Independentistes? De debò? Que es noti

  • «El que és pitjor d'una captivitat llarga no són les condicions materials. Són les seqüeles mentals. I els escarcellers han inoculat durant molts anys als presoners el virus de la divisió»

Pere Cardús
25.05.2017 - 23:18
Actualització: 26.05.2017 - 09:48
VilaWeb

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va explicar ahir que proposaria a la Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals i a IB3 de crear un canal conjunt que emetés per internet alguns continguts de les tres televisions. És un pas important. No pas per l’impacte real que pugui tenir aquest canal a internet, sinó pel trencament de fronteres que implica. Enhorabona per la proposta. Ara caldrà veure quina resposta rep dels responsables polítics de les televisions valenciana i balear.

Aquesta idea em serveix, tanmateix, per a formular-ne una altra de més agosarada, però molt millor per diverses raons. Consistiria a crear una única corporació de mitjans audiovisuals que emetés a tota la nació catalana. Més enllà dels beneficis pressupostaris que tindria, és molt important que després de trencar-se algunes cadenes que ens mantenien empresonats també es trenquin algunes barreres mentals que encara tenim interioritzades i vivim com si fossin naturals, després de segles d’inserció persistent de la llavor de la divisió.

Actualment, quatre províncies de la nació són a la porta de la presó on han passat més de tres-cents anys. D’ací a quatre mesos hauran decidit si obren la porta i respiren aire fresc o si tornen a la cel·la on han viscut plegades a respirar aquell aire resclosit. Tot aquest temps de privació de llibertat l’han passat en mòduls diferents de les altres províncies i territoris de la seva família. Hi han passat tant de temps que s’han acabat creient allò que no parava de repetir-los el director del centre penitenciari i tots els guardians.

De fet, al reglament de la presó, pel risc que aquests presoners s’ajuntessin, van posar-hi un punt (el 145) que diu: ‘En cap cas no es permet la federació entre presoners. Els presoners podran fer acords per intercanviar-se els calçotets. Però qualsevol acord d’aquesta mena necessitarà l’autorització del director de la presó.’ Els dirigents del centre penitenciari són gent molt il·lustrada, a qui no havia passat per alt la Crònica de Ramon Muntaner, que diu: «La mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.»

Hi ha algú que diu que els dirigents de la presó no havien llegit la Crònica, sinó que havien sentit parlar d’un conegut dels catalans, un tal Lluís XI de França. De fet, recorden una frase atribuïda a aquest monarca que havia intentat assolir la sobirania de Catalunya a mitjan segle XV. La frase deia ‘divide et impera’. Vingués d’on vingués la inspiració, el fet és que el personal d’administració i servei –allò que als centres d’ensenyament s’anomena PAS– de la presó havia rebut l’ordre de no estalviar ni un segon en la tasca de separar ben separadets els membres d’aquesta família empresonada.

I som aquí. Amb una part de la família que ja ha trencat les cadenes i els barrots de la cel·la. Però que amb prou feines recorda que és família nombrosa. Els més antics sí que recorden algunes coses dels seus parents. Però la família ha anat creixent dins la presó i molts han acceptat dòcilment el punt 145 del reglament.

El que és pitjor d’una captivitat llarga no són les condicions materials. Són les conseqüències psicològiques i les seqüeles mentals. Els escarcellers han inoculat durant molts anys als presoners el virus de la divisió. Han aconseguit dibuixar unes barreres territorials que han esquarterat la nació. I ara encara en tastem les conseqüències i cal fer un esforç addicional per superar aquesta fractura imposada. Per això, la proposta de la CCMA és fonamental. I encara seria més alliberador i saludable començar a crear les estructures de la mata de jonc.

Perquè la independència no pot ser una nova gàbia. No té gens de sentit reproduir ara a fora de la presó la mateixa cel·la on hem viscut tots aquests anys. Comencem a ser independentistes amb plenitud. Fora complexos. Cal viure la nació amb naturalitat. Què trobareu més interessant que redescobrir el nostre país sencer? Què més apassionant que descobrir que és més gran i divers que com us l’havien explicat? Si volem la independència, que sigui completa. També mental.

@PereCardus, periodista

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any