03.02.2017 - 02:00
|
Actualització: 03.02.2017 - 10:28
L’artista castellonenc Xavier Arenós acaba d’inaugurar l’exposició ‘La presència i l’absència‘ a l’Institut Valencià d’Art Modern, on serà fins al 7 de maig. S’hi apleguen obres fetes amb tècniques ben diverses: des del dibuix a la instal·lació passant per la fotografia.
La mostra evoca els fantasmes del període de la Segona República espanyola, precisament enguany que es commemora el vuitantè aniversari de la capitalitat de València. Arenós hi aborda un dels motors fonamentals de la seva obra: la reflexió sobre la memòria i el pes del passat. Aquesta mirada enrere és enigmàtica, ambigua i suggeridora, perquè defuig lectures evidents i maniquees. L’artista diu que la història és plena de matisos i cal tornar al passat per reactivar la millor part d’una època que té aspectes revisables.
L’autor ha estructurat la mostra en dos àmbits inspirats en esdeveniments que van passar a València quan va ser capital de la República espanyola, des de novembre del 1936 a l’octubre del 1937. El primer s’inspira en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 i se’n deriven quatre obres. Una és un díptic fotogràfic al·legòric a la mort de la utopia republicana, un altre és una peça escultòrica integrada per tres columnes idèntiques a les que van compondre el pavelló i que es mantenen suspeses en l’aire. La tercera és una instal·lació en què diverses banderes es transformen en un taüt i la quarta una composició formada per vint-i-quatre dibuixos fets amb la tècnica de frottage, col·locades sobre el seient d’una cadira de l’època i que són una metàfora de la duresa de l’exili.
La segona part de l’exposició va dedicada a l’Institut Obrer, considerat un paradigma de la innovació pedagògica i que s’instal·là a València com una experiència pionera. Sobre aquesta institució, Xavier Arenós ha confeccionat tres instal·lacions. Franja vermella i negra és un audiovisual que juga amb els colors emblemàtics de la CNT, Arc voltaic exhibeix una notícia, un llibre i una peça escultòrica que imita un pupitre i Dibuixar una estrella de cinc puntes, en què una sèrie de fotografies i un banc de fusta en forma d’estrella irregular serveixen per a qüestiona el tema de l’eugenèsia, molt en voga en aquella època.
