‘Veritats de mentida’ i la necessitat d’obrir el debat de la ‘postveritat’

  • TV3 estrena aquest vespre el documentari ‘Veritats de mentida’, seguit un debat televisat i interactiu dins del festival Docs Barcelona

VilaWeb
Redacció
23.05.2017 - 02:00
Actualització: 23.05.2017 - 03:43

TV3 estrena avui un documentari de producció pròpia dedicat a analitzar el fenomen de l’anomenada ‘postveritat’, o el que és el mateix, la proliferació de notícies falses i la manipulació de l’opinió pública mitjançant les xarxes socials. ‘Veritats de mentida’, un treball de Montserrat Besses realitzat per Marc Rodríguez i en què han treballat conjuntament els serveis informatius de la cadena i el departament de Nous Formats, s’emetrà aquest vespre al programa ‘Sense ficció’ i vol endinsar-se en l’anomenada ‘postveritat’, els seus mecanismes, conseqüències i també les vies per combatre-la.

El film es pregunta quina és la relació de la societat actual amb la veritat i la mentida, què ha fa possible la supervivència dels anomenats ‘fets alternatius’, i quin hauria de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquest context. ‘Si l’hem fet és per ajudar la ciutadania a tenir esperit crític i ajudar-la a intentar discernir entre la veritat i la mentida’, explica el cap d’informatius de TV3, David Bassa.

El projecte recorre a una quinzena de veus expertes en l’àmbit del periodisme i la comunicació, com el president de The New York Times, Mark Thompson, el cap d’informatius de la televisió pública alemanya (ZDF), Peter Frey, el director de VilaWeb, Vicent Partal, el periodista polític de The Washington Post, Ed ‘O’Keefe, el filòsof José Antonio Marina i el professor de Comunicació i Social Media de la UOC, Ferran Lalueza, entre altres.

A través del seu testimoni i de la feina periodística dels seus autors, es pregunta quines són les implicacions de la ‘postveritat’, de la proliferació de notícies falses i la seva capacitat per manipular l’opinió pública, ja sigui amb fins polítics o econòmics.

Interessos ideològics i econòmics
Els interessos ideològics i econòmics són els que mouen les notícies falses a les xarxes o a les pàgines de notícies sensacionalistes, constata el documental. En són exemples la política comunicativa del president nord-americà, Donald Trump, i els seus ‘fets alternatius’ (falsedats o interpretacions esbiaixades de la realitat, en paral·lel als seus atacs constants a la premsa per difondre, suposadament, ‘notícies falses’ o fake-news), o les notícies dubtoses però cridaneres que reprodueixen pàgines sensacionalistes però també mitjans generalistes pels beneficis econòmics en forma de publicitat.

L’allau informatiu que s’esdevé gràcies a l’univers de les xarxes socials i la immediatesa informativa a què són sotmesos els mitjans de comunicació són terreny abonat per a les mitges veritats, les mentides, les manipulacions i les notícies falses, segons que explica la directora del documentari, Montserrat Besses. Per la periodista, en aquests moments ningú no té mecanismes per a quedar-ne fora; ‘l’allau és tan gran que resulta molt difícil de combatre’, lamenta.

I és que des del moment en què qualsevol pot ser un informador des del seu telèfon intel·ligent, tal com apunta David Bassa, la circulació d’informacions falses o de les quals simplement no es coneix l’origen és immensa.

Algunes conclusions d’un debat necessari
Malgrat tot, el documental també apunta conclusions sobre com el periodisme que es vol rigorós ha d’afrontar el fenomen. En aquest sentit, els fact checking (o comprovació dels fets) comencen a estendre’s entre determinats mitjans de comunicació, i també per part de plataformes de mitjans o periodistes preocupats per la veracitat de les informacions que poblen la xarxa i els mitjans sense haver-se contrastat.

El documentari, a més, posa en qüestió la pretesa llibertat amb què els ciutadans configuren avui la seva dieta informativa -gràcies a la ingent quantitat de plataformes informatives i xarxes socials-. En aquest sentit, trenca el tòpic d’un univers d’informació i contraposa la idea de bombolles o cercles alimentats pels algoritmes informàtics (de Google, Faceboock o Twitter) en base a les nostres pròpies cerques i rutines digitals, que redunden un tipus de relacions a les xarxes, de notícies seleccionades i de visions sobre els fets.

Programació especial sobre la ‘postveritat’
‘Veritats de mentida’ s’emet aquest vespre al programa ‘Sense ficcio’ (el podreu recuperar després al portal 3alacarta). TV3 dedicarà una programació especial a la ‘postveritat’ i per això, després del documentari, emetrà el debat interactiu que se celebrarà en directe al CCCB en el marc del festival Docs Barcelona. Aquest debat (‘Veritats compartides’) serà conduit per la mateixa Montserrat Besses i el periodista Pere Bosch, comptarà amb diversos periodistes i professionals de la comunicació i la docència, en interacció amb els telespectadors a través de les xarxes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any