25.06.2020 - 19:50
‘En el període comprès de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma (el 15 de març) al començament del procés de desconfinament (el 4 de maig), es calcula que l’activitat econòmica a l’estat espanyol va disminuir entorn d’un 30% respecte del nivell teòric en absència de pandèmia, excepte durant la vigència de la suspensió d’activitats no essencials (entre el 30 de març i el 9 d’abril), en què s’estima que la reducció de la producció va vorejar el 50%. La caiguda del PIB espanyol s’ha intensificat notablement el segon trimestre, fins a situar-se en un interval el punt mitjà del qual és un descens de vora el 20% intertrimestral.’ Amb aquest paràgraf del seu informe trimestral, el Banc d’Espanya ha quantificat aquest matí el pronòstic sobre l’activitat registrada durant el segon trimestre.
És una baixada descomunal, històrica. Aquesta previsió, a més, és força pitjor que la que va fer pública ahir l’AIReF, després d’haver adaptat el seu model a la situació causada per la covid-19. Després de l’actualització, l’estimació que fa el model per al segon trimestre és d’una baixada del PIB del 14,1%. Com podem veure, ambdues previsions són prou diferents, i això que habitualment són dues institucions que hi toquen força a l’hora de fer prediccions. Veurem finalment qui té raó, atès que l’avanç de la dada oficial la tindrem la segona quinzena del mes vinent.
De totes maneres, avui la majoria de mitjans de comunicació s’han fet un gran ressò de la rebregada que l’FMI va fer ahir a l’economia espanyola. Va revisar a la baixa les seves previsions per al 2020 i augmentà substancialment el recorregut de la caiguda que, d’una estimació del -8,0%, passa de cop al -12,8%. Però l’estat espanyol no és pas l’únic que ha rebut. Ho han fet tots, uns menys que uns altres, això sí. A Itàlia, per exemple, li preveu la mateixa caiguda del -12,8%, però qui rep més fort la sotragada de l’empitjorament és França, que d’un -7,2% passa a un -12,5%. I tots van així. L’economia mundial, passa del -3% al -4,9%, amb la particularitat que els països avançats baixen molt més (-8%) que no els emergents (-3%).
Bé, aquesta és la revisió que fa l’FMI després de les previsions de la primavera fetes el mes d’abril. La primera pregunta que ens podem fer és com pot haver canviat tot tant en dos mesos. He repetit en aquesta columna –i sé que em faig pesat– que enguany això de les previsions és una loteria, perquè hi ha molts paràmetres en joc i tots amb molta variabilitat. Però hi ha dos fets que em semblen importants d’esmentar en aquestes dades de l’FMI i que no m’acaben de quadrar.
El primer és que la variable que més pot haver canviat del punt de vista de l’FMI és l’extensió de la pandèmia d’una manera molt més forta que l’esperada als EUA, a l’Amèrica del Sud, a l’Àfrica i al sud d’Àsia. Però, si ho observem, llevat dels EUA, la resta de països més afectats en aquests moments pel virus pertanyen al segment dels emergents, que són precisament els que menys haurien de baixar, segons l’estimació que fa el Fons. Ja veurem què passa…
El segon també em fa ballar el cap. És Alemanya. L’FMI hi preveu una baixada del PIB del -7,8% i l’empitjoren de 0,8 punts percentuals respecte de l’abril. La xifra final de la davallada és semblant a la que donen algunes altres institucions, però més dolenta. Ara, el fet que em sembla curiós és que de l’abril al juny li rebaixin la previsió, justament ara que acaben de sortir –ahir i avui– dues dades importants referides precisament al mes de juny. Quan els van fer, els càlculs per al 2020, la gent de l’FMI? No ho sé, però segur que fa setmanes i ara les situacions canvien de dia a dia.
Per això avui, quan la Societat per a la Investigació del Consum (GfK) avisa d’una millora considerable en la confiança dels consumidors per al juliol –malgrat que encara és en negatiu–, diu que la situació de les famílies i del seu estat d’ànim ha millorat respecte de mesos anteriors, justament al revés de l’opinió de l’FMI. I això mateix passava ahir amb l’índex IFO que mesura la confiança dels empresaris alemanys. Aquest institut deia que la millora observada al juny era superior a l’esperada. I destacaven la millora en les expectatives per als sis mesos vinents. El sector manufacturer era el més optimista, i als serveis el pessimisme ja era molt menor que un mes abans.
En definitiva, les dues consultores dibuixen un panorama menys aclaparador i menys negatiu que el de l’FMI. I, compte, són de factura molt més recent. I si Alemanya no va tan malament com pensa l’FMI? Vet aquí una incògnita que aviat descobrirem. No us estranyi que l’FMI faci una altra revisió ben aviat. Recordo que durant la crisi del 2008 ens va marejar amb canvis massa sovintejats –i no sempre adients– per a una institució seriosa.
