La selecció catalana que jugarà avui és la millor en més de cent anys que fa que tenim combinat nacional. Els jugadors convocats per Cruyff per a jugar contra Tunísia són, tècnicament, la millor selecció que hàgim tingut mai. Però el mal és el de sempre: la impossibilitat legal de disputar competicions internacionals oficials i comprovar el bon nivell de Catalunya.

Em penso que la selecció catalana figura entre les sis més potents d'Europa i, fins i tot, del món. Cal destacar que a la selecció hi ha jugadors que són la columna vertebral del Barça, com Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi i Cesc, però no podem oblidar jugadors importants de l'Espanyol com Verdú, Amat, Álvaro Vázquez i Sergio García. Ni tampoc jugadors que juguen fora de Catalunya com Oriol Romeu, Bojan o Jordi Alba. Tots són jugadors de primeríssim nivell que no podem saber fins on poden arribar perquè l'estat espanyol no ens ho permet, però que són a l'altura de seleccions com Itàlia, els Països Baixos, Alemanya i Anglaterra.

El partit amb Tunísia és interessantíssim, si tenim en compte que els partits d'exhibició, com el d'avui, necessiten pressupostos molt elevats per a tenir seleccions de primer nivell mundial. Tunísia és una selecció de molt nivell que es prepara per a la Copa d'Àfrica i que ja és considerada un dels equips sorpresa de la competició. És un equip fort, amb jugadors molt competitius que volen presentar una bona imatge jugant al costat de futbolistes del nivell de Puyol, Cesc, Xavi, Piqué i companyia. Per ells, la possibilitat d'haver-se-les amb jugadors d'aquest nivell fa que es prenguin el partit d'avui amb molta seriositat. Són jugadors molt disciplinats, que oferiran un bon espectacle. Que la selecció catalana s'ha de prendre el partit seriosament, ho confirma l'alineació que ha convocat el seleccionador Johan Cruyff.

Caldria veure què passaria a la selecció espanyola, si tots aquests jugadors no es veiessin forçats a jugar-hi. És evident que no figuraria, ni de bon tros, dins l'elit del futbol mundial com ara. Com passa en uns altres esports, com l'hoquei patins, el waterpolo i en molts més, som davant un cas de parasitisme nacional esportiu. La selecció espanyola té una columna vertebral feta de jugadors catalans. Fins i tot cal destacar el cas de Valdés, que no juga amb Espanya perquè la seva funció s'ha reservat a Iker Casillas, però que és reconegut a tots els fòrums futbolístics mundials com el millor porter del món actualment.

La possibilitat de veure's relegada a ser una selecció de segon nivell fora de l'elit mundial explica en bona part aquest afany d'impedir el reconeixement oficial internacional de la selecció catalana en tots els esports. El documental 'Fora de joc' que ahir va emetre TV3, després d'haver-lo vetat uns quants anys, demostra clarament aquest objectiu rotund de l'estat espanyol d'impedir per tots els mitjans el nostre reconeixement.


Ferran Espada, codirector del 9 esportiu.

El mal és el de sempre: la impossibilitat legal de disputar competicions internacionals oficials i comprovar el bon nivell de Catalunya.

Com passa en uns altres esports, com l'hoquei patins, el waterpolo i en molts més, som davant un cas de parasitisme nacional esportiu.