Opinió

 

1/50>

Xavier Vinyals

11.03.2014

Què volen aquesta gent?

El secretari d’estat per a l’esport i president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, ha sorprès tothom, cal suposar que perquè viu a Madrid, és del PP i governa a Espanya, amb unes declaracions en defensa del Barça per l’assetjament mediàtic i judicial al qual se sotmet al club actualment en relació al fitxatge de Neymar.

El primer que em genera aquest suport inesperat és recança. Al marge que Miguel Cardenal sigui el fill de Jesús Cardenal, un ex-fiscal general de l’estat a l’època d’Aznar, ell és un actiu de l’actual govern del PP i del mateix partit que, dia sí i dia també, demostren tenir com a objectiu prioritari la liquidació de la cultura i la nació catalanes. La llista de greuges és interminable i la negació sistemàtica que fan de l’existència d’una nació i una cultura diferenciada com la catalana només té paral·lelismes en l’actitud dels règims totalitaris més odiosos, passats i presents. Però és que en el camp concret de l’esport no té perdó la manera com l’estat espanyol intenta dilapidar les competències exclusives en matèria d’esport que té la Generalitat de Catalunya. Amb Cardenal al capdavant de l’esport espanyol, les federacions espanyoles s’han sentit més lliures que mai per imposar els seus criteris sobre les catalanes a Catalunya mateix, des de l’organització de campionats espanyols o internacionals gairebé per decret, la retirada unilateral de subvencions o aportacions pactades, l’abús en la presentació de demandes contra federacions catalanes, fins arribar a la imposició d’una llicència única que vol convertir les federacions catalanes en simples sucursals de les espanyoles. Però també cal denunciar que és amb el PP al poder quan l’assetjament a qualsevol moviment del Barça ha esdevingut intolerable, sent el cas Neymar la gota que fa vessar el got.

A ningú no se li escapa que al Barça li està tocant el rebre de forma exemplar per tot allò que significa a Catalunya. En els darrers anys, el fet que a cada minut 17’14’’ dels partits al Camp Nou una part molt nombrosa de l’afició hagi pres per costum cridar independència, el fet que el Barça faci ús del seu dret a tenir un idioma oficial als actes de la UEFA i partits de la Champions, el fet que, juntament amb altres clubs, hagi subscrit un manifest de suport al reconeixement internacional de les seleccions catalanes, hagi permès l’entrada de banderes estelades gegants, pancartes reivindicatives, hagi cedit el camp pel Concert per la Llibertat, hagi obert les portes del camp al pas de la Via Catalana i en general es mantingui implicat amb el procés polític que viu el país, tot plegat, a ulls d’Espanya, el fa còmplice, en paraules d’ells, del que passa Catalunya. I sense cap mena de dubte, és la seva transcendència a Catalunya i al món allò que l’ha situat en el punt de mira dels governants i líders de l’Espanya única i indissoluble amb la voluntat de desacreditar-lo. El senyor Cardenal tot això ho ha viscut i compartit. Ell forma part de l’elit espanyola que ha maltractat i maltracta els catalans i els culers pel fet de ser catalans. Si ara se’n sent culpable de forma sincera o no, tampoc no ho sabrem mai ni ens ha de preocupar. Si a Madrid el lapiden pel gest, serà una mostra més de com qualsevol declaració favorable als catalans és ràpidament contestada i callada amb mà ferma pel govern espanyol, fins i tot si prové d’un dels seus integrants; i voldrà dir, també, com d’estèrils arriben a ser opinions individuals com la del senyor Cardenal, malgrat el seu càrrec.

No s’hi val, senyor Cardenal, de participar del mal i després aparèixer com a perdonavides. Els qui avui li demanen el coll a Espanya són la prova que el maltractament envers Catalunya i el Barça ja està consumat. Vostè i els seus ja no ho poden arreglar. I els catalans hem perdut tota confiança en la justícia espanyola. Només ens deixen un camí de sortida i el prendrem.

Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes

Editorial