24.05.2019 - 12:30
|
Actualització: 24.05.2019 - 15:20
Quan per un traumatisme o una infecció, es cronifica i obliga a retirar un gran segment d’os d’un pacient que, els pacients se sotmeten a diferents cirurgies i tractaments per curar la infecció o reconstruir l’extremitat, ja que si no es pot, només quedarà el recurs de l’amputació. L’Hospital Vall d’Hebron però, utilitza una tècnica, l’osteogènesi a distracció, que a través de fractures controlades i desplaçaments planificats de l’os, s’aconsegueix allargar el teixit ossi i regenerar la peça danyada de manera que els pacients, acaben recuperant la normalitat en la seva vida quotidiana. Cada any, s’intervenen entre quinze i vint pacients a Vall d’Hebron, que s’ha convertit en centre de referència en aquesta tècnica.
En Manel Vinyoles, un veí de Lleida, va patir un atropellament l’estiu passat mentre estava de vacances a Praga i se li va trencar la tíbia, el peroné i el peu. El van operar dues vegades a la República Txeca i després, diverses vegades més a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Al gener, quan semblava que podia tornar a caminar, la fractura en l’os de la cama se li va infectar i va haver de tornar a entrar a quiròfan. Aleshores, explica, va començar el periple a Vall d’Hebron on fa ben poc que li han aplicat l’osteogènesi a distracció i aquest mateix divendres marxa cap a casa.
Se’n va però, amb un aparell a la cama que treballarà durant mesos per regenerar aquest os. Es calcula que del call de la fractura es pot generar fins a un mil·límetre diari. En Manel s’encarregarà de fer girar o moure el fragment ossi a través de la cama perquè es regeneri l’os que falta. Així, mil·límetre a mil·límetre es van desplaçant les parts de l’os fins que es torna a tenir complet. Amb el temps, se solifica i es pot treure l’aparell per començar la vida normal.
Encara que no ho sembli, en Manel diu que l’aparell ”és molt còmode pel pacient”. Explica que en alguna ocasió hi ha gent que s’ha impressionat i fins i tot, algun taxista s’ha marejat en veure el que porta a la cama. Explica que no fa gens de mal i que de fet, és el que li tornara a donar ”la normalitat de la vida quotidiana”.
L’equip que ha operat en Manel i que opera cada any una vintena de pacients, està liderat pel cirurgià ortopèdic de la Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor de Vall d’Hebron, Pablo Corona. Corona explica que la tècnica té una capacitat ‘il·limitada’ i que per tant, es pot reconstruir ossos de grans dimensions de fins a 30 centímetres.
És una tècnica que utilitzen sobretot en extremitats inferiors, ja que pels braços, aposten per altres tècniques. Tenen una taxa d’èxit de més del 95%, cosa que vol dir que molt pocs casos acaben amb una amputació. El tractament és llarg però els metges de Vall d’Hebron prioritzen la reconstrucció biològica de l’os, ja que un implant artificial té una durada limitada i poden generar rebuig i infeccions, sobretot en pacients que ja n’han patit.
La Cristia Mayugo és una de les pacients que ja s’ha recuperat d’aquest tractament. Ja camina i pràcticament fa vida normal. Va patir una infecció a Senegal fa tres anys, en un voluntariat i després d’unes vuit operacions va anar a parar a Vall d’Hebron on li han aplicat aquesta tècnica. Reconeix que ‘impressiona’ veure’s amb l’aparell i pensar que tenia fins a onze claus incrustats als ossos, però que no fa mal.
El Ministeri de Sanitat espanyol ha designat centre de referència Vall d’Hebron en aquesta tècnica, un fet que suposa que tots els pacients de l’estat espanyol que puguin necessitar-la poden ser atesos a Vall d’Hebron.
