reportatge, Sir Jeremy Greenstock, ex-ambaixador britànic a les Nacions Unides, declarava en que Escòcia no tindria pas dificultats per a ser admesa com a membre de ple dret de l'ONU. 'Escòcia seria molt benvinguda a les Nacions Unides, que són molt favorables a l'autodeterminació i que la gent s'expressi, si es fa de manera organitzada i amb consens. No hi veig cap inconvenient, suposant que el procés avanci', deia Greenstock.

Per a admetre un nou estat, cal el suport de dos terços dels membres de l'ONU representats a l'Assemblea General. I el reportatge de la BBC recordava que el suport del Regne Unit a l'entrada d'una Escòcia independent dins l'ONU ho facilitaria.

El juliol del 2011 hi va haver l'última incorporació d'un nou estat, el 193è, a l'ONU. Fou el Sudan Meridional. Va haver de fer la petició al Consell de Seguretat, que la va acceptar i la va traslladar a consideració de l'Assemblea General. Per tant, ja hi ha un precedent ben recent en què un estat de nova creació, sorgit d'una votació en referèndum, és acceptat com a membre de ple dret de les Nacions Unides. En el cas de Kossove, encara no hi ha hagut l'admissió com a estat membre de l'ONU; d'entrada, perquè, dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat i amb dret de vet (EUA, Regne Unit, la Xina, Rússia i França), n'hi ha un, Rússia, que és aliat de Sèrbia i no és previsible, ara per ara, que deixi reeixir una petició kossovesa d'entrar a l'ONU.

La negativa de la UE

Duran deia a Rajoy, en la carta oberta que publicava fa un parell de dies, que una Catalunya independent no podria formar part de la UE 'perquè els estats membres no tenen la intenció --encara que tu ho acceptessis-- que Catalunya pugui ser un estat més de la UE.'

Aquest és un altre punt del debat: Catalunya o Escòcia haurien de demanar de formar part de la UE o hi romandrien des del moment en què esdevinguessin estats independents? Una de les últimes aportacions la féu Roland Vaubel, assessor prestigiós del govern alemany. En un informe publicat a començament de mes deia:  'Si Catalunya se separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre hauran d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no complissin les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional.'

Vaubel també parlava de l'ONU: 'Les Nacions Unides sempre demanen una nova petició d'entrada perquè un estat escindit pugui ser-ne membre. Ara, hi ha una excepció: quan Síria es va escindir de la República Àrab Unida (la unió amb Egipte) el 1961, tant Egipte com Síria van ser automàticament considerades membres de les Nacions Unides. I de vegades, com en el cas de Sèrbia i Montenegro, ni tan sols l'estat originari no ha estat reconegut com a membre.'

Els fets han tingut lloc a les quatre de la tarda i ha obligat a evacuar l'edifici, un dels més concorreguts i emblemàtics de la ciutat. Al costa del cos han trobat una nota, segons Europe1, però el contingut no n'ha transcendit.

Fernández Díaz ha fet aquestes declaracions al congrés responent una pregunta del diputat de CiU Jordi Xuclà, que ha demanat una rectificació i el cessament de Llanos de Luna. 'Sigui demòcrata, sense cap tipus de justificació del nazisme, sigui un ministre de dretes homologable a qualsevol ministre de la dreta europea', ha demanat Xuclà al ministre.

En aquest sentit, Xuclà ha lamentat que Fernández Díaz hagi donat per bona la nota de la guàrdia civil que equiparava els representants de l'exèrcit republicà durant la guerra del 1936-39 amb la División Azul. 'No compari la guerra civil, que la vam perdre tots, amb aquells que van participar a les files de l'exèrcit nazi al mal absolut del Segle XX que va causar sis milions de jueus morts i més d'un milió de gitanos morts', ha dit.

Segons el diputat de CiU, la justificació de Fernández Díaz referint-se a la nota de la guàrdia civil 'produeix un dany a la imatge internacional' de l'estat, també davant l'opinió pública alemanya i les entitats de record a l'Holocaust. Per aquest motiu ha preguntat a Fernández Díaz si seria concebible que un governant demòcrata actual d'Alemanya, França, o el Regne Unit lliurés un guardó a una persona vestida amb un uniforme de l'exèrcit nazi. 'D'això es tracta', ha dit, perquè 'vivim una insuportable banalització del nazisme i de l'Holocaust'.

Xuclà també ha recordat que la División Azul va ser la unitat 250 d'infanteria de l'exèrcit alemany, i va participar activament a les seves operacions des del 1941 al 1943. 'Soc conscient que en el passat també alguns governs van fer que participessin membres de la División Azul a alguns actes', ha dit, 'però allò que es va fer malament al passat no s'hauria de produir en el present ni en el futur'.

Fernández Díaz ha acusat Xuclà d'ignorant del que passa a Catalunya, i ha volgut recordar que 'homenatges d'aquestes característiques s'han produït a Catalunya ininterrompudament per part de la Ponència de Defensa des de l'any 2003 i per tant hauria d'haver demanat la dimissió de tots els delegats del govern -espanyol- des del 2003 fins a l'actualitat.'

El ministre ha dit que l'11 de maig es van fer al quarter de la guàrdia civil dos actes. El primer, la commemoració de la constitució de la guàrdia vivil, i 'en un lloc diferent' en el marc de la mateixa efemèride, la Ponència de Cultura de Defensa i la Federació d'Associacions Cívico-Militars de Catalunya van fer un homenatge a la guàrdia civil.

Sanz ha destacat que en la nova direcció hi són representades 'totes les sensibilitats' d'Esquerra Unida i ha dit que la seua formació té un paper clau a jugar per a aconseguir el relleu del Partit Popular al capdavant de la Generalitat Valenciana.

En l'assemblea ha participat el coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, que ha posat de relleu el fet que el País Valencià viu una situació 'desastrosa' per culpa dels governs del Partit Popular.

UPyD ho feia saber per mitjà de dos piulets de Twitter: 'Condemnem qualsevol dictadura, crim i qualsevol mena de negacionisme? Òbviament sí. Per una via declarativa, que obri debats històrics, cicatrius, i converteixi el parlament en una acadèmia d'història? Òbviament no.' 

Per una altra banda, el PSOE, el PNB i els grups d'esquerra del grup mixt van votar a favor de la proposició de llei perquè es pogués debatre. 

A la majoria dels països europeus que van viure una dictadura al segle XX s'han instituït jornades de condemna del règim o bé de record dels qui hi van resistir. Espanya n'és una excepció, car quasi vuitanta anys després del cop d'estat encara no hi ha cap declaració oficial de rebuig a la rebel·lió encapçalada pel general Franco. 

Tardà, al PP: 'Sou la vergonya del món democràtic'

En el debat de la proposta, el portaveu d'IU-ICV, José Luis Centella, va defensar la proposició de llei com una iniciativa oportuna i necessària perquè les víctimes necessiten que se sàpiga la veritat i que es reparin els danys que va causar la dictadura. 'Avui encara més de 100.000 espanyols continuen desapareguts des de la guerra civil, mentre que es manté el dictador enterrat en un gran monument, compartint l'espai amb les seves víctimes', va dir Centella.

Per una altra banda, Joan Tardà (ERC) va dir als diputats del PP que eren 'la vergonya del món democràtic', i ho va aprofitar per demanar la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya per haver retut homenatge als membres de la División Azul nazi. A més, va recordar que Manuel Fraga era corresponsable de la repressió i que el rei Juan Carlos era còmplice dels assassinats de la dictadura quan era príncep.

Seva, que el passat mes de setembre es va proclamar territori català lliure i sobirà i és membre de l'Assemblea de Municipis per la Independència, és governat per Unió Municipal, la CUP i Independents per Seva. En un comunicat, la CUP diu que dóna suport a la iniciativa del consistori osonenc, que qualifica d'acte 'de valentia, transparència i participació popular'. I defensa que es comenci 'a estendre la desobediència i a exercir la independència respecte l'estat'. 'Aquest hauria de ser el començament 'd'un procés d'insubmissió i desobediència en tots els àmbits que acabi portant a un procés constituent popular i de ruptura amb l'estat espanyol', afegeix l'organització. 

Els fets van passar a les quatre horabaixa i van obligar a evacuar l'edifici, un dels més concorreguts i emblemàtics de la ciutat. Al costat del cos hi van trobar una nota, segons Europe1, però no se'n sap el contingut.

Wert ha fet aquestes declaracions en un acte del PP de Madrid on ha estat presentat per la presidenta regional del partit, Esperanza Aguirre, i on ha assistit també el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. El públic ha aplaudit quan la presentadora ha anunciat, abans del torn de preguntes, que comptaven per primera vegada en un acte del PP de Madrid amb la presència de la televisió pública catalana.

Wert ha acusat la Generalitat d'haver creat una 'absoluta confusió' de manera 'interessada' sobre el que diu la llei respecte al castellà i d'haver 'sobrereaccionat' davant una reforma que 'no posa en qüestió la immersió sinó que només implanta una clàusula de salvaguarda'. En aquest punt ha insistit que la norma busca garantir un dret que demanden els ciutadans: 'És que m'he inventat jo els pares que han anat a la Generalitat o a la via judicial perquè els seus fills puguin ser escolaritzats en castellà?', ha preguntat.

Segons el ministre és 'fals de tota falsedat' que la norma suposi 'un atac a cap llengua oficial ni una imposició autoritària del castellà', sinó que 'és una norma prudent i de pur sentit comú'. En aquest sentit ha lamentat que 's'utilitzi el llenguatge bèl·lic', dient que 's'ataca a la llengua catalana' i ha recordat que ell és un ministre 'que parla català' només busca 'garantir un dret'. 'A mi m'és igual 8 que 80', ha dit en relació al nombre de pares que han sol·licitat el castellà com a llengua vehicular a Catalunya.

I continua explicant: 'Tenen el dret [de rebre les classes en català] i per açò se'ls pregunta en la matrícula, però si no hi ha recursos… Cada volta hi ha menys universitats que dupliquen titulacions, i no hi ha interès per privar drets, tot al contrari, és una combinació de recursos i demanda perquè el criteri és el de la majoria.'

També expliquen els responsables de la universitat que ve molta gent de les províncies de Múrcia i Albacete, 'i sempre hi ha algú que no sap valencià'.

El mateix diari recull declaracions de Felip Lluís Yankovich, de l'associació Parla en Valencià UMH, que diu que la posició de la universitat és hipòcrita, perquè col·labora amb la Xarxa Lluís Vives i Escola Valenciana però en canvi no imparteix ni una sola classe en català. 'Sóc estudiant de Periodisme i a les aules es critica el mal ús que fan del valencià a Canal 9, però a nosaltres no ens formen, i se'ns tanquen portes laborals.' I afegeix: 'Ens identifiquen com un col·lectiu catalanista, independentista i apocalíptic, però tan sols defensem la llibertat de rebre les classes en valencià, i hi ha molts professors preparats per a fer-ho.'

El relat que fa Torres d'aquella reunió, que publiquen els diaris El País i Levante-EMV, és força detallat. Aquell dia de gener, Torres i Urdangarin van anar de Barcelona a Madrid. 'A l'aeroport ens va venir a buscar un automòbil de la casa reial, amb un xofer d'uns cinquanta anys que va saludar de manera familiar Urdangarin', relata Torres. Van arribar a la Zarzuela sense aturar-se en cap control. Camps i Barberá ja els hi esperaven, en una sala de reunions del palau.

En la reunió, Torres i Urdangarin van explicar als seus futurs clients què era l'Institut Nóos, creat feia pocs mesos, i els van exposar com podria ser l'esdeveniment Valencia Summit, sobre esport i turisme. Camps i Barberá van acceptar la proposta que els feien i es van comprometre, segons l'ex-soci d'Urdangarin, a facilitar-los una llista de possibles patrocinadors. La Generalitat i l'Ajuntament de València van pagar uns tres milions i mig d'euros a l'Institut Nóos per haver organitzat el Valencia Summit durant tres anys, entre el 2004 i el 2006.

Segons Torres, la idea de reunir-se a la Zarzuela fou d'Urdangarin.

Aznar, a més, va assegurar que parlava poc amb Rajoy i que, d'ençà que era president, solament havien tingut una conversa llarga i pausada. Quan li van demanar si tornaria a designar-lo com a successor, es va limitar a dir que aquella pregunta ara ja no tenia sentit i que, fos com fos, no es penedia mai de les decisions preses.

Sobre la política del govern de Rajoy, fou crític. Va dir, per exemple, que calia una reforma fiscal urgent i abaixar els impostos, i recordà que ell els havia abaixats quan era president. Tampoc no va estalviar crítiques al PP: 'Em sento com molts milions de votants del PP, a qui agradaria veure objectius històrics renovats, un projecte polític clar i una acció política decidida en favor d'aquest projecte.'

'Això que passa a Catalunya no és cap broma, és gravíssim'

Pel que fa a la situació política que es viu a Catalunya, l'entrevistadora, Gloria Lomana, li va demanar: 'Això de Catalunya és una broma o és seriós?' I Aznar va respondre, amb to greu: 'Trencar els pactes constitucionals, negar-se a complir la legalitat i defensar la secessió no em sembla cap broma, és gravíssim.' Fins i tot, amb un to volgudament molt mesurat, va afegir: 'Cal restablir la fortalesa de la nació espanyola i el respecte a la constitució amb totes les conseqüències.' I, encara: 'L'independentisme porta la societat catalana a la divisió i l'enfrontament.' Va recordar una vegada més que en el futur caldria garantir 'la unitat espanyola amb totes les conseqüències'.

Finalment, va negar tota acusació respecte al possible cobrament de diners amb sobres o sobresous i va dir que la seva família vivia una persecució, amb referència a la vinculació del casament de la seva filla amb el cas Bárcenas. 'Les informacions tenen un origen força localitzat en el grup Prisa', que, segons Aznar, vol destruir l'honor personal de la seva família.

Vegeu un extracte de l'entrevista:

El director de VilaWeb, Vicent Partal, explica així el projecte, que es va posar en marxa el juliol de 2011:

'+VilaWeb és el projecte central de VilaWeb. Portem molts anys anys oferint al país informació seriosa, responsable, de qualitat, lleial i solvent. Volem seguir fent-ho durant dècades i anar a més, omplir més espais encara. Però només ho podrem fer si reinventem el diari i l'adeqüem en tots els sentits a l'exigència del moment. Exigència que reclama més participació però també un compromís de pagament pel treball que oferim. No aspirem que això ho facen tots els lectors, és clar, però sí que aspirem que ho feu molts més dels que fins avui ho han fet ja, lectors als quals agraïm de tot cor el seu gest i la seua implicació.

VilaWeb, i tots els digitals, s'han finançat amb publicitat fins ara. Però la publicitat baixa i seguirà baixant, això ho sabem tots. I fer informació de qualitat val diners, reclama equips potents i una infrastructura digna. VilaWeb, dèsset anys després, continua liderant els diaris digitals del país i és l’únic digital que competeix en xifres d'audiència i en reconeixement amb els diaris de paper o els serveis televisius. Ho fem amb una infrastructura i uns mitjans molt inferiors però també amb una visió del país i del món amb la qual moltíssima gent se sent representada i que ens fa diferents. Pensem, però, que en un moment en què els mitjans tradicionals són amenaçats, nosaltres som més necessaris que mai. I hem de ser més del que som.

El tot és gratis d'internet és una condemna a mort per als mitjans. Ho hem sabut sempre però no sabíem fins a quin punt seria ràpidament cert. Per això avui, quan ja tothom assumeix que cal pagar, nosaltres ens sentim orgullosos d'haver estat, de nou, els qui hem marcat un camí. Fa un any just vam demanar als lectors que pagaren un preu pel diari (com a mínim setze cèntims al dia) i ara més de mil vuit-cents lectors ho fan. La xifra és equivalent a la dels subscriptors de la majoria de les revistes catalanes (poca, per tant, però gens negligible). Sobretot, però, és un crit d'avís col·lectiu: o els lectors assumeixen també la seua responsabilitat amb els mitjans o els mitjans, i no només els tradicionals, desapareixerem.

Vivim un moment clau per al país, a tot arreu i en tots els territoris. I VilaWeb vol ser molt més fort encara del que és. Per a poder ser de forma eficaç la veu que tanta gent reclameu que siga, que a tanta gent us agrada que siguem. Nosaltres hi som, compromesos, i no defallirem, us ho hem demostrat durant prop de dues dècades. Però ha arribat el moment en què us hem de demanar una reflexió a cadascú de vosaltres també: penseu d'apuntar-vos a +VilaWeb, per a preservar i enfortir aquesta veu sense la qual els vostres matins, les vostres vesprades o les vostres nits segurament no serien iguals.'

—Ets de la Seu d'Urgell. Com veus el teu territori?

—El Pirineu és un territori oblidat, menystingut i poc conscient d'ell mateix.

—Quin és el teu paisatge?

—Sens dubte, la serra del Cadí.

—Quina música recomanaries?

—Per la manera com em va marcar a mi, 'Barricades de paper', de Feliu Ventura.

—I un llibre?

—M'ha tocat molt 'Primavera, estiu, etc.', de Marta Rojals, però n'hi ha molts més.

—Tens cap solució per a la crisi?

—Canviar les regles del joc, negar-nos a pagar el deute i democratitzar l'economia. És a dir, que l'economia es posi al servei d'allò que vol la majoria de la gent. No pensar en termes de benefici econòmic, sinó de benefici social.

—T'atreveixes a posar una data a la independència?

—Arribarà quan hi hagi prou gent disposada a sacrificar un part del seu temps i de les seves energies a fer que els qui manen no tinguin cap més opció que acceptar la voluntat de la majoria social.

—Com vols que sigui la Catalunya independent?

—Primer vull que siguin uns Països Catalans independents. I després que siguin socialment justos. És a dir, on el benestar de la seva gent sigui més important que no el benestar dels interessos econòmics que pugui haver-hi al país.

—Quin futur creus que tenen els Països Catalans?

—Un futur a curt termini difícil, primer un procés de construcció, un pas intermedi de resistència i a llarg termini un temps d'il·lusió, d'esforços i d'esperança.

—Quin és el teu primer record de VilaWeb?

—Quan feia batxillerat, llegint articles de Vicent Partal, noticies que parlaven de coses del país de temàtica independentista que fins llavors no havia llegit mai enlloc. No recordo ben bé com vaig descobrir el diari; havia sentit parlar d'un mitjà que no seguia la línia oficial de l'època. Recordo especialment la sensació de sorpresa i d'identificació amb el mitjà. Descobrir un diari amb una posició nacional que coincidia amb la meva i que, des d'una òptica crítica, parlava de temes que els altres silenciaven.

—Què significa per a tu VilaWeb?

—És el meu diari de capçalera, és el que vull que m'informi de les coses que a mi em preocupen i amb el rigor, la professionalitat i esperit crític que a mi, com a periodista, m'agradaria exercir en la meva feina.

—Què és allò que més t'agrada de VilaWeb?

—D'una banda, que es nota que és el primer diari digital que va haver-hi en català i que sap aprofitar les dinàmiques i els recursos que ofereix la xarxa. N'és conscient i està preparat. M'agrada també la visió de país que té i que sàpiga fer convergir diverses sensibilitats; això el fa ser força plural, partint de la base que és un diari independentista i amb un cert punt militant en aquest sentit.

—Què hi canviaries?

—Més que el diari en si, canviaria els factors que el condicionen. M'agradaria que el diari tingués més treballadors i què es pogués desenvolupar encara més. Crec que té un potencial enorme, pel format digital i la visió de la gent que hi treballa. Amb més periodistes i més mans, es podria fer molta més feina i tindria més impacte.

—Què  diries als lectors que encara no s'han apuntat a +VilaWeb? 

—Que si volem un periodisme rigorós, de qualitat, crític i amb un visió de país i de societat hem d'estar disposats a aportar-hi el nostre gra d'arena. Fer informació i periodisme no és gratuït, té un cost. Hi ha uns treballadors darrere que han de ser recompensats com qualsevol treballador. I perquè això sigui possible cal que els lectors estiguem disposats a contribuir-hi. Aquesta és la garantia que cada matí els periodistes podran anar a cobrir les informacions sabent que a final de mes tindran un sou que els remuneri l'esforç que hi dediquen.

—Un desig?

—Que siguem conscients que si volem podem canviar-ho tot. I que cal canviar-ho tot.

Les imatges s'han captat des dels satèl·lits GOES-13 i Aqua, de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) i de la NASA, respectivament, i poden ajudar a entendre millor com es formen els tornados.

El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. S'estableix que hi podran votar els més grans de setze anys i que podran ser convocades pel president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania. En aquest darrer cas, caldran 50.000 signants si la consulta és d'àmbit nacional o d'un percentatge entre el 5% i el 20% de la població si és d'àmbit local.

La consulta podrà tenir una pregunta o més, que hauran de ser formulades de manera 'clara, succinta i inequívoca'.

El projecte de llei desplega l'article 122 de l'estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència.

El text preveu de consultar els ciutadans sobre qüestions relacionades amb les competències de la Generalitat i, a banda la convocatòria d'una consulta, també inclou processos de participació que estableix l'article 122 de l'estatut: enquestes, fòrums i mecanismes de participació institucional. La inclusió de mecanismes de participació a més de la consulta és la principal condició que el PSC va posar durant la discussió en la ponència conjunta.

A diferència de la proposició de llei que va aprovar el tripartit, aquesta no requereix el permís previ de l'estat per a convocar una consulta. De fet, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional espanyol (TC) contra la llei aprovada pel tripartit i el TC encara no s'hi ha pronunciat, tot i que el juny del 2011 va aixecar la suspensió de la normativa.

Rafael Blasco ha estat processat per tràfic d'influències, delictes continuats de prevaricació i malversació i també inducció a la falsedat. La magistrada ha demanat al fiscal i a les parts que es pronunciïn sobre l'obertura de judici, amb peticions que arriben fins a nou anys de presó. Blasco ha estat relacionat amb el desviament d'ajudes destinades al Tercer Món, que varen ser destinades a finalitats com ara la compra de pisos a València.

En el cas de José Manuel Haro, batlle de Xiva, el jutge va decretar dilluns l'obertura de judici oral per delictes de prevaricació i falsificació de documents oficials. És acusat d'haver convocat un ple per tractar sobre l'expulsió d'un regidor del seu partit mentre el regidor era fora, en un viatge oficial. Com que no es va presentar al ple, al qual va ser avisat amb poc marge, va ser acomiadat.

Mas-Colell va presentar el resultat de la balança fiscal corresponent a l'exercici del 2010, complint el mandat del parlament d'explicar anualment els comptes en relació amb l'estat espanyol, i va dir que aquest desequilibri era un 'xoc negatiu' per al territori.

La balança fiscal mesura l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal de l’administració espanyola, és a dir, fa palesa la diferència entre la despesa de l’estat en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central. Hi ha dèficit fiscal quan els ingressos detrets en un territori superen les despeses que es destinen als ciutadans que hi habiten, és a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals.

La balança fiscal de Catalunya de l’any 2010 s’ha calculat d'acord amb les dues aproximacions metodològiques estàndard: la del flux monetari i la del flux del benefici.  Segons el mètode del flux monetari, Catalunya aporta el 19,4% del total d’ingressos de l’administració central i rep el 14,2% de la despesa total de l’estat. Per tant, Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2010) i, en canvi, rep una fracció de despesa que no arriba al pes de la seva població sobre el conjunt de l’estat (16%). El mètode del flux monetari és el que retrata millor l’impacte d’estímul de la despesa de l’administració espanyola sobre les economies receptores i esdevé el més significatiu en èpoques de crisi econòmica i desocupació alta.

Segons el mètode del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2010 va ser de 16.543 milions d’euros, equivalents al 8,5% del PIB de Catalunya. Segons el del flux del benefici, el dèficit català l’any 2010 va ser d’11.258 milions d’euros, un 5,8% del PIB de Catalunya.

L’impacte de la Seguretat Social

Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social (desocupació inclosa), la despesa rebuda a Catalunya cau del 14,2% fins a l’11,3%. Això passa perquè la despesa de la Seguretat Social no resta subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del govern espanyol. Els ingressos i la despesa de la Seguretat Social van lligats a uns drets i obligacions adquirits a títol personal.

Balances fiscals desvinculades a l'objectiu del dèficit

Mas-Colell, a preguntes dels periodistes, va voler desvincular ahir la presentació de les balances fiscals de Catalunya de la negociació de l'objectiu del dèficit públic d'enguany. El conseller va dir que, així com les balances fiscals implicaven un debat a terme mitjà i llarg en la relació entre Catalunya i Espanya, en el cas de l'objectiu del dèficit d'enguany la xifra a fixar és important a curt terme.

Quant a la xifra resultant de les balances fiscals, la va considerar 'altament insatisfactòria', tot i que Catalunya havia viscut els últims decennis i havia estat capaç d'anar endavant amb menys recursos que no tocaven i amb les mans lligades a l'esquena.

El dèficit fiscal cobreix tota la despesa de l'estat del benestar

Si bé aquesta situació va ser complicada per a Catalunya els últims anys, amb una situació de crisi i de recessió els efectes del desequilibri encara s'han aguditzat més. Mas-Colell ahir va ser molt contundent i va dir que si tinguéssim una fracció d'aquest dèficit fiscal que s'arrossega no caldria fer retallades en l'estat del benestar. Va recordar que amb el dèficit fiscal de més de 16.500 milions es cobria amb escreix el pressupost dels tres departaments que sostenen l'estat del benestar: Salut, Ensenyament i Benestar i Família.

Així i tot, com també va dir en la conferència de premsa de presentació de les balances fiscals l'any passat, ahir Mas-Colell va advertir que en el cas de no tenir un dèficit fiscal tan elevat podia passar com al País Basc, que tot i tenir concert també havia de fer retallades.

Quin percentatge del PIB seria l'ideal per a Catalunya en relació amb l'estat? El conseller no s'hi va pronunciar. Tot que el programa de CiU defensa una reducció a la meitat de l'actual percentatge de dèficit en relació amb el PIB, ahir Mas-Colell va dir que, posats a negociar aquesta xifra, s'hauria de posar tot el conjunt de relacions sobre la taula i negociar-ho tot. Per tant, va dir, valia més no donar pistes sobre aquesta eventual negociació.

Mitjana del 8,1% els últims 25 anys

El dèficit fiscal no és el resultat d'una relació entre Catalunya i l'estat circumscrita a un determinat exercici. En el document de presentació de les balances fiscals que ha preparat l'equip tècnic del Departament d'Economia i Coneixement, es fa referència al resultat del dèficit en valor de percentatge del PIB entre el 1986, any d'entrada de l'estat espanyol a la UE, fins al 2010, últim any publicat. La mitjana dels últims 25 anys que en resulta és del 8,1% del PIB. El dèficit més baix es va registrar el 2001, un 6,7%. I, curiosament, el dèficit més elevat fou el de l'any següent, el 2002: un 10,1%.

El diputat Quim Arrufat ha destacat 'la necessitat imperiosa de recuperar les caixes i bancs nacionalitzats amb diners públics per posar-los a treballar en benefici de l'economia productiva i no especulativa, sota control públic i popular'. Així mateix, el diputat de la CUP-AE ha remarcat que 'cal acabar la profunda injustícia que significa que el SAREB [el banc dit dolent que agrupa les caixes i bancs rescatats amb diners públics] mantingui desenes de milers de pisos buits a Catalunya i continuï executant desnonaments. Cal posar aquests pisos al servei de l'estat d'extrema necessitat de la societat.'

La moció diu que la Banca Pública ha de treballar 'des dels principis de la banca ètica i focalitzar l'activitat creditícia cap al foment de l'activitat productiva, la construcció del país al servei de les necessitats del poble i la gestació d'un nou model econòmic basat en la justícia social'. La Banca Pública de Catalunya hauria de ser propietat majoritàriament de la Generalitat de Catalunya (entre el 65% i el 75%) i la resta, a mans dels ciutadans de Catalunya que ho desitgin.

Finalment, la moció demana al govern espanyol i al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROP) el retorn dels diners dipositats en aquest fons que corresponen a la part proporcional dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya a l'estat espanyol, diners que s'utilitzaran per capitalitzar el Banc Públic Català. I proposa de crear una comissió d'experts, tant catalans com estrangers, que acompanyin el debat sobre la creació del Banc Públic de Catalunya.

La relació de Pasolini amb Roma, justament, és el centre de dues grans retrospectives que li dediquen, de manera complementària, dues institucions barcelonines: el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i la Filmoteca, on s'aprofundeix tot allò que constitueix i defineix Pasolini, un dels intel·lectuals més influents i irreverents de la Itàlia del segle XX: la poesia i el cinema, la política i el compromís civil, la sexualitat i la reivindicació de l'homosexualitat, l'amistat, l'heterodòxia i la mescla de gèneres, la conciliació de l’alta cultura i la baixa cultura, l'interès per la marginalitat, les llengües minoritàries i els gèneres menors...

'Pasolini Roma' presenta des d'avui fins al 15 de setembre al CCCB les seves sis etapes vitals i creatives a la capital italiana, que va esdevenir el seu principal espai d'observació, el camp d'estudi, de reflexió i també de lluita. Va ser a partir de les transformacions de la ciutat que el poeta i cineasta va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys 1960 i 1970; però sobretot va definir un nou imaginari d'una ciutat segrestada fins aleshores pels poders polític i religiós. Els escrits i films de Pasolini dibuixen la Roma que va viure d'ençà que hi va arribar, el 28 de gener de 1950, fins al seu assassinat a sang freda, el 5 de novembre de 1975, prop del port d'Òstia i mai no esclarit del tot. El Pasolini comunista, el Pasolini homosexual, va pagar amb la vida la lluita contra corrent en una societat tradicional.

Complementa i completa l'exposició la retrospectiva 'Pasolini, el cinema de poesia', que porta a la Filmoteca de Catalunya fins el 31 de juliol tota la seva obra cinematogràfica i també els films on va intervenir com a guionista o actor ('La commare secca' de Bertolucci, 'Les nits de Cabiria' de Fellini...). La vocació exhaustiva del cicle s'exemplifica amb la recuperació d'alguns curts de Pasolini mateix i els documentals de viatge que va fer sobre l'Àfrica, l'Índia i Palestina, a més de la projecció de 'Pasolini, un viaggio in Italia', de Xavier Juncosa.

La declaració s'aprovarà en el ple que comença dimecres, tot i que és difícil que acabi en una declaració institucional. Tots els grups parlamentaris han defensat que la llengua que es parla a la Franja és català, per molt que la nova llei aragonesa hagi passat a denominar-la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO). Tanmateix, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha defensat la capacitat del govern aragonès de prendre les decisions que consideri oportunes, així que difícilment el PP donarà suport a un text contrari a la llei aragonesa. 

D'aquesta manera, el parlament pot aprovar una declaració de la junta de portaveus, que és com el reglament de la cambra denomina les declaracions que no s'adopten per unanimitat sinó per majoria. 

Mentrestant, els ajuntaments de la Franja ja s'han començat a organitzar i tenen previst de reunir-se l'1 de juny per estudiar les conseqüències de la llei i les possibles actuacions que poden prendre per oposar-s'hi. La reunió es farà a iniciativa de la batllessa de Mequinensa, Magdalena Godia, que ha enviat una carta als consistoris de les sis comarques de la Franja. Justament el 1984 diversos batlles de la Franja van signar la Declaració de Mequinensa per a demanar el reconeixement de la realitat lingüística del territori i l'ensenyament del català a l'escola.   

Avui al Parc del Fòrum ja hi actuen un bon grapat de grups, i tots els concerts són de franc. S'hi destaquen, per exemple, Aliment, The Bots, Delorean, Guards, The Vaccines, Evans the Death, Foxhound, La Big Rabia, Norma i Telebit.

El gruix de la programació començarà demà. Entre els caps de cartell, Animal Collective, que escenificaran 'Centipede Hz'; Phoenix i el seu recent 'Bankrupt!'; The Postal Service, que retorna per commemorar el desè aniversari de la seva aplaudida estrena 'Give up'; els australians Tame Impala i el seu rock psicodèlic; o DJ John Talabot.

També passaran per l'escenari grups catalans com Manel, que hi presenten el nou disc, la Brigada i l'Hereu Escampa.

El retorn de Blur marca el cartell de divendres, juntament amb uns altres clàssics, The Jesus and Mary Chain, que aterren a Barcelona després del retorn del 2007. La programació d'aquest 24 de maig al parc del Fòrum també és marcada per els actuacions de James Blake, dos anys després de convertir-se en el nen prodigi de la música urbana britànica; Neurosis i Ethan Johns, que presenta la seva estrena en solitari 'If not now then when'.

Nick Cave & The Bad Seeds i My Bloody Valentine encapçalen el cartell del Primavera de dissabte, en què també es destaquen Wu-Tang Clan, una de les bandes més influents del rap; Band of Horses; els andalusos Los Planetas, que recuperaran 'Una semana en el motor de un autobús' (1998); Adam Green & Binki Shapiro, Dexys, i els mallorquins Antònia Font, que hi portaran 'Vostè és aquí'.

L'esperat concert de Sixto Rodriguez, redescobert arran del documental 'Searching for Sugar Man', es va haver de suspendre fa pocs dies, i s'ha ajornat fins el 8 de juliol al Poble Espanyol.

Els electors són 529 professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat; 894 de personal docent i investigador (no doctors); 14.203 alumnes; i 563 membres del personal d'administració i serveis. El vot serà, tanmateix, ponderat i el dels doctors valdrà el 51% del resultat; el dels alumnes, un 25%; i el del personal d'administració i serveis i del personal docent i investigador (no doctors), un 12% cadascun.

Per ser proclamat rector, un dels dos candidats ha d’obtenir la majoria de vots a candidatures vàlidament emesos. Per tant, se n’exclouran els vots nuls i els vots en blanc. Per a la votació, s'han instal·lat dotze meses electorals als edificis de Son Lledó, Gaspar Melchor de Jovellanos, Guillem Cifre de Colonya, Beatriu de Pinós, Anselm Turmeda, Ramon Llull, Arxiduc Lluís Salvador, Mateu Orfila i Rotger, la seu de la UIB a Menorca i la seu de la UIB a Eivissa i Formentera.

Per altre banda, la passada setmana, representants de les llengües regionals van manifestar davant la seu de l'UNESCO a Paris, on van demanar 'asil cultural'. Us proposem un vídeo que ens ha proporcionat en Joan Jaume Prost i que trobareu aquí amb declaracions d'alguns dels participants en aquesta manifestació.