18.05.2017 - 14:13
|
Actualització: 18.05.2017 - 14:14
El nombre d’infants refugiats no acompanyats s’ha multiplicat per cinc d’ençà del 2010, segons que informe Unicef en el seu últim informe. Entre 2010 i 2011, l’organisme va registrar 66.000 menors no acompanyats, una xifra que actualment és de 300.000. El director executiu del comitè espanyol d’Unicef, Javer Martos, ha titllat les dades d’inadmissibles.
A més, ha demanat a les institucions i governs que actuïn de manera immediata per garantir la seguretat dels menors: ‘Els infants que viatgen sols són els més vulnerables. Estan exposats a molts perills i corren un major risc de caure en mans de xarxes de prostitució i traficants sense escrúpols.’
L’informe, titulat: Abans de tot són nens: protegir els nens en trànsit contra la violència, l’abús i l’explotació, relata tots els riscos que pateixen els menors i les motivacions que hi ha rere els seus viatges. També explica com, any rere any, les rutes migratòries estan canviant i esdevenen cada volta més perilloses. L’informe també recull històries personals com la de la Mary, una nena de Nigèria de disset anys, que fugin de Boko Haram es va veure obligada a passar per Líbia, on va ser segrestada i va patir abusos: ‘Em van dir que si no dormia amb ell, no em duria a Europa. Em va violar’.
Segons Unicef, dels 300.000 menors no acompanyats 200.000 van demanar asil en una vuitantena de països: el 85% dels quals a Europa. En el mateix període, que engloba els anys 2015 i 2016, 100.000 infants van ser detinguts a la frontera entre els Estats Units i Mèxic.
L’Unicef ha fet públic l’informe pocs dies abans de la cimera del G-7 a Itàlia, on demanarà als governs que adoptin un pla d’actuació concret i efectiu contra aquest drama. ‘Els líders que acudeixen la pròxima setmana a la reunió del G-7 haurien de dirigir els seus esforços a ser els primers en adoptar el nostre pla d’acció’, ha declarat el director executiu adjunt de l’organisme, Justin Forsyth.
El pla d’acció es concreta en sis punts:
—Protegir contra l’explotació i la violència els infants refugiats i emigrants, en particular els no acompanyats.
—Acabar amb les detencions dels infants emigrants o aquells que sol·liciten l’estatus de refugiats, implantant una sèrie d’alternatives adequades.
—Mantenir les famílies unides: és la millor manera de protegir els infants i dotar-los d’un estatus legal.
—Oferir informació a tots els refugiats i emigrants, i donar-los accés a serveis de qualitat, entre aquests els sanitaris.
—Exigir que s’actuï sobre les causes subjacents dels moviments a gran escala de refugiats i emigrants.
—Promoure mesures per a lluitar contra la xenofòbia, la discriminació i la marginació als països de trànsit i destí.
