09.06.2019 - 01:50
El judici contra el procés és a punt d’acabar-se. Dimarts els advocats exposaran els seus informes de defensa i dimecres cada acusat tindrà quinze minuts per a fer la seva darrera intervenció. Després, el president de la sala, Manuel Marchena, donarà el vist per a sentència i posarà fi a quatre mesos de judici.
[VÍDEOS] Els cinc moments clau de les declaracions dels presos que tomben el relat de l’estat
Per la sala del Suprem han passat vora cinc-cents testimonis, que han deixat moments destacats. VilaWeb ha fet una selecció dels més rellevants. Vegeu-la:
12 de febrer: La policia impedeix l’entrada dels familiars el primer dia del judici
El primer dia del judici contra el procés diversos familiars dels presos polítics van haver de suportar a primera hora del matí un tracte deplorable al Tribunal Suprem espanyol. Malgrat que cada família tenia dues cadires reservades dins la sala, es van trobar que la policia havia muntat un gran cordó de seguretat al voltant de l’edifici i els va posar molts entrebancs per a accedir-hi.
21 de febrer: El correu de Xabi Strubell
L’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez va ridiculitzar el fiscal Javier Zaragoza quan presentava una prova recordant que Marchena havia aparegut als polèmics whatsapps del portaveu del PP al senat espanyol, Ignacio Cosidó, que es vantava que controlarien la sala del Suprem ‘per darrere’ amb la renovació de la cúpula judicial espanyola. El fiscal havia mostrat a Sànchez un correu electrònic rebut a la seva adreça d’un home anomenat Xabi Strubell, que suggeria d’aparcar vehicles particulars davant els col·legis electorals per impedir l’actuació de la policia espanyola durant el Primer d’Octubre. Fent el paral·lelisme amb el cas de Marchena i Cosidó, Sànchez va dir que ignorava el contingut del missatge i, fins i tot, va demanar que es comprovés si havia arribat a llegir-lo.
27 de febrer: Reguant i Baños es neguen a respondre Vox
Els ex-diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant van comparèixer al Suprem com a testimonis però no van arribar a declarar. Havien estat cridats com a testimonis pel partit d’ultradreta Vox, i Baños, primer a comparèixer, va dir que per dignitat democràtica i antifeixista no hi respondria. En la mateixa línia, Reguant va dir que no volia respondre a un partit masclista i xenòfob. El Suprem va multar cadascun amb 2.500 euros i va enviar el cas al Jutjat de Guàrdia de Madrid per tal que determini possibles responsabilitats penals. Dijous, Reguant i Baños van recórrer contra la multa argumentant que respondre Vox els podia perjudicar moralment.
5 de març: La ‘trampa del Fairy’ d’Enric Millo
L’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo va culpar el govern de la Generalitat d’haver fet una crida el mateix 1-O perquè els ciutadans anessin a ‘defensar les urnes i els col·legis’, fet que va originar ‘veritables muralles humanes’ per a ‘impedir l’actuació de la policia’. Millo va assegurar que l’1-O hi va haver més imatges que no va veure per la televisió, però que li havien explicat els agents, com ara ‘la trampa del Fairy‘, consistent a vessar detergent a l’entrada d’alguns col·legis per fer caure els agents i donar-los puntades.
14 de març: Trapero explica l’avís dels Mossos al govern; la pregunta sorpresa de Marchena
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va explicar que a la reunió entre els comandaments de la policia catalana i el govern del 28 d’octubre va advertir el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn que els Mossos serien fidels a la legalitat vigent i a la constitució espanyola i que no compartien el procés d’independència. ‘Els vam instar a complir la legalitat, que no s’equivoquessin amb nosaltres.’ Trapero va fer l’explicació responent a Marchena, que va prendre la paraula per interrogar-lo. Trapero és l’únic testimoni que Marchena ha interrogat i, de fet, l’advocat Jordi Pina va denunciar la indefensió en què la pregunta deixava els seus clients.
19 de març: Marina Roig caça un guàrdia civil mentint
L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, va protagonitzar un cara a cara amb Marchena quan va posar de manifest que el guàrdia civil que declarava en aquell moment mentia. Segons l’agent, el dissenyador gràfic Enric Vidal havia dit en la declaració de la instrucció que l’anunci de les vies del tren l’havia fet Òmnium i que el pagaria la Generalitat: ‘Tinc la declaració davant, i no hi consta aquesta menció’, va dir Roig. Marchena la va tallar i li va demanar que fes preguntes i que no ‘ressuscités totes les diligències dels atestats’. ‘Només poso de manifest que ha faltat a la veritat en la declaració d’aquest matí’, s’hi va tornar l’advocada. Llavors Marchena va accedir a deixar-ne constància i va advertir el testimoni que la declaració era sota jurament.
21 de març: Les ‘mirades d’odi’ que van veure els guàrdies civils
Un sots-tinent de la Guàrdia Civil responsable del registre a Unipost de Terrassa el dia 19 de setembre (i on van trobar sobres per a la designació dels membres de les meses) va parlar de ‘l’odi’ que va veure a la cara dels manifestants quan va declarar com a testimoni. ‘Per primer cop en la meva carrera vaig veure el reflex de l’odi en la cara de la gent’, va dir.
4 d’abril: Pina s’indigna per les mentides d’un guàrdia civil: ‘És que ara mateix ho veig’
L’advocat Jordi Pina es va enutjar per les mentides reiterades d’un agent de la Guàrdia Civil que el Primer d’Octubre va intervenir a l’escola Castell de Dosrius. Pina li va demanar reiteradament si quan van entrar al pati de l’escola van tirar a terra un home que s’acostava a parlar-los i que ni tan sols es van aturar. L’agredit fou Marc Bosch, batlle del municipi, i va haver de ser traslladat a l’hospital de Mataró. Dies més tard fou citat a declarar investigat per ‘resistència a l’autoritat’. Vegeu-ho ací:
Pina, que tenia el vídeo davant, al seu ordinador, però que no el podia reproduir a la sala per la prohibició de Marchena, es va indignar quan l’agent negava els fets. ‘És que ara mateix ho veig!’, va exclamar. Marchena li va cridar l’atenció amb ironia: ‘Podem fer una cosa: testifiqui vostè, en compte del testimoni.’ Pina va voler deixar constància del motiu de la indignació, però Marchena el va tallar i el va amenaçar: ‘Vejam si les seves explicacions agreugen la seva actitud.’
17 d’abril: L’acusació intenta fer passar dues vegades el testimoni del mateix policia espanyol
El 17 d’abril Marchena va cridar a declarar l’inspector de la policia espanyola 087576, però tan bon punt va entrar a la sala, l’advocat Jordi Pina va fer notar que aquest testimoni ja havia declarat anteriorment. ‘Sí, efectivament, vaig comparèixer dijous passat a la tarda’, va confirmar l’agent. Aquesta situació va fer gràcia al tribunal, que normalment no permet rialles durant el judici, i Marchena en va fer broma: ‘Què faríem sense vostè, senyor Pina?’ En compte de manifestar l’enuig perquè s’hagués intentat fer escoltar dues vegades la declaració del mateix agent, les defenses i els presos polítics també van riure. Marchena va excusar el fet dient que, atès que hi havia programades les declaracions de més de cinc-cents testimonis, que hi hagués hagut només un error és tot un èxit i li va demanar a Pina que ‘estigués atent’.
25 d’abril: David Fernàndez; ‘Si l’autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident’
L’ex-diputat de la CUP i impulsor d’En Peu de Pau David Fernàndez va declarar com a testimoni per descriure el pacifisme del sobiranisme català i la seva experiència en el setge de la seu de la CUP el 20-S. A preguntes del lletrat Benet Salellas, Fernàndez va dir que era perfectament conscient que el referèndum del Primer d’Octubre havia estat prohibit i que va desobeir a consciència: ‘Si l’autodeterminació és delicte, em declaro obertament culpable i reincident. Perquè mentre continuï essent delicte, continuaré desobeint i reincidint fins que el dret d’autodeterminació no sigui un delicte, sinó un dret democràtic.’
30 d’abril: Un votant de la Ràpita s’emociona relatant al Suprem l’horror de la Guàrdia Civil l’1-O
Joan Pau Salvadó, un testimoni que el Primer d’Octubre era al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), va dir que l’actuació de la policia espanyola va ser un ‘cop molt fort’ perquè s’esperaven que seria com el 9-N. Segons que va explicar, els agents van entrar al pavelló sense dir res ni parlar amb ningú i van començar a treure’n gent. Posteriorment, van arribar els antidisturbis. ‘Ens van estomacar, ens picaven al cap sense miraments, a les parts baixes, al fetge, i els més alts, quan s’acotaven pel dolor dels cops els obrien el cap. Recordo el so de les porres, veia amics i coneguts del poble’, va detallar emocionat. L’home va dir que els cops de porra li havien deixat la cama ‘adormida’ i que havia necessitat assistència mèdica. També va dir que la gent cridava ‘desesperada i amb por’ i que alguns protegien les dones dels cops.
7 de maig: Joan Bonanit revela el seu rostre i nom real, Joan Porras
El jove Joan Bonanit, que durant els mesos que els presos polítics homes van ser a la presó dels Lledoners els deia ‘bona nit’ cada dia, va declarar com a testimoni al judici i, en fer-ho, va revelar el seu nom real, Joan Porras, i el seu rostre, que sempre havia mantingut en secret. Joan Bonanit va explicar que el Primer d’Octubre va anar a votar a l’institut Pius Font i Quer de Manresa i que no hi va anar ni la policia espanyola ni la Guàrdia Civil. ‘Sí que hi havia els Mossos d’Esquadra’, va dit, i va explicar que els agents van parlar amb uns advocats, van entrar al col·legi i van sortir-ne amb les urnes.
9 de maig: Nemesio Fuentes, el policia espanyol independentista
Un dels testimonis més carismàtics citats per l’advocat Jordi Pina fou Nemesio Fuentes, un agent de la policia espanyola jubilat, de Sant Joan de Vilatorrada, que es va presentar a les cinc del matí al col·legi electoral, l’institut Quercus, i que es va oferir de voluntari per a formar part d’una mesa. Fuentes va explicar que van poder anar votant tot el matí i va recordar la impressió que els van fer les imatges de camises estripades i de cares ensangonades dels ferits que anava deixant en diversos col·legis de Barcelona i de més municipis catalans la Guàrdia Civil i el cos policíac en què havia servit durant vint-i-cinc anys.
14 de maig: María Luisa Carrillo, votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’
María Luisa Carrillo, una votant de l’1-O agredida brutalment per la policia espanyola mentre sortia del CEIP l’Estel de Barcelona, va declarar al Suprem espanyol per la defensa de Jordi Cuixart. Carrillo va explicar amb ímpetu la seva experiència i el magistrat Manuel Marchena la va tallar i li va demanar que es calmés. ‘No estic intranquil·la, estic indignada, que és una cosa diferent’, li va respondre.
14 de maig: Marchena boicota Marina Garcés i comet un error que pot significar la nul·litat del judici
Al llarg del judici molts agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola que van testificar van explicar com s’havien sentit l’1-O i els dies anteriors i posteriors a Catalunya. Era habitual de sentir que els recordava els anys de violència al País Basc, que havien tingut por i que estaven corpresos per les mirades d’odi. En canvi, Marchena va impedir a un testimoni proposat per la defensa de Jordi Cuixart, la filòsofa Marina Garcés, d’expressar la sensació que va tenir l’1-O arran de la violència policíaca. No la va deixar parlar de la por i la va tallar quan volia explicar que estava ‘al·lucinada’ per les escenes de violència.
Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau, una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Marchena va impedir-ho de manera reiterada. En aquesta obstinació, Marchena va cometre un error que pot significar la nul·litat del judici al Tribunal d’Estrasburg perquè va contestar ‘molt millor’ quan Salellas va dir que, si no ho podia demanar, no faria més preguntes.
23 de maig: La lliçó de llengua catalana d’una filòloga que deixa bocabadat el Suprem
La filòloga Gemma Rigau, vice-presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va assistir al Suprem per defensar una prova pericial filològica aportada per la defensa de Joaquim Forn. Rigau va fer una anàlisi de la primera frase de la introducció d’un informe dels Mossos d’Esquadra que la fiscalia espanyola fa servir a l’escrit d’acusació per demostrar la rebel·lió i la participació clau dels Mossos en el referèndum. La frase deia: ‘El dia 1 d’octubre de 2017 s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya’. I es va traduir al castellà per: ‘El día 1 de octubre se ha de celebrar el referéndum de autodeterminación de Cataluña.’ La filòloga, en una intervenció divulgativa però contundent, va explicar detalladament que la frase en castellà pot tenir un sentit imperatiu, d’ordre, de Forn envers els Mossos, però que en català té un caràcter enunciatiu.
