La seva obra, que s'exposa arreu del món, s'estudia i es mostra a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (vídeo), que va crear el mateix artista el 1984 per promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani.

Els inicis amb Dau al Set

Els primers anys d'Antoni Tàpies en el món de l'art van anar de la mà d'un grup d'amics artistes entre els quals hi havia el seu cosí Modest Cuixart, Joan Brossa, Joan Ponç, Joan Josep Tharrats i el crític Arnau Puig. S'agruparen amb el nom de Dau al Set, cap a l'any 1948. Tàpies havia negat en diverses ocasions la consideració de Dau al Set com a grup, però el cert és que aquesta etapa fou important, i el fer del col·lectiu el va marcar artísticament. En la recent edició de l'opuscle 'Dau al Set. La II avantguarda catalana', la nadala de la Fundació Lluís Carulla, Arnau Puig escriu en relació a Tàpies: 'En entroncar-se amb els nous amics, pren consciència que l'art és potser, també, un compromís social i no una estricta rebel·lia individual. En aquell temps va posar l'acció creadora al servei de la manca de moralitat de la societat, es manifestà contra l'ostentació i exaltà i escarní els símbols que fins aleshores constituïen  i eren els valors de la societat: aspecte, aquest, a què era molt sensible per l'exemple de la pròpia família, benestant, culta, amant i respectuosa de l'ordre social, al qual cal contribuir perquè els fets s'ajustin a les predicacions.'

De mica en mica es va acostar a les formes de vida religiosa i mística orientals i dels pobles anomenats primitius que el van influir en l'expressivitat plàstica. Més tard, li arribà la necessitat de descobrir les matèries. També explica Arnau Puig: 'Més que el color, potser el millor suport per a les expressions són les matèries, que ofereixen el color, però no les falses brillantors.'

Un dels artistes que ha mirat bé l'obra d'Antoni Tàpies i hi ha reflexionat abastament és el també artista Antoni Llena. Preguntat per la trascendència de la figura de Tàpies, Llena havia començat dient: 'És un dels pintors que considero cabdals d'aquest segle. Espero que el reconeixement que es mereix sigui…' Llavors es va parar i va confessar: 'Mira, és que no sé massa què dir-te en aquets moments, perquè em sembla que les paraules sonen ridícules. Estic afectat. Perquè malgrat que la seva mort era previsible, no me'n volia fer a la idea.'

Tàpies i el futur

Amb tot, Llena ha deixat escrits molts moments de relació amb l'artista i amb la seva obra. Hi va dialogar amb gran intensitat en l'exposició 'Tàpies vist per Llena' (1991), un encàrrec de la Fundació Tàpies. En el recull d'articles 'Per l'ull de l'art', Llena en parla molt d'Antoni Tàpies. Ens quedem amb una reflexió que era de present i de futur. Es titula 'Què serà de la pintura d'en Tàpies' (2005), i diu:

'…quin demà espera a la pintura de Tàpies, una obra que rastreja subsòls, que amalgama memòries en fementació? Sobretot si pensem que en Tàpies és percebut pels nostres contemporanis com un artista d'existència llarga i de producció copiosa, que demana esforç a l'hora d'encarar-s'hi—tot i que, sense haver aprofundit gaire, es pensen que l'han digerit pel sol fet d'haver-lo identificat estilísticament. A sobre, delerosa de novetat, una gran part de la crítica actual ha circumscrit la seva pintura a una època i l'ha desada com una nosa.'

I després, Llena continua. Som al 2006: 'He tornat a Campins per contemplar una volta més l'obra que en Tàpies ha fet durant l'estiu. A primer cop d'ull, m'ha semblat una producció sense tensió. Però ha estat una impressió momentània, superficial. Vista amb deteniment, he comprès que la manca aparent d'impuls no era sinó despullament. Tàpis ha depurat gest i plasticitat. S'ha desprès de gestualitat i ha talment reduït la gramàtica iconogràfica que, entre la cinquantena d'obres que he contemplat, sols hi he observat dues creus. (…) Aquest despullament mancat d'emotivitat fa que l'obra projecti un so imperceptible que va fent forat a l'orella de l'espectador. I aquest so imperceptible no és sinó el crit mig apagat d'un univers a la recerca de futures memòries. Memòries per a reviure-hi imperativament. Frisoses de vida. És per això que la pintura de Tàpies té futur.'

Mas diu que hi ha algunes similituds amb Escòcia, però que són casos diferents. 'El Regne Unit no és Espanya i Catalunya no es Escòcia. Catalunya, a Espanya té un pes molt més gran que no Escòcia al Regne Unit. Catalunya compta amb una població molt barrejada, Escòcia menys. Però el Regne Unit té una democràcia molt més forta i més amable que la d'Espanya', explica Mas, que reivindica poder disposar d'una sobirania fiscal com la del País Basc.

En l'entrevista, Mas també parla de les retallades que ha pres el seu govern, i les ha justificades per la necessitat de 'governarn per a les pròximes generacions i no per a les pròximes eleccions'. Però ha remarcat que les últimes eleccions celebrades han mostrat que hi ha 'una majoria silenciosa' que comprèn aquestes mesures.

El responsable dels estudis de català, el professor Stewart King, “Senior Lecturer in Spanish and Catalan Studies”, ha estat deixeble del professor Robert Archer, actualment catedràtic del King's College de la Universitat de Londres. Stewart King va estudiar llengua i cultura catalana i espanyola i ha completat el doctorat a Barcelona. L'any 1999 va tornar a Austràlia on, des de l'any 2002 organitzat anualment el Simposi d'Estudis Hispànics. És també coordinador del seminari de recerca en estudis hispànics.

Les principals línies de recerca del professor Stewart King se centren en la identitat catalana a la literatura, principalment en una anàlisi de la cultura catalana a la llum dels estudis postcolonials. L'any 2000 es va doctorar amb la tesi “Escribir la catalanidad. Lengua e identidades culturales en la narrativa contemporánea de Cataluña”. (Londres: Támesis, 2005).

El departament d'Estudis Espanyols i Llatinoamericans organitzarà enguany el Made in Catalonia Film Festival per celebrar i promocionar la introducció dels estudis catalans a la Universitat de Monash, que gràcies a aquest acord tornaran a ser presents a Austràlia. 

Més a Institut Ramon Llull

L'advocat agredit està disposat a no deixar passar l'agressió i anuncia que 'la setmana vinent, amb el meu advocat, formalitzaré una querella criminal contra els dos guàrdies'.

L'escrit de denúncia que va presentar ahir als mossos va acompanyat del comunicat mèdic del CAP Pujol i Capsada, del Prat de Llobregat, on es detalla les lesions sofertes: 'Eritema i lleu tumefacció al nivell de cara anterolateral (1/3 inferior) muscle esquerre, amb dolor a la palpació, molèsties a la palpació cara lateral esquerra del coll'.