Unió desapareix en la misèria a què Duran la va portar

  • «La raó oficial de la desaparició són els deutes. La raó real és la traïció als ideals que la van conformar i que la van fer sobreviure en els moments més difícils. La Unió de Carrasco i Formiguera va ser morta a consciència, assassinada, per Duran i Lleida»

Vicent Partal
24.03.2017 - 22:00
Actualització: 25.03.2017 - 07:35
VilaWeb

Ahir va desaparèixer Unió Democràtica de Catalunya, l’històric partit fundat el 1931 com a catalanista i democràtic, d’inspiració cristiana. El partit ja només retenia el nom, perquè la gent se li n’havia anat, majoritàriament a Demòcrates, els militants, i a Junts pel Sí,  la majoria dels votants. Els últims resultats electorals havien demostrat la poca cosa que era i només era qüestió de temps que desaparegués, enfonsat en la misèria a què la va portar Duran i Lleida.

La raó oficial de la desaparició són els deutes. La raó real és la traïció als ideals que la van conformar i que la van fer sobreviure en els moments més difícils. La Unió de Carrasco i Formiguera, assassinat pel franquisme a Burgos, o la Unió del senyor Coll i Alentorn, resistent al franquisme i constructor de l’autonomia, va ser morta a consciència, assassinada, per Duran i Lleida. Els seus interessos personals, no sempre clars, i les seues obsessions polítiques, sempre clares, han aconseguit destruir un partit amb vuitanta-sis anys d’història i han escombrat una sigla que no mereixia de cap manera aquesta mort tan trista.

Una mort que, amb tot, també comporta una alegria: la d’assaborir la derrota de Duran. Duran i Lleida ha fet tot el que ha pogut per impedir la situació que viu avui Catalunya. Ha fet mal, tant com ha sabut, amb la voluntat que aquest continués essent un poble sotmès. I la història li ha passat de manera implacable pel damunt, sense cap pietat ni clemència. L’ha apartat i l’ha convertit en un no res, a ell que es vantava de ser tant. Fa uns anys tothom es preguntava, alarmat, què faria Duran, imaginant-se que tenia prou poder per fer trontollar el procés d’independència. Però al final és el procés que l’ha engolit, demostrant-nos a tots, una volta més, la força colossal d’aquesta revolució democràtica que tenim la sort de viure.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any