Una altra pífia del govern espanyol encén els ànims del comerç

‘Els establiments no podran anunciar ni dur a terme accions comercials que puguin donar lloc a aglomeracions de públic, ni dins l’establiment comercial ni als voltants. Aquesta restricció no afectarà les vendes de rebaixa ni tampoc les d’oferta o promoció que es facin mitjançant la pàgina web.’ Semblava evident que, segons l’ordre del Ministeri de Sanitat espanyol publicada al BOE de dissabte, no es podrien fer rebaixes a les botigues físiques, però sí per internet.

La mesura, de primer, va causar molta sorpresa i després, un gran malestar en el comerç en general. Grans i petits. L’ordre arribava quan els comerços havien estat tancats dos mesos per l’estat d’alarma, cosa que ha fet que acumulessin estocs tot aquest temps. Una solució per a donar-hi sortida quan tornessin a obrir era amb descomptes i ofertes a fi d’aconseguir prou liquiditat per a encarar la crisi, malgrat que es perdés rendibilitat. Causava sorpresa, això sí, que una ordre ministerial de Sanitat pogués anul·lar unes rebaixes que legalment ja no existeixen. Corren temps tan estranys i els nervis són tan a flor de pell…

A mitja tarda, tot semblava aclarit. El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol ha emès una nota aclaridora responent a una petició formal d’Acotex –la principal patronal tèxtil–, en què s’interpreta ‘que es prohibeixen les aglomeracions i no la possibilitat de fer rebaixes i promocions en establiments físics’. Vet aquí que la descoordinació dels ministeris de Sanitat i Indústria havia motivat, doncs, un fort malestar durant moltes hores en un dels sectors més afectats per la pandèmia.

Les queixes anaven també perquè es donava avantatge a les plataformes d’internet. Una altra vegada els que venen en línia i, sobretot, Amazon! Durant aquests dos mesos, per Amazon s’ha pogut comprar de tot, perquè el govern espanyol no ha volgut fer com el francès, que tan sols els ha permès de vendre productes essencials durant el tancament del comerç. Els petits i Amazon, vet aquí una barreja insòlita i explosiva –només explicable per la tensió del moment– en la neguitosa ment dels grans, que tenen els magatzems carregats d’estocs –parlem de tèxtils, sobretot– que no han pogut sortir i ara han de buidar com sigui.

Al capdavall, la cosa ha quedat així fins al vespre, quan el ministre de Sanitat ha insistit en la prohibició de fer aglomeracions… i, per tant, rebaixes. Una altra vegada apareix  la descoordinació del govern espanyol. El problema és que plou sobre mullat. Aquests dos mesos ja n’hem vistes moltes, de situacions d’aquestes, plenes de malentesos, contradiccions i decisions d’última hora de la nit. No cal dir que això no ajuda pas, ans al contrari, a normalitzar una situació que penja d’un fil, en un sector que té una importància cabdal a la nostra economia.

Recordem que, segons dades de la Generalitat de Catalunya, l’estat d’alarma ha prohibit l’activitat al 54% dels establiments del comerç a la menuda, que abasta el 49% de la facturació del sector i n’ocupa el 45% dels treballadors. Això ha obligat a tancar 48.000 establiments, on treballen 144.000 persones, amb una facturació agregada de prop de 20.000 milions d’euros l’any. Aquest tancament forçat, com també les mesures de restricció de mobilitat, han deixat en una situació extrema tots aquests comerços i establiments que, de cop i volta, es van quedar sense accés ni oportunitat de generar ingressos, cosa que en féu perillar greument la viabilitat. Molts han hagut de fer un ERTO. Veurem si després d’això que sembla el ‘no’ definitiu de Sanitat, demà hi ha més sorpreses. No m’hi jugaria pas un pèsol…