28.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 29.05.2019 - 14:17
Els partits verds de tot Europa han obtingut un gran resultat en aquestes eleccions al Parlament Europeu, amb el nombre més alt d’eurodiputats de la història. Com més va, més força tenen per a influir en el debat europeu sobre el canvi climàtic.
Els Verds i l’Aliança Lliure Europea (ALE) formen part del mateix grup parlamentari de la cambra, on aplega els partits sobiranistes de diversos territoris, com ara Compromís i ERC. A les eleccions europees del 2014, l’ALE va obtenir 58 escons, el millor resultat que havia fet fins llavors. A les eleccions d’aquest cap de setmana ha tornat a batre un rècord, amb 69 escons i un augment molt important a gran part dels estats.
L’ecologisme entra en el debat públic
La lluita contra el canvi climàtic ha passat a ser una preocupació majoritària entre els ciutadans d’Europa. El darrer Eurobaròmetre, del mes de març, indica que és la quarta preocupació més important dels habitants europeus. De fet, a partir de múltiples respostes, és la preocupació principal en set estats: Suècia (79%), els Països Baixos (73%), Dinamarca (68%), Finlàndia (65%), Bèlgica (57%), Luxemburg (56%) i Alemanya (55%). En tots, els ecologistes hi han aconseguit representació.
La màxima expressió d’aquesta preocupació és Fridays for Future, un moviment promogut per la jove sueca Greta Thunberg, que ha fet sortir al carrer centenars de milers de joves de tot el continent per exigir accions concretes als governs estatals, en un compte enrere per a salvar el planeta.
Els verds, referents de l’esquerra
Uns dels grans vencedors d’aquestes eleccions han estat els verds d’Alemanya, que per primera vegada han estat segona força, amb 21 escons i un 20,5% dels vots, darrere tan sols de la CDU d’Angela Merkel. Els verds, amb Ska Keller de cap de llista, han superat el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya i han esdevingut el referent de l’esquerra. Un terrabastall en la política alemanya.
Això mateix ha passat a l’estat francès, on la coalició de verds i sobiranistes ha estat la tercera candidatura més votada, amb un resultat sorprenent: 12 eurodiputats, només darrere de Marine Le Pen i Emmanuel Macron. Han passat per davant de socialistes, de comunistes i de la França Insubmisa.
Una de les claus ha estat el votant més jove. A Alemanya, una enquesta de FGW mostra que els verds han estat la força més votada entre els ciutadans de 18 a 44 anys, especialment entre els més joves (de 18-29 anys), franja en què obtenen més del doble de vots que la CDU (33% contra el 13%).
El bon resultat s’ha repetit al Regne Unit, on els verds ha aprofitat el desencís de laboristes i conservadors i, amb un 12% del vot, han tingut més vots que el Partit Conservador de Theresa May. I a Irlanda han aconseguit eurodiputats per primera vegada en dues dècades. Més enllà d’aquests resultats històrics, la puixança s’estén a gran part dels estats.
La capacitat de marcar l’agenda
El debat ha entrat de ple en l’agenda política aquests últims mesos, en bona part també com a resposta al negacionisme de certs dirigents de l’extrema dreta o fins del president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump. La transició ecològica ha estat un dels punts fonamentals dels programes europeus, per bé que a l’estat espanyol és un afer que gairebé passa desapercebut als debats. L’últim pas ha estat de prohibir els plàstics d’un sol ús el 2021.
Els dirigents verds ja han deixat clar que no donarien suport gratuïtament a cap candidat. El vice-president del grup dels Verds, Bas Eickhout, ha remarcat que la futura Comissió Europea hauria de tenir en compte la protecció del clima, la justícia social i la defensa de l’estat de dret i la democràcia, perquè durien aquestes qüestions a les taules de negociació.
I la candidata principal dels ecologistes, Ska Keller, ha dit: ‘La riuada verda ha arrasat a tot Europa. Tenim un paper important a l’hora de modelar el debat polític a Europa en els anys vinents.’ Considera que han d’impulsar un canvi i que caldrà comptar amb els ecologistes a l’hora de conformar la Comissió Europea i el repartiment d’alts càrrecs.
Ara s’ha de veure si aquest suport als verds ha estat un vot de protesta, com acostuma a passar a les eleccions europees, o bé, amb uns socialdemòcrates com més va més vinculats als populars, tenen la capacitat de crear un projecte alternatiu que reconfiguri el mapa electoral de les eleccions estatals de tot Europa.
