• El Retrobament econòmic

  El primer viatge del Retrobament va ser una ocasió per reforçar els lligams culturals entre l’Alguer i Catalunya; en la situació de l’època, obrir un altre canal de comunicació a lluny de les persecucions del franquisme, tenia diferents significats per als intel·lectuals catalans. Cinquanta anys després el segon viatge obre la porta no només a la cultura i a la germanor, sinó també a la possibilitat de vehicular els intercanvis econòmics a través d’una llengua. Una vegada més l’encontre de dues comunitats, que comparteixen una història i una llengua comunes genera possibilitats d’enriquiment que no són solament culturals i humanes, sinó també comercials i econòmiques.

  Sardenya, a través de la seva porta preferencial, la ciutat catalanòfona de l’Alguer, i els Països Catalans, busquen avui un futur en diferents sectors de cooperació. Però, quin tipus de cooperació? Les dues regions tenen molt en comú des del punt de vista morfològic i de les matèries primeres disponibles i es troben a una hora d’avió de distància; al mateix temps però tenen teixits industrials, capacitats financeres i autonomia molt diferents. Les primeres idees i els primers contactes ja han començat a donar fruit, com per exemple les relacions entre emprenedors del vi, que han entrat en una segona fase , que portarà les primeres negociacions, o del sector del suro, amb l’assistència de les associacions i els gremis d’emprenedors.

  Però es tracta de contactes inicials, en salut però encara fràgils, no emmarcats en un context més ample i estratègic. I sense un altre esforç, el risc és que continuïn sent així, interessants però esporàdiques.

  Per això la cooperació i el diàleg han de ser B to B (business to business, entre empreses) però també, i sobretot I to I (institution to institution). Perquè sense un marc de referència clar i sense el suport actiu de les institucions públiques, la Generalitat per una banda i la Regione Autonoma della Sardegna, per l’altra, totes col·laboracions tindran un desenvolupament limitat.

  L’Alguer juga un paper essencial de comunicació i mediació, que no seria possible estrenar en un qualsevol altre poble o ciutat de Sardenya. Fins i tot Càller, la capital de la regió, amb un bon tros de història catalanoaragonesa al darrere, no té un terreny tan fèrtil per plantar-hi aquest tipus de llavor, com el que es troba al nord de l’illa.

  En començar un diàleg diari, fet de construcció de relacions, sense deixar fora les associacions d’emprenedors, les cambres de comerç i les universitats, serà possible trobar sempre més punts de contacte i recolzar sobre aquest coneixement mutu, els camins de les empreses i dels ciutadans. La participació de les universitats i les associacions és fonamental per tal de posar en comunicació els departaments de recerca, les associacions d’estudiants i de joves emprenedors. Les noves idees i les energies joves, en un entorn apropiat per fomentar els intercanvis i promoure l’esperit empresarial.

  Catalunya i Sardenya poden constituir el nucli principal d’un eix, que pot convertir-se en un exemple per a les altres regions del mediterrani. Un eix de qualitat agroalimentària, energies renovables, turisme, indústria cultural i innovació.

  • Xarxes socials
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 
    • 

     

Lo viatge del Retrobament

Veure reportatge "Lo Retrobament entre l’Alguer i Catalunya (1960-2010)"

Veure el vídeo de Lo Retrobament

Especials de Martí Crespo sobre el cinquantenari del retrobament

Primer reportatge: 'Retrobar-se amb la identitat'.

Segon reportatge: 'Retrobar-se amb el vi... i les virolles'.

Tercer reportatge: 'Retrobar-se al camp'.

Quart reportatge: 'Retrobar-se a classe'.

Viatja a l'Alguer

L'Alguer Ciutat del turisme

Consorzio Turistico Riviera del Corallo

 

•