Opinió

 

1/73>

Montserrat Serra

12.12.2014

Els escriptors, pagesos de la llengua

Em disposo a explicar la trobada que els mitjans vam tenir ahir amb el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Daniel Fernández. D'antuvi semblava una conferència de premsa rutinària, però a la pràctica va ser reveladora d'uns quants atzucacs amb què topa el sector del llibre.

Tot just d'arribar a la seu del gremi, al carrer de València de Barcelona, ens fan a mans una nota de premsa amb un titular que convida a l'optimisme: 'El gremi d'editors de Catalunya reivindica l'edició com a principal sector cultural del país'. Però, ai, ja es veu que és un titular de farciment, que no hi ha notícia al darrere. Daniel Fernández ha convocat la conferència de premsa perquè al vespre el gremi d'editors celebra la Nit de l'Edició. Són lluny, ja, aquelles festasses a l'hotel Arts, dels primers anys del segle XXI. Amb tot, el gremi mira de no perdre elegància, i avui l'aplec es fa a l'auditori de la Pedrera.

Però la crisi del sector és tan aclaparadora que tampoc no convida gaire a l'optimisme. Les xifres fan mal només de sentir-les: del 2009 al 2014, la facturació ha caigut de mil milions d'euros. Més del 40%: si el 2009 la facturació del sector editorial va ser d'uns 3.000 milions d'euros, el 2013 fou de 2.181 milions, a l'estat espanyol. Així i tot, assegura que les estimacions que poden fer per a aquest 2014 són optimistes, perquè la davallada es modera i la caiguda podria acabar essent d'un 5%.

Daniel Fernández només dóna les xifres referides al conjunt de l'estat espanyol. Quan algú li demana per les del llibre en català (perquè no han de ser forçosament iguals, oi?), diu que no les té, però que si la tendència es manté seran una mica millors que les del conjunt espanyol. Per què els periodistes sempre demanem al gremi que desglossi les xifres pel que fa a l'edició en català i el gremi no les té mai a punt? Que no representa els editors en llengua catalana, també?

Daniel Fernández s'ha proposat de ser l'home més optimista de la ciutat i explica que ha posat les vies per a fer 'unes quantes coses importants' aquest 2015: amb l'Ajuntament de Barcelona demanarà a la UNESCO que reconegui Barcelona com a ciutat literària i que s'inclogui en la xarxa de ciutats creatives i culturals. Amb el Departament de Cultura del conseller Mascarell, emprendrà un pla integral del llibre. Amb el Ministeri de Cultura espanyol, el més calent és a l'aigüera, però en destaca la reforma de llei de la propietat intel·lectual, que es començarà a aplicar l'1 de gener. Fernández, polit, assegura que tot i no ser la llei que els editors esperaven, és millor que la que hi havia fins ara.

Quan parla del pla integral del llibre, que diu que inclourà un pla de foment de la lectura, els companys, periodistes literaris, comencen a riure per sota el nas. Quants plans de foment de la lectura ens han venut aquests darrers anys? És un acudit? Fernández diu que està convençut que aquesta vegada serà un pla seriós. Aleshores hom li recorda el pla nacional de lectura 2012-2016, que el conseller Mascarell va presentar de bracet de la consellera Rigau a final del 2011. Se'n recorda ningú? Ai.

Però Daniel Fernández, d'optimisme incombustible, que sí, que aquesta vegada representants del sector es reuniran una vegada el mes amb el departament, i que el gremi demanarà que les polítiques s'acordin; que es fomenti la compra de llibres per part de les biblioteques, amb més dotació pressupostària; i així mateix a les escoles, fins a incentivar-ne la compra directa i tot; que es doni suport a les llibreries; que les escoles fomentin la lectura, etc. Però no hi ha cap calendari per a posar fil a l'agulla d'aquestes iniciatives, i en canvi el calendari polític del 2015 no fa pensar que aquest pla integral del llibre pugui arribar gaire enllà, si més no amb aquest govern. Tot i amb això, el president del Gremi d'Editors de Catalunya no defalleix en el seu perseverant optimisme.

Només quan li formulen una pregunta sobre els resultats de l'enquesta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que demostren una precarietat creixent de l'escriptor, Daniel Fernández aparta la bandera dels valors culturals del llibre i pren la bandera del llibre com a negoci. Es posa a la defensiva.

L'estudi de l'AELC conclou que una part de la precarietat dels escriptors prové d'uns contractes editorials, especialment dels grans grups, que no dignifiquen escriptors ni traductors, ans al contrari. El gremi i l'associació van pactar cinc modalitats de contractes el 2009. Però l'enquesta de l'AELC mostra que una part dels editors no fa servir aquests models i perjudica els escriptors (la situació és encara pitjor en el cas dels traductors).

La resposta de Daniel Fernández és que els models pactats no s'han pas de complir obligatòriament i que els editors tenen llibertat de contractació. Res més. Però l'editor ha de saber que la precarietat de l'escriptor no és bona per a ell, tampoc. Fem un paral·lelisme: en el món del vi, si el viticultor paga el quilo de raïm al pagès per sota del preu de cost, degrada la vida del pagès, en fa perillar la subsistència i l'empeny a abandonar el conreu de la terra --si no ell, els seus fills, que no voldran continuar aquella vida precària. Però sense pagesia no hi ha conreu de vinya, no hi ha vinya i difícilment hi haurà vi. Per tant, el viticultor a la llarga, també té les de perdre.

Així mateix passa en el món de l'edició: els escriptors i traductors són els pagesos de la llengua, els llauradors de la paraula. Si deixen d'escriure i de traduir, què publicaran els editors? 

Editorial