La senyora Amira Cohen-Meir, estudiosa dels orígens dels assentaments hebreus a Itàlia, ja va venir a l’Alguer l’estiu passat per aprofundir els seus estudis i visitar el barri jueu de la ciutat, ara ha tornat amb el marit. L’ambaixador Gideon Meir , com ja va fer el seu antecessor Ehul Gol, ha manifestat al síndic Marco Tedde, el gran interès pel que va ser la colònia hebraica més important de Sardenya.
Els jueus arribats de Catalunya entre el 1328 i el 1331 van fundar l’assentament més important numèricament i econòmicament potent de l’illa. La colònia s’engrandí l’any 1370 amb l’arribada, determinada per les expulsions realitzades a França, d’un consistent grup d’hebreus provinents de la Provença. Entre els nouvinguts es trobaven els primers representants de la família Carcassona, que es convertiria en la més important a Sardenya.
L’any 1455, un descendent de Samuele, el primer Carcassona establert a l’Alguer, es casa. Les dades que resten impreses en el “ketubbah” recuperat no permeten conèixer el nom de l’esposa, però consenten saber, de la transcripció en hebreu, el nom de L’Alguer i l’antic sobrenom de la ciutat: “Barceloneta”.

La clau de l’èxit, segurament, es troba en la forma quasi espartana i continguda en els temps de lectura i d’exposició, i en el dia i l’hora insòlits en que es proposen: els dilluns a les 20.30.
Pere Lluís Alvau, després d’un estiu ocupat en la presentació de diversos autors i de les seves obres, i en la lectura e interpretació de les parts més importants de les “Confessions” de Sant Agustí, en aquesta temporada proposarà algunes variacions a la formula habitual dels recitals, i en determinades ocasions l’acompanyaran artistes i personatges de la cultura relacionats amb el mon de l’art com la música, el ballet, el teatre o el cinema.