Urkullu revela els detalls d’una mediació i un diàleg que Rajoy no va voler mai

La compareixença del president basc, Íñigo Urkullu, al Tribunal Suprem espanyol a petició de la defensa de Josep Rull, ha servit per a entendre amb força detalls com va ser el seu paper de mitjancer entre el govern català i espanyol durant els fets de l’octubre del 2017. Ha desmentit l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy –que ahir va dir que no recordava si s’havia reunit amb ell–, perquè ha afirmat que el 19 de juliol va tenir una conversa amb ell i que Rajoy no li va poder assegurar que no aplicaria el 155 si Carles Puigdemont convocava eleccions.

‘L’actitud del president del govern [espanyol] va ser d’escoltar, de prestar atenció, de respondre a les preguntes que jo li formulava, encara que les respostes no fossin les que jo desitjava’, ha dit. I encara: ‘Vaig tenir la intuïció de Rajoy que no es decantava per aplicar el 155. Però no vaig tenir-ne cap resposta precisa.’

Aquesta conversa la va comunicar a Carles Puigdemont i li va traslladar que no podia donar-li garanties que no hi hagués 155 encara que convoqués eleccions. El dia 26 d’octubre al matí, Urkullu va tornar a comunicar-se amb Puigdemont a les 10.05, ha precisat, una hora abans de comparèixer davant els mitjans per a anunciar la convocatòria d’eleccions que havia decidit la matinada anterior el govern català. ‘Em va trucar lamentant que la gent reunida a la plaça de Sant Jaume es rebel·lava i que tenia la pressió del seu grup parlamentari; que no podia procedir a l’acord a què s’havia arribat de matinada, de convocar eleccions, com jo li havia recomanat.’

Abans d’arribar al dia 26 d’octubre, Urkullu ha explicat que el seu paper de mitjancer començà el 19 de juliol a petició de Carles Puigdemont. ‘Després d’una reunió de quatre hores, el president em va dir que hi havia una situació de blocatge absolut entre els dos governs i em va demanar que intervingués per encarrilar la situació i arribar a una situació pactada i acordada.’

Urkullu ho va comunicar a Soraya Sáenz de Santamaría i posteriorment a Rajoy, que es va posar en contacte amb ell el 21 de setembre, després de l’entrada de les forces de seguretat espanyoles al Departament d’Economia i Hisenda. ‘Li vaig dir que les coses no podien continuar així. Que tot se n’anava de les mans. Que calia mesurar molt els passos per no arribar a una fractura social. Rajoy em va respondre que tant com fos possible faria el mínim i posaria la màxima cura en allò que es fes.’

És a partir del dia 4 d’octubre, després del referèndum, que el paper d’Urkullu agafa importància i molts actors ‘de l’àmbit social, econòmic, cultural i polític’ el van trucar perquè hi intervingués. A partir de llavors Urkullu explica que posa sobre la taula diverses propostes –quatre o cinc abans del 26 d’octubre– perquè es trobi una sortida dialogada i amb el comú denominador que no hi hagués 155 i es convoquessin eleccions. Ha negat que, en cap cas, va ser objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d’autodeterminació.

Puigdemont ‘no tenia desig’ de fer una DUI
Urkullu ha explicat que ell advocava per la via bilateral i per modificar l’ordenament jurídic per tal que es pogués fer ‘una consulta legal i pactada’. De fet, ha manifestat que aquesta era una posició ‘compartida’ amb Puigdemont, que no tenia ‘cap desig’ d’anar cap a una declaració unilateral d’independència.

Sobre l’actitud dels dos presidents, ha dit que Puigdemont va tenir en tot moment una actitud ‘de disposició total al diàleg’ i que tenia ‘absoluta receptivitat’ als seus plantejaments. De Rajoy, en canvi, ha apuntat que tenia una actitud ‘d’escolta’ però que no era ‘proactiva’.