Fa gairebé un mes que es va implantar la prova pilot de la superilla al Poblenou. Ha aixecat molta polèmica entre veïns i ciutadans que hi treballen, que s’han aplegat en la nova Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou. Un dels portaveus, Jordi Campins, explica que no se senten representats per l’Associació de Veïns del Poblenou i que la implantació de les superilles ha estat ‘un desastre’. La plataforma Change.org ha recollit gairebé dues mil signatures contra aquesta del Poblenou.

Les queixes més habituals són que les parades de transport públic són lluny, cosa que perjudica especialment la gent gran; que la circulació amb vehicle és molt complicada; que els repartidors no hi entren; i que hi ha incertesa sobre l’ús que es donarà a l’espai alliberat. Tanmateix, la iniciativa també té defensors, que hi veuen una oportunitat per a gaudir de més espai públic i de més qualitat de vida.

Aquesta tarda, l’ajuntament farà una sessió oberta de treball a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra oberta a tots els veïns. A més a més, el dia 13 d’octubre se’n parlarà al consell de barri, on arribarà el retorn de la feina feta durant aquestes setmanes.

Què hi diu l’Associació de Veïns?
Salvador Clarós, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, explica que la superilla implica un canvi radical en la utilització de l’espai públic. L’associació ha rebut queixes de dues menes, diu. D’una banda, per qüestions aïllades i, per tant, ajustables, ‘que són fruit d’un gran projecte en període de prova pilot’. D’una altra, per qüestions més de fons. Una de les més recurrents és l’augment del trànsit del carrer de Tànger. Però Clarós diu: ‘Això no és culpa de la superilla, sinó d’una reestructuració viària de fa un any que va convertir el carrer de Tànger en la via de sortida del barri, substituint el carrer d’Almogàvers.’

Les queixes dels veïns
Aquesta és la queixa d’Edith Romero, una veïna que veu com s’ha substituït una via de sortida de quatre carrils –la d’Almogàvers– per una altra de dos –el carrer de Tànger. S’hi afegeix el fet que un dels carrils de circulació de Tànger sempre és ocupat per les quatre línies d’autobús que hi circulen. ‘Al matí hi ha un trànsit increïble’, diu.

També es queixen que la superilla s’hagi fet en un espai tan poc habitat, on pràcticament no hi ha comerços. ‘Són unes illes on majoritàriament hi ha empreses –diu Romero–. Quedaria molt bé que hi hagués nens jugant, però és que no n’hi ha tants’. I Jordi Campins ho rebla així: ‘És una illa, però deserta.’

Un altre problema és que el canvi dels sentits de circulació i la impossibilitat de travessar la superilla en línia recta hi dificulten l’accés dels veïns. ‘És molt complicat d’arribar a casa meva amb cotxe’, diu Aina Bonet, veïna del carrer de la Llacuna. ‘Si abans hi podia arribar directament pel carrer de Sancho d’Àvila, ara he de fer molta volta i anar pel carrer d’Àvila, girar per Pallars i finalment arribar a Llacuna.’

Tant la Plataforma d’Afectats com l’Associació de Veïns coincideixen a dir que l’aplicació del pla de la superilla ha estat sobtada i no se n’ha informat degudament els veïns. En una carta, l’Associació del Poblenou explica una colla de mancances de les superilles: d’una banda, mancances en el procés de participació dels veïns i de les entitats del barri; d’una altra, la poca claredat en les millores de l’accessibilitat al transport públic.

I de l’espai alliberat de cotxes, què se’n farà?
Aquesta pregunta encara és una incògnita. L’ajuntament va convocar dos-cents estudiants d’arquitectura a participar en un procés de redefinició de l’ús d’aquests espais. Coordinats per Jaime Batlle, de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), els estudiants van fer propostes. ‘Hi van posar pneumàtics, que s’omplien d’aigua –diu Jordi Campins– i també mobiliari urbà que ha calgut retirar perquè s’ha fet malbé: eren projectes molt efímers.’

De tota manera, aquestes propostes i més es podran debatre aquesta tarda a l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra i també al Consell de Barri que es farà el dia 13 d’octubre.

Però, què és la superilla del Poblenou?

superilla

La superilla del Poblenou aplega nou illes, limitades pels carrers de Tànger, Badajoz, Pallars i Llacuna. Aquests quatre carrers concentren ara el transport públic i el trànsit de ciutadans que van d’un punt de la ciutat a un altre. Dins les superilles la velocitat és limitada a 10 km/h i només hi circulen les bicicletes, els vehicles privats dels veïns i els que van a un punt a l’interior de la superilla. L’objectiu és pacificar el trànsit de la zona i donar prioritat als vianants, a més d’afavorir la sostenibilitat.

D’on vénen les superilles?
No és pas la primera superilla de la ciutat de Barcelona: a Gràcia n’hi ha des de fa temps i també al Portal de l’Àngel. El projecte ve de lluny. Tot i la ferma oposició d’alguns veïns quan es va projectar el pla, deu anys després l’opinió majoritària sobre les superilles és favorable. ‘Però és que en aquelles zones hi havia un problema de saturació greu –diu Jordi Campins–. El Poblenou, en canvi, era una zona molt tranquil·la.’

La prova pilot del Poblenou és la primera de moltes que es proposa de fer el consistori d’Ada Colau. Malgrat que la batllessa actual ha fet seu el projecte, l’artífex de les grans illes amb espai públic és Salvador Rueda, actual director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Ell va presentar el projecte a l’antic consistori, que el va aprovar.

El Pla de Mobilitat Urbana (PMU), aprovat pel govern de Xavier Trias, esbossa una nova visió de la ciutat, i l’agrupa en 503 superilles. És un pla d’actuació que arriba fins el 2018 i preveu la implantació d’una xarxa de superilles a tota la ciutat. Les següents seran a l’Eixample i un altre cop a Sant Martí, al gener vinent.

Mapa de les superilles previstes pel PMU
Mapa de les superilles previstes pel PMU.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]