L’enregistrament que recollia un fragment d’una conversa de David Bonvehí sobre el futur del PDECat i la possibilitat que haja estat filtrat a posta per membres d’ERC ha acabat de complicar la que en podríem dir ‘la crisi de setmana santa’. Tot té la seua intenció. L’enregistrament és només una part de la conversa, convenientment seleccionada i possiblement extreta d’un context. Però això no treu que el que s’hi diu és, en el millor dels casos, molt desafortunat. Molt. No pot ser que un dels màxims dirigents del PDECat especule a aquestes alçades amb la hipòtesi d’un fracàs i encara menys que s’aventure a parlar, ni que siga fora de context, d’un possible candidat de perfil autonomista. En aquest sentit, però, cal cridar l’atenció, per contrast, sobre la contundència del que molta gent assenyala precisament com el possible candidat moderat Santi Vila. Perquè si amb alguna intenció es vol destacar Bonvehí com a símptoma també cal destacar Vila com a símptoma quan afirma, precisament ell, que ‘l’autonomisme a Catalunya és mort’.

La polèmica només la podem mirar amb ulls benèvols si ens la prenem com una vacuna. Perquè efectivament, com diu Santi Vila, l’autonomisme és mort i si algú encara baralla, fins i tot en privat, la hipòtesi d’un fracàs del procés d’independència el que ha de fer és adonar-se’n que seria en tot cas el fracàs d’una generació de polítics però que no hi ha retorn possible a la Catalunya de l’autonomia, a la dels Pujols i els Maragall. Simplement perquè aquesta ja no existeix ni tornarà mai. Com a  Escòcia la victòria del no ha portat a demanar un segon referèndum, no al passat autonòmic.

Pel que es veu alguns encara necessiten dir-ho per a comprovar si senten l’alè de la societat al clatell. I alguns altres necessiten furgar irresponsablement a veure si guanyen quatre vots a risc de posar-ho en perill tot. Si és així, però, que respiren deu segons i després que pensen que no eixim milions de persones al carrer de forma repetida perquè sí. Que pensen que no es juguen el seu futur polític Mas, Ortega i Rigau, Homs, perquè sí. Que pensen que no diu ERC que ara no toca fer unes eleccions que clarament els afavoriren perquè sí. Que pensen que no vota la CUP el pressupost perquè sí. Que pensen que no lidera Puigdemont el govern amb la fermesa que ho fa perquè sí. Que pensen que no signen articles conjunts ell i Junqueras perquè sí. Que pensen que no treballa sense descans la diplomàcia catalana perquè sí. Que pensen que no van centenars de persones cada dia a dotzenes de xerrades i debats perquè sí. Que pensen que no s’hissen estelades en places i rotondes perquè sí. Que pensen que no s’organitzen els funcionaris i els batlles per fer front a l’estat perquè sí. Que pensen que no apareixen de sota les pedres els diners per a pagar les multes perquè sí. Que pensen que Òmnium i l’ANC no aguanten la pressió perquè sí. Que pensen, en definitiva, que no hem triat aquest camí, tots plegats, perquè sí.

Simplement no hi ha futur en el passat. I això ho sap millor que ningú el president, ho sap el govern, ho sap la majoria parlamentària, ho sap el carrer organitzat. I també, és clar, ho saben tots aquells que estan furgant i furgaran cada dia d’ací al setembre per intentar així trencar aquesta mata de jonc que hem triat ser, que no tenim cap més remei que ser. Des d’aquell onze de setembre de 2012 hem passat moments molt difícils, més i tot que els d’ara i tots, del president de la Generalitat al darrer manifestant, sabem com els hem superat i el que hem hagut de fer. No és ara, per tant, que hem de posar-nos nerviosos, cometre cap imprudència o declarar-nos cansats. No per una conversa de cafè.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]