15.01.2017 - 10:06
|
Actualització: 16.01.2017 - 00:03
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
L’òpera ‘Werther’, amb música de Jules Massenet i basada en la novel·la de Goethe, torna aquest diumenge al Gran Teatre del Liceu de Barcelona després de 25 anys des de la seva última representació amb una minimalista i molt física producció de Willy Decker, de la Òpera Frankfurt, i un elenc doble compost pel tenor polonès Piotr Beczala amb la soprano Anna Caterina Antonacci, i el català Josep Bros amb la francesa Nora Gubisch.
En roda de premsa dilluns, la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha assegurat que és rar que no s’hi hagi interpretat més vegades aquesta òpera, tal com succeeix en altres teatres europeus, i ha avançat que la producció, amb direcció musical d’Alain Altinoglu, té una estètica “molt neta i molt clara”, a més de molt precisa, que dóna espai als personatges per desenvolupar-se a la seva manera.
“Com tota producció de Decker, és una direcció escènica ben determinada i amb flexibilitat perquè cada artista pugui desenvolupar la seva manera i persona”, ha dit Scheppelmann, que ha afegit que l’ambientació és abstracta, amb espai i profunditat per donar pas a una història tràgica i romàntica.
La producció és atemporal i manté un impacte a nivell psicològic i també estètic “d’una gran bellesa”, a més de ser molt maca, romànica i amb una melancolia perfecta per a aquest moment de l’any, ha afegit.
ESCENARI INCLINAT
A nivell interpretatiu, la producció resulta molt física per als intèrprets, que s’enfronten amb una posada en escena inclinada sobre la qual corren els cantants, ha explicat Beczala: “Hem d’actuar molt, córrer sobre l’escenari, i és difícil perquè està bastant inclinat”.
Després d’apuntar que Barcelona és un dels seus llocs favorits, Beczala –que debuta amb una òpera escenificada al Liceu– va detallar que va començar amb aquesta representació a Frankfurt com un jove Werther, i ha afegit que l’agrada no només per minimalisme, sinó perquè “combina modernitat i tradició” al seguir la partitura però jugar amb els símbols.
Beczala ha celebrat que, després de moltes interpretacions, ha aconseguit desenvolupar al seu propi personatge de Werther, que resulta atemporal, i ha afegit: “Has de tenir la teva veritat en el paper”, davant d’un protagonista que no és un noi bo, sinó que és algú egoista, que situa per sobre de les coses i és asocial.
Bros ha descrit a Werther com un personatge que “voreja la bipolaritat”, i que pot resultar molt excèntric, el que a l’hora d’interpretar-lo planteja un gran desgast físic, però sobretot psicològic, donats els contrastos del personatge dins d’una obra molt intensa.
“Les seves reaccions són molt enèrgiques i molt vitals. És un home que té molta vida dins i no sap rebre un no”, ha explicat Bros, que ha subratllat la gran intensitat del personatge i del duo que entaula amb Charlotte –el seu amor impossible–.
En el paper de Charlotte, la soprano italiana Anna Caterina Antonacci ha exalçat es tracta d’una producció “molt abstracta i neta” en què encarna una dona atrapada en un matrimoni que no ha elegit, donant notes psicològiques i sentimentals a tots els seus moviments.
També en el paper de Charlotte, la mezzosoprano francesa Nora Gubisch, descendent del músic Ricard Viñas, ha celebrada el vincle artístic entre els intèrprets amb el recorregut d’aquesta producció, i afegit: “Fem cadascuna Charlotte molt diferent. És apassionant que amb la mateixa partitura anem a fer cadascuna un paper amb el nostre temperament”.
