ACN Mollerussa.-El Centre de Recerques ‘Mascançà’ ha recollit en una sèrie documental el testimoni de diferents padrins del Pla d’Urgell que relaten com van viure la Segons República, la Guerra Civil i la Postguerra a la comarca. ‘La memòria del Pla, 1931-1955’ és un projecte format per tres documentals que es presentarà els dissabtes 1, 11 i 18 de juny a Mollerussa. L’objectiu del treball és recuperar i preservar la memòria oral mitjançant l’enregistrament audiovisual per evitar que es perdi amb la desaparició física dels padrins i padrines que han conservat aquestes vivències. Mascançà ha realitzat entrevistes a 60 persones diferents de tots els municipis de la comarca. Els entrevistats tenen en comú que formen part d’una àmplia generació nascuda entre finals dels anys deu i primers dels trenta, però sempre abans de la Guerra Civil.

El material recollit és tan gran que la selecció d’informació ha comportat molta feina, s’han fet entrevistes que van des dels 30 minuts a les 3 hores.Els documentals, de gairebé una hora de durada cadascun, donen veu a testimonis directes de fets com la proclamació de la Segona República al Pla d’Urgell, com es van viure les lluites socials i polítiques encetades arrel d’aquest període (com les del Canal d’Urgell o les dels mitgers), l’esclat de la Guerra Civil als pobles, com es va gestionar el període revolucionari o com era la vida amb el front de guerra ben a prop. Finalment, els testimonis expliquen com van viure els primers anys del nou règim franquista, la repressió, l’exili o la instauració del nou poder.L’equip que ha dut a terme el projecte està format per l’historiador Jordi Soldevila i la periodista Laia Soldevila i ha comptat amb la col·laboració de diversos tècnics audiovisuals. El documental ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic en els seus inicis, posteriorment del Ministerio de la Vicepresidencia i de la Diputació de Lleida. Diversos ajuntaments han col·laborat facilitant els contactes, així com persones a títol individual.El perquè de projecte i el futur a partir d’araPels seus impulsors, el projecte significa conservar uns testimonis àgrafs, que les seves vivències s’haurien perdut amb la seva desaparició física si no hagués estat perquè han quedat recollides pels enregistraments. Això amplia les fonts per als historiadors i els imprimeix una riquesa en matisos que la documentació en paper no ofereix.No obstant, des de Mascançà es considera que el projecte arriba tard, perquè molts dels protagonistes principals del període ja no s’han pogut recollir. Tanmateix, la feina feta ha estat important i fixa un precedent a seguir per a èpoques posteriors.D’altra banda, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà afegeix un canal més de difusió en la seva tasca per donar a conèixer la comarca i amplia els seus públics potencials amb el llenguatge audiovisual. L’objectiu de l’entitat serà a partir d’ara posar a disposició dels centres d’ensenyament locals i comarcals, biblioteques i particulars els documentals.Finalment, les entrevistes recollides no es volen deixar en l’oblit, sinó convertir-se en material de treball per a futurs historiadors de la comarca. És per això que ben aviat s’anunciarà la creació de Banc de la Memòria Audiovisual del Pla d’Urgell que constarà dels fons d’aquest projecte. Les entrevistes quedaran dipositades a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell per a la consulta pública.Des de Mascançà s’espera també que es pugui seguir ampliant la recollida de testimonis dels següents períodes històrics, de manera que es pugui treballar amb temps suficient per poder comptar no sols amb testimonis, sinó també amb protagonistes de major qualitat per explicar la història amb la màxima riquesa possible. A més, segons Mascançà, les dictadures obliguen a algunes pràctiques a clandestinitzar-se cosa que fa encara més necessari que mai l’aportació dels testimonis orals.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]