Fotografia: Guru Esko Dago

Avui, 150.000 bascs són cridats a votar a les consultes populars sobre la independència del País Basc que la plataforma ciutadana Gure esku Dago ha organitzat en trenta-cinc municipis. Uns dos mil voluntaris vetllaran perquè la jornada sigui un èxit. En l’àmbit institucional, el PNB i EH Bildu han aprovat recentment una resolució conjunta a les Juntes Generals de Guipúscoa per donar suport al dret de decidir i han animat a participar-hi. Aquesta segona onada de consultes ha coincidit amb l’anunci de desarmament total d’ETA per al 8 d’abril.

Les consultes es faran en locals d’entitats municipals, i alguns de cedits pels propietaris, a les comarques guipuscoanes de Tolosaldea i Oarsoaldea, a més d’Hernani, Astigarraga i el municipi biscaí de Larrabetzu. El cens s’elaborarà amb una aplicació informàtica a mesura que els ciutadans participin en les consultes.

No hi haurà una sola pregunta sinó diverses, segons quin sigui el municipi. Les agrupacions locals de Gure esku Dago han estat les encarregades de fixar la pregunta en funció de les sensibilitats de cada lloc i amb la intenció d’estimular la participació. El plantejament bàsic és el mateix, i es fan servir els conceptes ‘estat basc sobirà’, ‘estat basc lliure’ i ‘estat basc independent’. Algunes de les preguntes, per exemple, són: ‘Vol ser ciutadà d’un estat lliure basc?’ (Lezo), ‘Vol ser ciutadà/ana d’una Euskal Herria sobirana?’ (Pasaia) i ‘Desitja ser ciutadà/ana d’un estat basc independent?’ (Bakaiku). Fins i tot s’ha adoptat la fórmula de la doble pregunta: ‘Estàs d’acord a constituir una república basca sobirana? / Si la teva resposta anterior ha estat afirmativa, estàs d’acord que sigui independent?’ (Errenteria).

En un comunicat, Gure esku Dago justifica el fet que no hi hagi una pregunta única: ‘Hem teixit acords i complicitats de municipi en municipi i barri per barri, i hem acordat preguntes des de la realitat i la pluralitat existents a cada lloc.’ Han assegurat que les consultes es farien amb total legitimitat, legalitat i garanties, i han afegit que les eines fonamentals per exercir el dret de decidir Eren l’apoderament, la voluntat, l’ambició i el compromís de la ciutadania.

Aquesta és la segona onada de consultes populars al País Basc. La primera va ser el 5 de juny de 2016, quan es va votar a trenta-quatre municipis bascos: vint-i-tres, de la comarca de Goierri i vuit de Debagoiena, i també a Azpeitia, Aramaio i Ispaster. El cens total dels possibles votants era de 125.000, de manera que la participació va ser del 30%.

La primera consulta popular sobre la independència del País Basc es va fer a Etxarri Aranatz (Navarra) el 2013, i posteriorment se n’han organitzat a Arrankudiaga-Zollo (Biscaia) el 2014, i Bakaiku (Navarra) i a Dima (Biscaia) el novembre del 2016, a més de les trenta-quatre consultes del juny del 2016.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]