El sobiranisme basc va perdre solidesa i tremp durant la primera dècada del segle XXI. Dos elements van malmetre un moviment sobiranista que s’havia començat a presentar com a transversal. Per una banda, el fracàs del pla Ibarretxe, que pretenia renovar l’estatut del 79 amb la fórmula d’un estat lliure associat. Per una altra, la forta repressió contra l’esquerra abertzale, amb la prohibició de partits, l’empresonament de líders i l’impediment d’anar a les eleccions. La reacció d’una bona part del PNB fou retornar a les posicions més autonomistes, mentre que l’esquerra independentista es va abocar a l’estratègia de la fi de la violència d’ETA, com a pas previ per a recuperar la iniciativa política.

El 2009 Juan José Ibarretxe, el líder clar de l’independentisme conservador, va ser desposseït del govern pel PSE i pel PP, que es van aprofitar que l’esquerra abertzale no podia acudir a les urnes. El mateix any, Arnaldo Otegi (juntament amb cinc dirigents de pes de l’independentisme d’esquerres) fou detingut i empresonat durant sis anys, acusat d’haver provat de reorganitzar Batasuna, il·legalitzada un temps abans. L’estat espanyol havia colpejat amb duresa l’eix sobiranista que més temia. I el moviment independentista, també el de base, se’n va ressentir.

L’exemple català
Vist amb el temps, els dirigents independentistes bascs reconeixen que un dels factors que van facilitar aquest resultat era que no hi havia entitats cíviques fortes impulsant el procés. Tot era a les mans dels partits, i per al govern espanyol fou molt fàcil de blocar l’avenç sobiranista. Aquella reflexió i, sobretot, l’exemple català han portat els independentistes bascs a definir una estratègia diferent. Amb Otegi al carrer i Bildu a les institucions, s’han creat entitats com Gure Esku Dago –una mena d’ANC a la basca que ha impulsat consultes populars– que promouen mobilitzacions i dinàmiques al marge dels partits, en favor del dret de decidir. Tanmateix, la gran diferència amb Catalunya és la deriva autonomista del PNB d’Urkullu, molt allunyada de l’abraçada de Convergència a l’independentisme, amb Artur Mas.

D’ací ve que cada vegada hi hagi més veus que volen que torni a l’arena política una figura com Ibarretxe, amb molt de prestigi entre el sobiranisme de centre-dreta. La conferència d’avui amb Artur Mas és analitzada per alguns sectors de la societat civil com un primer pas en aquesta direcció. Darrerament, Ibarretxe ha desplegat la seva presència al País Basc, després d’uns quants anys molt centrats en la tasca acadèmica, com a professor sobre desenvolupament humà sostenible en universitats de Puerto Rico, Nova York i Washington. El PNB és ara mateix un mur contra l’independentisme. Els dirigents del partit hi han arraconat les veus més sobiranistes i han establert pactes amb els socialistes i una certa entesa amb el PP contra l’alternativa possible de Bildu.

Les hipòtesis sobre Ibarretxe
Per tant, quin podria ser el camí del retorn d’Ibarretxe? Una hipòtesi proposada és que miri de reactivar els sectors del sobiranisme conservador des de la societat civil abans de consolidar cap opció política. Al País Basc tothom sap quina fortalesa social té el PNB –una formació molt més arrelada que no la CDC de Pujol– i, doncs, crear un partit al marge pot ser massa complicat. Una segona hipòtesi és que Ibarretxe pugui rearmar el sector sobiranista del PNB encara que no sigui ell qui l’encapçali, i això meni a un tomb de la línia actual, d’ací a no gaire temps.

El cas és que hi ha elements que fan pensar que aquesta situació de feblesa de l’independentisme basc no es pot eternitzar: no tan sols l’exemple del procés català, sinó les perspectives d’un futur complicat i incert –també per al concert econòmic– dins un estat espanyol sense els ingressos i el pes econòmic de Catalunya. La conferència d’avui pot ser un termòmetre que assenyali els pròxims passos d’aquest moviment cap a la independència que es va articulant amb l’esquerra abertzale (i Otegi com a peça clau), Gure Esku Dago i la figura d’Ibarretxe.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]