Youtubers: els nous ídols quotidians

  • La irrupció d'aquest fenomen ha fet més casolana la relació entre els fans i aquests nous líders de masses

VilaWeb
Gerard Paz
28.04.2016 - 13:31
Actualització: 28.04.2016 - 13:38

Quan parlem de vídeos online, ràpidament ho associem amb You Tube. Amb el naixement d’aquesta xarxa social, per primera vegada, els mitjans de comunicació adquirien forma de persona: els ‘Youtubers’. Qualsevol usuari de la xarxa social tenia la potencialitat d’esdevenir un mitjà de masses. Des de diaris personals fins a tutorials, passant per vídeos de gatets, aquests usuaris han canviat de manera radical el món de la comunicació i l’entreteniment.

Què és un Youtuber?

D’aquest clarobscur, d’aquest xoc entre el l’antic i el nou món, neixen els monstres -en el bon sentit de la paraula- dels ‘Youtubers’. Un ‘Youtuber’, com a terme -si existeix-, és simplement una persona que penja vídeos a You Tube. No obstant això, l’enorme creixement de la plataforma va dotar a aquests usuaris d’un poder amagat, preparat per ser explotat. “Han aparegut nous comunicadors que conformen tot un nou ecosistema de creació audiovisual”, explica Jordi Sánchez-Navarro, doctor en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull.

La irrupció dels usuaris com a actius determinants ha trasbalsat l’oferta de l’entreteniment i ha fet bona la màxima del ‘do it yourself’. Són personatges que han arribat a moure centenars de milers de persones en un esdeveniment o que han sigut capaços de fidelitzar milions de fans. El ‘Youtuber’ amb més subscriptors de l’Estat espanyol és el que s’amaga sota el pseudònim de ‘ElRubiusOMG’, que actualment aplega gairebé 18 milions de subscriptors al seu canal, més que tota la població dels Països Catalans.

“Ser ‘Youtuber’ implica adquirir el domini sobre un seguit de tècniques audiovisuals que et poden arribar a acostar a professionals”, diu Antoni Roig, doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC . “La clau és, precisament, l’aproximació informal, desenfadada, propera, en certa manera ‘anti-televisiva’”, afegeix. Aquesta clau sobre la que ens parla el professor Roig és la relació de proximitat i afinitat entre els ‘Youtubers’ seguits i la resta d’usuaris, els quals conceben sovint una amistat amb el seu “ídol” del canal. El petit reproductor de vídeo, doncs, ha passat la mà per la cara a la fredor de la televisió, oferint un producte casolà, distès i extremadament variat, que ha desembocat en un autèntic fenomen de masses entre joves -i no tant joves-.

La cara i la creu

La viralitat de la xarxa social ha servit de trampolí per a moltes joves per tal d’aconseguir fer-se un nom dins d’una esfera una mica més gran. És a dir, arribar a viure de You Tube és molt difícil, no obstant, és menys complicat guanyar una dimensió pública que el catapulti cap a nous projectes. És el cas d’Outconsumer, qui va començar fent vídeos dins el seu canal i ha acabat fent programes a la televisió. Mica en mica es va anar fent un lloc dins el sector i va anar polint la seva marca personal. Tot això, admet que ser un personatge públic té els seus desavantatges també. “Em sento responsable del què dic a cada vídeo perquè sé que qui m’escolta li importa la meva opinió”, confessa Outconsumer, “així que sempre intento llançar missatges positius i útils”.

D’altra banda, n’hi ha que no senten massa responsabilitat sobre el què diuen perquè, senzillament, dir tot el què pensen forma part del seu ‘modus operandi’ dins la xarxa social. És el cas de ‘Gemma The Fucker’, una barcelonina que acumula unes 3 milions de visites al seu canal. “Jo utilitzo You Tube com un diari personal per explicar allò que m’inquieta a qui em vulgui escoltar”, apunta, “i no noto cap mena de pressió a sobre perquè la pauta dels meus vídeos la marco només jo”, afegeix. Per gustos, colors. Aquests dos models d’usuaris actius reflecteixen l’eclecticisme d’aquesta xarxa social.

El fet de ser un personatge públic, a més, fa que guanyin molts seguidors. Però també molts detractors. La plataforma social aglutina tal varietat de vídeos que és impossible que tot agradi a tothom. Així doncs, esdevenir un personatge públic té la conseqüència, per força, dels ‘haters’. Aquest terme prové de l’anglès i deriva del verb ‘to hate’, que en català es tradueix com a “odiar”. Outconsumer assegura que “un hater és aquella persona que t’estima malament, però que en el fons t’estima”. “Els haters volen estimar-te, però no saben com, per això es miren els productes. És molt pitjor el passotisme, que la gent passi de criticar el què fas”, afegeix el Youtuber.

La xarxa social del vídeo pot arribar a donar molta popularitat. Però, compte que aquesta pot estar bastida amb fonaments de sorra. “Malgrat que es parli molt de ‘viure de You Tube’ la realitat és molt diferent i malgrat l’impacte social de l’activitat del ‘Youtuber’ sol ser una plataforma de cara a poder accedir a altres formes de finançament” explica el doctor Antoni Roig.

El finançament dels usuaris

Però realment aquests famosos viuen del petit reproductor? Els ingressos d’un usuari mínimament consolidat poden provenir de quatre fonts diferents: les visites que tinguin a cada vídeo, les donacions dels seus propis seguidors i subscriptors, les propagandes i/o patrocinis amb les marques i finalment les campanyes que portin a aplegar fans en esdeveniments importants. És a dir, que els únics ingressos pròpiament com a ‘Youtubers’ els obtenen de les visualitzacions que tinguin els seus vídeos.

Finançament dels Youtubers

Ara bé, tot i que la xarxa social paga poc als usuaris “top”-en relació a la incidència que tenen aquests dins la societat-, aquesta xarxa social és sens dubte una plataforma excel•lent per donar-se a conèixer i, qui sap, acabar signant contractes de propaganda o engegant campanyes.

En el seu sector, You Tube ha arribat a aconseguir un poder total sobre el format vídeo fins al punt d’haver-lo monopolitzat. Dins el món del vídeo, aquest trampolí d’entreteniment ha redefinit el paradigma de “si no apareixes a Google no ets ningú”. Si no penges un vídeo a You Tube, doncs, possiblement no el veurà ningú.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any