Opinió

 

1/73>

Mariano Ferrer

05.10.2012

Mariano Ferrer: 'La qüestió identitària serà important en la campanya electoral basca'

Al carrer hi ha dos motius de benestar electoral, fins ara desconegut. Per primera volta en aquesta democràcia tindrem unes eleccions no amenaçades per un possible atemptat d'ETA. Això dóna a la campanya oxigen, un aire fresc de benestar, perquè hom pot parlar amb claredat, sense tenir por de què diu. En segon lloc, després de molt de temps, l'esquerra abertzale pot presentar-se a les eleccions i jugar les seves cartes políticament.


Les principals qüestions d'aquesta campanya seran, fonamentalment, les que permeten als partits de distingir-se de la resta i de convèncer els electors que la cosa més segura és votar-los a ells, per la raó que sigui. És a dir, a l'elector que se sent espanyol i tem el 'contagi' català d'Euskadi (que s'hi revifi el pla Ibarretxe, per a entendre'ns), el PP se li oferirà com a penyora que continuarà essent Espanya. El PSE ha de situar-se entre aquests espanyolistes que aquí no són gaire estimats i els nacionalistes; per tant, es presentaran com els sensats que permeten la convivència al país, com han demostrat quan s'ha aconseguit el final d'ETA. El PNB, sabent que, ara que ETA ha acabat les activitats, la població està preocupada sobretot per la crisi, recordarà que l'economia del país mai no havia funcionat tan bé com quan governaven els seus i que el PSE ens ha deixat plens de deutes. I EH Bildu ens dirà que és hora de desar les fórmules del passat, que ens menat on som, i treballar per un país que vol ser allò que no li deixen ser, un país que es va empobrint perquè la dependència d'Espanya li impedeix de prosperar. En aquesta línia aniran els arguments --de fet, ja hi van. Les propostes concretes s'esbossaran, poc o molt, als programes electorals, que amb prou feines seran explicats, perquè ja sabem que les campanyes electorals són carnassa i prou.


La qüestió nacional serà important en aquestes eleccions basques en un sentit curiós: els qui tradicionalment han acusat els nacionalistes d'obsedir-se per la qüestió identitària són els qui més l'han invocada per fer por, perquè la gent temi que els nacionalistes no la portin allà on era abans, dividida i enfrontada. En canvi, els nacionalistes no esgrimiran tant aquesta qüestió, perquè els interessa més de mostrar-se preocupats pel benestar de la població.


No tinc estudis sobre els possibles resultats, però la meva impressió és que el PNB atenyerà el primer lloc. Hi ha gent que es pensa que l'esquerra abertzale serà la primera força, però no ho veig gaire clar. Crec que hi ha ha gent que ha votat l'esquerra abertzale en aquesta última fase que encara no vol confiar-li el govern de la comunitat autònoma. Una cosa és que molts vulguin que l'esquerra abertzale sigui a les institucions, i un altra que li vulguin atorgar la màxima institució.


Em penso que el PNB aconseguirà el primer lloc, i el punt més interessant serà saber quants escons li prendrà l'esquerra abertzale, que previsiblement obtindrà el segon lloc. Caldrà veure si hi haurà prou diferència de vots perquè, d'entrada, el PNB pugui governar tot sol, encara que sigui en minoria, sense haver de pactar ni amb el PSE ni amb el PP --cosa que no li plauria gaire--, o si la diferència serà massa justa i el PNB haurà d'entendre's amb el PSE o el PP.


El nou govern serà nacionalista, n'estic convençut. La qüestió és quin govern en sortirà, dels resultats. Perquè serà molt diferent que el PNB comenci governant tot sol i hagi de cercar adés el suport de Bildu, adés el del PSE o fins i tot del PP, o que d'entrada hagi d'aliar-se amb el PSE. Amb vista a un futur debat sobre un nou estatut i sobre l'autodeterminació, un PNB que pogués governar sol es trobaria en unes condicions molt diferents de les d'un PNB que hagi de recórrer al PSE o al PP per a poder governar.



Mariano Ferrer, periodista i analista basc, fou un dels fundadors del diari Egin.
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Editorial