L’unionisme reobre la batalla de Barcelona

TEMA DEL DIA
Històric. Els col·legis electorals van tancar diumenge al vespre i el guanyador de les eleccions a Barcelona va ser Ernest Maragall. Un triomf històric d’ERC que permet a l’independentisme de recuperar la batllia de Barcelona, que no tenia d’ençà de l’any 1939, quan el batlle republicà Hilari Salvadó va haver d’exiliar-se. La victòria de Maragall va ser ajustada, va empatar a 10 regidors amb Barcelona en Comú, però va superar per 4.800 vots Ada Colau i, per tant, li pertoca de ser batlle de Barcelona. Però l’absència de majoria absoluta fa que ja hi hagi moviments per mirar d’impedir-ho. El dirigent del PSC, Miquel Iceta, ho ha dit sense embuts: farà tant com pugui per evitar que a Barcelona hi hagi un batlle independentista. És la venjança pel vet d’ERC i Junts per Catalunya a la seva candidatura a presidir el senat espanyol.

L’amenaça d’Iceta no passaria de fantasia electoral si no fos perquè els comuns estan disposats a explorar un pacte amb els socialistes. Ada Colau ha comparegut públicament per criticar que Maragall s’hagi proclamat batlle. Després d’assegurar que se sent ‘decebuda’ perquè el candidat guanyador parlés d’independència i no de ciutat ahir a la nit, l’ha instat a negociar un govern tripartit amb el PSC ‘sense avançar noms’. Un PSC que ella mateixa va expulsar del govern municipal quan el PSOE va donar suport a l’aplicació de l’article 155. Colau sap que les seves condicions són molt difícils d’assumir per Maragall sense un cost important per a ERC pel fet de pactar amb el PSC. En el fons, Colau ha demostrat que no plega veles i ha obert la porta a un govern alternatiu si Maragall refusa les seves condicions.

Abans de la seva compareixença, dirigents del sector més espanyolista de Barcelona en Comú, com Raimundo Viejo i Óscar Guardino, ja s’havien manifestat públicament a les xarxes a favor d’explorar un acord amb els socialistes. La caiguda de Podem a tot l’estat converteix Barcelona en el principal flotador que els resta, tot esperant un possible pacte amb el PSOE pel govern espanyol. Els socialistes estan encantats amb la idea, tot i que fan veure que són durs, bo i recordant que Colau els va expulsar del govern municipal. Jaume Collboni aquesta vegada vol cobrar més i demana de repartir-se la batllia amb Colau dos anys cadascun o ser nomenat vice-batlle.

La suma de comuns i socialistes no arriba a la majoria absoluta. Tenen 18 regidors i n’han de menester tres més, que haurien de sortir de Manuel Valls. El candidat de Ciutadans va reconèixer la derrota ahir mateix i, a més, avui ha advertit que si Ciutadans acaba pactant amb Vox per governar Madrid, partirà peres amb la formació d’Albert Rivera. Si això passa, dels sis regidors de Ciutadans, tres se’n poden anar. Són el socialista Celestino Corbacho i l’ex-demòcrata-cristiana Eva Parera, a més de Valls. Són els tres regidors que necessita el PSC per a una majoria alternativa.

La maniobra té el suport dels poders fàctics barcelonins que van fabricar la candidatura de Valls, que veuen Colau com un mal menor enfront de la possibilitat que Ernest Maragall, un independentista, governi la ciutat. Intel·lectuals espanyolistes com Joaquim Coll, ex-vice-president de Societat Civil Catalana, també han manifestat el suport a la maniobra per impedir la batllia a ERC. Maragall havia ofert un govern conjunt a comuns i Junts per Catalunya, però ja sap que això és impossible perquè Colau no ho vol. Ara haurà de triar entre fer un tripartit amb el PSC o trobar-se amb una majoria alternativa unionista construïda expressament per frenar l’independentisme. La seva intenció de governar tot sol es complica, perquè la suma amb Junts per Catalunya només arriba a 15 regidors i, en canvi, la suma del PSC, Valls i els comuns és de 21. Pot presentar la candidatura a batlle, però es pot trobar que Colau també la presenti i rebi més suport, alguns de molt poc ‘progressistes’. Heus ací el parany.

Els ajuntaments es constituiran el 15 de juny i fins aleshores hi ha temps de negociar. Maragall tindrà una pressió enorme perquè cedeixi al xantatge de Colau i accepti un tripartit amb el PSC. Una pressió que vindrà de fora d’ERC però també de dins el partit, de sectors que consideren que un tripartit d’esquerres serviria per a ‘compensar’ el pacte amb Junts per Catalunya a la Generalitat. La decisió no és fàcil, però és clar que un govern municipal amb el PSC a Barcelona no seria un govern independentista. Tindria un batlle independentista, però seria presoner de l’unionisme.

MÉS QÜESTIONS
El resultat de València dóna força a Compromís per negociar. Els 106.000 vots que Joan Ribó va aconseguir a València no solament li donen la garantia per a tornar a ser batlle, amb un regidor més, sinó que són un baló d’oxigen per a Compromís en un moment en què han de començar les negociacions amb el PSOE, unes negociacions per a pactar el govern de la ciutat, però també el govern del Botànic i la resta de pactes municipals. Ribó va aconseguir un resultat històric i podrà tornar a governar, malgrat que Unides Podem – Esquerra Unida no ha entrat al consistori. Va guanyar en 13 districtes dels 19 de València, el PP en 5 i el PSPV en un. Més enllà de la capital, Compromís ha doblat majories en l’àmbit municipal. Concretament, n’ha aconseguides 35 d’absolutes i 23 de relatives. Però les eleccions municipals també han servit perquè els socialistes valencians recuperessin poder institucional, com la Diputació de Castelló, que torna a mans del PSPV vint-i-quatre anys després. La podrà governar gràcies als 12 regidors que ha obtingut enfront dels 11 del PP, que havia presidit la diputació ininterrompudament d’ençà de l’any 1995. Compromís hi ha obtingut 2 seients, tants com Ciutadans. Els socialistes presidiran la institució tot i que hauran de pactar amb Compromís per tenir majoria absoluta. El PSPV ha pogut mantenir també la batllia de Castelló i la Diputació de València. El PP resisteix a Alacant, tant a l’ajuntament com a la diputació. Amb aquests resultats a la mà, la formació més debilitada per a les negociacions del futur Botànic és Unides Podem, per la desfeta a València. Amb tot, tant socialistes com nacionalistes compten amb la formació que encapçala Rubén Martínez Dalmau per al nou executiu d’esquerres. La gran pugna és entre socialistes i Compromís. Aquesta setmana, concretament dimecres, es farà la primera reunió de la comissió negociadora, però no es preveu pas que hi hagi acord fins a mitjan juny, quan s’acabi el termini. Tampoc no té pressa Joan Ribó, que ha admès que el nou govern de la Nau serà diferent perquè tindrà tan sols dos socis, però no ha volgut avançar-ne detalls. Simplement ha confirmat que havia parlat amb Sandra Gómez per comentar el resultat, sense establir calendari ni continguts a negociar.

Armengol farà una ronda de contactes per a formar govern. Després d’haver estat la força més votada en unes eleccions a les Illes, desbancant per primera vegada el PP, Francina Armengol ha anunciat que faria una ronda de contactes amb totes les formacions per a formar govern. La intenció dels socialistes balears és repetir un govern progressista, amb l’educació i la sanitat com a prioritats, tot i que els seus socis en la passada legislatura no van aconseguir un bon resultat. Amb la pujada d’ahir, els socialistes marquen avantatge davant la segona força d’esquerres més votada, Unides Podem, que perd 4 escons respecte dels passats comicis, però volen repetir l’acord de govern. Més per Mallorca també baixa, de 6 diputats a 4. Els nacionalistes, que atribueixen la davallada a l’efecte Pedro Sánchez, han ratificat també la intenció de formar un govern progressista. També va baixar Més per Menorca, que no podrà tenir grup propi al parlament perquè han passat de 3 diputats a 2. A conseqüència d’aquest mal resultat, no es repetirà el repartiment de la batllia de Palma entre el PSIB i Més per Mallorca. El candidat socialista, José Hila, ja ha dit que hi haurà batlle socialista quatre anys.

LA XIFRA
2.160 paquets de tabac han estat comissats per la policia andorrana a la vall d’Incles. En l’operació han estat detingudes set persones –no residents– per contraban.

LA DATA
El 27 de maig del 2009 el FC Barcelona guanyava la tercera Copa d’Europa a Roma i l’equip que entrenava Pep Guardiola aconseguia el triplet. Eren temps molt diferents dels actuals.