07.11.2016 - 18:59
Ribó assegura que la nova pancarta que commemora l’efemèride “defuig qualsevol element que pugui generar conflicte”
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
El 7 de novembre de 1936 la ciutat de València es va convertir a la capital de la Segona República espanyola durant gairebé un any, quan en plena guerra civil, el govern va abandonar un Madrid assetjat per les tropes franquistes per a instal·lar-se a la capital del Túria. Este dilluns, just 80 anys després, l’Ajuntament ha iniciat un programa d’activitats per a evitar “l’oblit”, retre homenatge als qui van lluitar per la República i “trencar un període de silenci” per part de les institucions públiques sobre aquella època.
Així ho han manifestat este dilluns l’alcalde de València, Joan Ribó, i la regidora de Cultura, Glòria Tello, durant la presentació del llibre ‘El món mira a València, capital de l’antifeixisme’, amb la qual el consistori ha arrancat la commemoració de l’efemèride. Al costat d’ells, Javier Navarro i Sergio Valero, coordinadors de l’obra en la qual han participat 14 historiadors.
Este és el primer dels tres volums que l’Ajuntament va a publicar per a commemorar la capitalitat de la República i repassa els canvis polítics i econòmics del moment. El segon, que vorà la llum l’abril versarà sobre la vida quotidiana de la valència de l’època, mentre el tercer i últim exemplar, que eixirà entre octubre i novembre de 2017, se centrarà en el món cultural.
El programa d’activitats que ha organitzat el consistori, en col·laboració amb la Universitat de València i l’agència EFE, inclou la rehabilitació i posada en valor del refugi antiaeri situat en el mateix edifici municipal i del qual hi ha al carrer Serrans, la senyalització dels punts més emblemàtics de la ciutat entre el 7 de novembre de 1936 al 31 d’octubre de 1937, una exposició fotogràfica al Palau de Cervelló, una altra sobre refugis a la Sala Municipal d’Exposicions i una tercera sobre Ciència i Exili, a més d’un acte protocol·lari, divendres que ve, d’Homenatge al Magisteri Republicà.
“Un dia com hui de fa 80 anys, la ciutat de València iniciava una de les etapes més dures i al mateix temps més apassionants de la seua història en convertir-se, de la nit al dia, en capital d’Espanya amenaçada i assetjada per l’exèrcit colpista que tres mesos i mig abans s’havia aixecat contra la legalitat republicana”, ha destacat el primer edil.
“NO ASSUMIR PARTS DE LA HISTÒRIA ÉS AUTOMUTILAR-SE”
Del balcó de l’Ajuntament penja a més una pancarta commemorativa. Així, després de preguntar-li pels “problemes” que hi ha hagut anteriorment amb Delegació del Govern quan el mes d’abril passat es va penjar una altra pancarta per a commemorar la II República i si en ara ha succeït alguna cosa semblant, Ribó ha garantit que “han volgut defugir qualsevol element que puga generar conflicte, no volem generar cap conflicte. La història és de tots”, ha sentenciat.
Segons la seua opinió, “les parts bones, les menys bones i les pitjors i tots les hem d’assumir. No assumir parts de la història és automutilar-se d’alguna forma” i “qui perd les seues arrels perd la seua identitat. Per esta raó, han evitat “qualsevol element que poguea generar confrontació” i fins i tot, s’ha utilitzat una tipografia històrica “per no generar cap conflicte”, ha insistit.
L'”únic conflicte” que s’ha donat és que el dia que estava previst enviar la programació ha estat el dia que va caure tot el sistema informàtic no sol a l’Ajuntament, sinó en tot València, ha recordat. “Però tinc ací que es va enviar el dia 3 a les 12.51 hores a tots els portaveus”, ha subratllat.
Ribó ha expressat la satisfacció pel “deure complit” del Govern de la Nau en haver promogut la publicació de l’exemplar ‘El món mira a València, capital de l’antifeixisme’ pel seu “esforç divulgatiu, de memòria històrica i de necessària higiene democràtica que comporta esta obra accessible a totes les persones interessades a conèixer més i millor el nostre passat”.
En este sentit ha destacat que “obri la porta a un capítol excepcional de la nostra història recent i ens torna l’orgull de ser part d’esta ciutat que va assumir aquella capitalitat com una forma més d’estar amb la major dignitat, al costat de la democràcia i la llibertat tan amenaçades”.
Per la seua banda, Glòria Tello ha criticat que altres corporacions i altres administracions “no hagen emprès este treball necessari per la memòria històrica” del costat més valencià del que va ser el “primer assaig democràtic efectiu de la història d’Espanya, amb els seus errors i els seus encerts”.
Amb esta publicació, ha dit, “trenquem un període de silenci” per part de les institucions sobre este moment històric de la ciutat i, a més de fer memòria, es vol “retre homenatge als qui van lluitar per la República i la democràcia, ha assenyalat.
VALÈNCIA, “EN EL BÀNDOL CORRECTE”
Per la seua banda, Sergio Valero ha criticat que “feia 30 anys que l’Ajuntament no s’ocupava d’això i ara torna a fer-ho”, ha celebrat. L’expert, que ha apuntat que “la millor forma de fer memòria és fer bona història”, ha finalitzat la seua intervenció amb una cita del poeta Blas de Otero: “No més fosses, sol ponts entre totes les ribes”.
També el professor Javier Navarro ha afirmat, referint-se a les corporacions municipals dels últims 25 anys, que “no deurien haver abandonat mai l’interès” per promoure actes i publicacions per a estudiar tots els aspectes d’una “experiència històrica única i irrepetible”, tan complexa com la capitalitat republicana de València.
Segons ha dit, “una etapa amb poques heroïcitats i molta lluita per la supervivència però en la qual València va estar en el bàndol correcte, el costat de la democràcia i l’ordre institucional”, ha destacat.
